Sèquia avall

De Bal­sa­reny a Man­resa, seguint la sèquia que abas­teix d'aigua tota la comarca del Bages, hi ha 26 quilòmetres. La mateixa xifra que edi­ci­ons farà enguany la Transèquia, la popu­lar cami­nada que en res­se­gueix el curs. Diu­menge unes 7.500 per­so­nes –aquesta va ser la dada de par­ti­ci­pació de la dar­rera edició– pren­dran part en la cursa, un recor­re­gut que no té un caràcter com­pe­ti­tiu, sinó més aviat «fes­tiu, ecològic i fami­liar».

La cami­nada segueix el curs de la sèquia, tot endin­sant-se en camins rurals dels ter­mes muni­ci­pals de Bal­sa­reny, Sallent, Sant­pe­dor, Sant Fruitós i Man­resa. Un tra­jecte que es pot fer a peu, a cavall o en bici­cleta. La majo­ria, però, opten per la pri­mera opció per retro­bar-se amb el canal. Segons apun­ten els orga­nit­za­dors, l'objec­tiu de la Transèquia és retre home­natge a aque­lles per­so­nes que amb el seu esforç van cons­truir la sèquia, entre els anys 1339 i 1383, i van alli­be­rar així tota la població del Bages de la llarga sequera que patia.

Va néixer l'any 1985, com a apor­tació del tarannà de Jove Cam­bra Inter­na­ci­o­nal de Man­resa a les Fes­tes de la Llum d'aquell any, de les quals va ser enti­tat admi­nis­tra­dora. Actu­al­ment és una acti­vi­tat ple­na­ment con­so­li­dada i arre­lada. Cada any, un cen­te­nar de volun­ta­ris aju­den en els diver­sos avi­tu­a­lla­ments que hi ha al llarg del recor­re­gut. Al final de la prova, al parc de l'Agu­lla de Man­resa hi ha actu­a­ci­ons musi­cals i de cul­tura popu­lar.

El tret de sor­tida es donarà diu­menge al pavelló de Bal­sa­reny a dos quarts de nou del matí per als par­ti­ci­pants que hi vagin cami­nant, men­tre que els que vagin en bici­cleta o a cavall sor­ti­ran mitja hora més tard. Qui vul­gui reduir la lon­gi­tud del recor­re­gut podrà sor­tir des dels con­trols situ­ats a Sallent, Sant­pe­dor o Sant Fruitós.

El camí segueix tota la sèquia i estarà espe­ci­al­ment bonic gràcies a les plu­ges. El verd, els amet­llers ja en flor, l'aigua que tot ho rega... I el patri­moni natu­ral i històric que l'envolta. Al llarg del recor­re­gut pla, sense des­ni­vells, hi tro­ba­rem una dot­zena d'aqüeduc­tes, ermi­tes, masos de pagès, fins i tot jaci­ments arqueològics, com ara el del Cogulló.

L'iti­ne­rari comença a l'indret on es capta l'aigua del riu Llo­bre­gat, a la res­closa de Bal­sa­reny, i segueix per dins una mina arti­fi­cial. A poc menys d'un quilòmetre tro­bem el pri­mer pont, el de Santa Maria. Pas­sat el pont, el canal tra­vessa un tram de ter­ras­ses entre horts i el polígon indus­trial de Bal­sa­reny fins a arri­bar a la fàbrica del Molí. A l'altura de la fàbrica, la sèquia està cana­lit­zada mig quilòmetre. Quan el canal torna a veure la llum ens porta fins a les Mallo­les, el polígon indus­trial de Bal­sa­reny, i torç a la dreta en direcció al bai­xa­dor de Vila­fruns.

Des de l'aqüeducte de Conan­gle fins a la Torre d'en Roca el canal va des­co­bert, però al cap de sis-cents metres queda soter­rat: és la mina del Mal Pas. Després torna a sor­tir i tot seguit con­ti­nua 150 metres més dins d'una cano­nada, fins on hi ha el pont dels Ena­mo­rats. A par­tir d'aquí comença la vari­ant de Sallent i la sèquia va enca­no­nada en tub de for­migó seguint el traç de la car­re­tera fins al pont del Vilar, avui en dia com­ple­ta­ment en desús i amb perill d'ensor­ra­ment.

Del pont del Vilar a la mina del Mas de les Coves hi ha uns tres quilòmetres. Aquí el pai­satge pren una feso­mia força idíl·lica, s'allu­nya dels àmbits urbans i de les vies de comu­ni­cació i hi impe­ren la qui­e­tud i l'har­mo­nia. A par­tir del mas de les Coves el canal s'obre pas a través dels camps del pla. Ara és quan tro­bem petits trams semi­des­co­berts i algun pon­tarró com el del mas Ter­ra­de­lles. Seguint el camí, a sis-cents metres, tro­bem l'ermita de Santa Mag­da­lena de Bell-lloc i una mica més enllà, el roure Gros de la Sèquia. La sèquia s'endinsa ara en un tram molt frondós i humit on els pins i els rou­res són els pro­ta­go­nis­tes del paratge. En aquest punt hi ha l'amfi­te­a­tre de la Sala, una àrea de des­cans i un espai idoni per a acti­vi­tats lúdiques.

Del polígon de Santa Anna a l'aqüeducte del riu d'Or, la sèquia ser­pen­teja pels camps a esquerra i a dreta, passa per una zona d'horta –cone­guda com la Bassa dels Cape­llans– i avança paral·lela al riu d'Or. Lla­vors, el canal arriba a la planta de trac­ta­ment d'aigües de Sant­pe­dor, on hi ha la Casa del Sequiaire.

Des d'aquí i fins a arri­bar a l'Agu­lla, el canal s'endinsa en un ter­reny pla, de caràcter agrícola i d'horta. Pas­sat Sant Iscle, entra en els seus últims metres de recor­re­gut, ser­pen­teja suc­ces­si­va­ment a dreta i a esquerra i arriba fins a l'entrada del llac reserva de l'Agu­lla, on fina­litza el seu recor­re­gut. I diu­menge, el de 7.500 per­so­nes.