Sèquia avall

De Balsareny a Manresa, seguint la sèquia que abasteix d'aigua tota la comarca del Bages, hi ha 26 quilòmetres. La mateixa xifra que edicions farà enguany la Transèquia, la popular caminada que en ressegueix el curs. Diumenge unes 7.500 persones –aquesta va ser la dada de participació de la darrera edició– prendran part en la cursa, un recorregut que no té un caràcter competitiu, sinó més aviat «festiu, ecològic i familiar».

La caminada segueix el curs de la sèquia, tot endinsant-se en camins rurals dels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós i Manresa. Un trajecte que es pot fer a peu, a cavall o en bicicleta. La majoria, però, opten per la primera opció per retrobar-se amb el canal. Segons apunten els organitzadors, l'objectiu de la Transèquia és retre homenatge a aquelles persones que amb el seu esforç van construir la sèquia, entre els anys 1339 i 1383, i van alliberar així tota la població del Bages de la llarga sequera que patia.

Va néixer l'any 1985, com a aportació del tarannà de Jove Cambra Internacional de Manresa a les Festes de la Llum d'aquell any, de les quals va ser entitat administradora. Actualment és una activitat plenament consolidada i arrelada. Cada any, un centenar de voluntaris ajuden en els diversos avituallaments que hi ha al llarg del recorregut. Al final de la prova, al parc de l'Agulla de Manresa hi ha actuacions musicals i de cultura popular.

El tret de sortida es donarà diumenge al pavelló de Balsareny a dos quarts de nou del matí per als participants que hi vagin caminant, mentre que els que vagin en bicicleta o a cavall sortiran mitja hora més tard. Qui vulgui reduir la longitud del recorregut podrà sortir des dels controls situats a Sallent, Santpedor o Sant Fruitós.

El camí segueix tota la sèquia i estarà especialment bonic gràcies a les pluges. El verd, els ametllers ja en flor, l'aigua que tot ho rega... I el patrimoni natural i històric que l'envolta. Al llarg del recorregut pla, sense desnivells, hi trobarem una dotzena d'aqüeductes, ermites, masos de pagès, fins i tot jaciments arqueològics, com ara el del Cogulló.

L'itinerari comença a l'indret on es capta l'aigua del riu Llobregat, a la resclosa de Balsareny, i segueix per dins una mina artificial. A poc menys d'un quilòmetre trobem el primer pont, el de Santa Maria. Passat el pont, el canal travessa un tram de terrasses entre horts i el polígon industrial de Balsareny fins a arribar a la fàbrica del Molí. A l'altura de la fàbrica, la sèquia està canalitzada mig quilòmetre. Quan el canal torna a veure la llum ens porta fins a les Malloles, el polígon industrial de Balsareny, i torç a la dreta en direcció al baixador de Vilafruns.

Des de l'aqüeducte de Conangle fins a la Torre d'en Roca el canal va descobert, però al cap de sis-cents metres queda soterrat: és la mina del Mal Pas. Després torna a sortir i tot seguit continua 150 metres més dins d'una canonada, fins on hi ha el pont dels Enamorats. A partir d'aquí comença la variant de Sallent i la sèquia va encanonada en tub de formigó seguint el traç de la carretera fins al pont del Vilar, avui en dia completament en desús i amb perill d'ensorrament.

Del pont del Vilar a la mina del Mas de les Coves hi ha uns tres quilòmetres. Aquí el paisatge pren una fesomia força idíl·lica, s'allunya dels àmbits urbans i de les vies de comunicació i hi imperen la quietud i l'harmonia. A partir del mas de les Coves el canal s'obre pas a través dels camps del pla. Ara és quan trobem petits trams semidescoberts i algun pontarró com el del mas Terradelles. Seguint el camí, a sis-cents metres, trobem l'ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc i una mica més enllà, el roure Gros de la Sèquia. La sèquia s'endinsa ara en un tram molt frondós i humit on els pins i els roures són els protagonistes del paratge. En aquest punt hi ha l'amfiteatre de la Sala, una àrea de descans i un espai idoni per a activitats lúdiques.

Del polígon de Santa Anna a l'aqüeducte del riu d'Or, la sèquia serpenteja pels camps a esquerra i a dreta, passa per una zona d'horta –coneguda com la Bassa dels Capellans– i avança paral·lela al riu d'Or. Llavors, el canal arriba a la planta de tractament d'aigües de Santpedor, on hi ha la Casa del Sequiaire.

Des d'aquí i fins a arribar a l'Agulla, el canal s'endinsa en un terreny pla, de caràcter agrícola i d'horta. Passat Sant Iscle, entra en els seus últims metres de recorregut, serpenteja successivament a dreta i a esquerra i arriba fins a l'entrada del llac reserva de l'Agulla, on finalitza el seu recorregut. I diumenge, el de 7.500 persones.