Desmuntant les llegendes urbanes

En el marc de la campanya Compartint el viatge, Càritas ha reflexionat i publicat un document sobre les llegendes urbanes més comunes sobre la migració i la realitat que amaguen, com la creença que el percentatge de migrants sobre la població mundial s’ha mantingut constant. Se senten paraules com invasió o plaga i històries de persones que proven de forçar la seva entrada als països desenvolupats de la UE i d’Amèrica del Nord. Però la realitat és que durant més de mig segle, el nombre de migrants s’ha mantingut aproximadament en el 3% de la població mundial. Entre 1960 i 2015, el nombre de persones migrants va augmentar de 93 a 244 milions. Però la població mundial també va augmentar de 3.000 a quasi 7.300 milions. El nombre de refugiats va disminuir entre 1990 i 2010 de 18,5 a 16,3 milions, i va augmentar a 21,3 milions el 2016 a causa de la guerra a Síria. Una altra és que viuen de les prestacions socials i que roben i que la població local no pot aconseguir llocs de treball per culpa dels estrangers, que prèviament han rebut prestacions socials. Les investigacions demostren que els immigrants realitzen feines que la població local no vol fer. A més, paguen més impostos del que reben en prestacions. Sobre el tancament de fronteres, les llegendes populars afirmen que són l’eina més efectives per frenar-los. Els països d’ingressos baixos estan seguint aquest exemple, afirmant que els ciutadans surten perdent amb nacions “superpoblades”. També en aquest cas la realitat és prou diferent. Les dures restriccions poden fer que els migrants temporals es converteixin en permanents, per la por de no poder tornar a entrar. Hi ha la creença que els migrants es desplacen només als països desenvolupats. El 2013, més del 35% de es van traslladar entre països en desenvolupament. Els 82 milions de migrants del sud van constituir només un terç de la migració internacional, mentre que 67 milions de persones van emigrar del nord a un país més desenvolupat o en desenvolupament.