“Els pescadors treballem 13 hores al dia, però és una feina força lliure”

És una feina normal, però amb un horari especial. Estem 11 hores a la mar, 13 en total treballant, però passa que és una feina força lliure, a la natura i que ens agrada perquè és el que hem vist des de petits. No patim caravanes ni estrès.

Som una família que som a la Barceloneta des que es va fundar, el 1740: abans estaven al barri de la Ribera, fins que es va desfer i els van obligar a comprar una casa a la Barceloneta. El 1714, quan va acabar la guerra, van construir la ciutadella i van desfer el barri de la Ribera i van fundar la Barceloneta.

La Barceloneta és dels barris que més han canviat els últims anys, l’hem perdut la gent dels pobles perquè puguin viure turistes, com passa a tota la costa.

És molt difícil, venen molts turistes i els pisos són caríssims. Ens afecta molt el dia a dia, si vas a comprar una barra de pa a un poble et surt més barat que no pas a la Barceloneta.

Som deu barques d’arrossegament i 12 barques de llum. En total deu haver-hi 200 mariners, treballant a la confraria unes 10 persones, i transportistes, uns 50 més. Cal sumar-hi uns 20 peixaters que baixen a comprar peix.

A les cinc del matí ja estem a bord, preparem les xarxes per sortir a pescar i fem neu per mantenir el peix fresc. Esperem que siguin les sis per començar a navegar i pescar. Podem anar allà on vulguem sempre que estiguem al port a les cinc de la tarda. Ens movem en una zona que va d’Arenys fins a Sitges.

Segons el fons agafem gamba vermella o escamarlà, i si pesquem a menys fondària, molls, lluç, rap, llenguado, calamar, canana, daurada, besuc...

El que hi ha és mala venda. Ara hi ha peixos que no tenen sortida com el besuc, les brotules i els molls. Ara el que interessa més és la gamba i l’escamarlà.

Es ven exclusivament a la llotja. Allà van els peixaters, que tenen un comandament a distància per participar a la subhasta a la baixa. El peix surt amb un preu que va baixant fins que un peixater l’atura quan arriba al preu que li convé i se’l queda.

Ha baixat molt. Quan jo vaig començar érem 30 barques d’arrossegament i 100 de llum. Ara som 10 barques d’arrossegament i 12 de llum.

Les coses canvien. Els sous no són fixos, són molt variables depenent de si agafes peix o no. La gent vol una seguretat que nosaltres no podem donar, no som grans empreses, som famílies.

Nosaltres només venem als peixaters. No pot venir un particular. S’està intentant que vinguin els particulars a comprar al port però és molt complicat. Nosaltres venem els peixos per caixes de set o vuit quilos, no podem vendre 200 grams d’escamarlans. Treballaríem moltes més hores de les que fem.

Es tracta més aviat de promocionar el producte, que se sàpiga que el peix és de qualitat, de proximitat i del dia. Tenim la marca Peix de la Barceloneta, peix de Catalunya, però és molt complicat. Aquest cap de setmana fem una activitat dins del Benvingut a pagès en què obrim les portes perquè la gent conegui que hi ha barques a Barcelona. Els ensenyem les barques i els expliquem com pesquem, així com la història del moll i de la torre del rellotge.

Era un antic far del que era la punta del port de Barcelona. Quan els francesos van decidir calcular en metres i no pas en braces havien de definir primer el metre, que és la deumilionèsima part del meridià terrestre. Llavors van haver de mesurar el meridià terrestre, i com que el meridià de París és el mateix que el de Barcelona van triangular fins que van aconseguir mesurar un arc de meridià, i l’últim lloc on van acabar de mesurar va ser en aquest rellotge.

És clar, ens han tret un tros on podíem treballar, ara estem apilonats. Donen més diners els turistes i els vaixells de luxe que no pas nosaltres. El problema és el ciment de la costa, els rius que no baixen, els pantans. El menjar que no arriba al mar repercuteix en el peix.