Glòriaals castells

Sant Fèlix rosat

Atenció, silenci. La Colla Vella arranca amb el 4 de 9 net. La confiança amb què els rosats afronten aquest castell és absoluta, i encara més després de tenir molt fresc en el record la victòria assolida al Catllar dissabte passat. Braços d’acer per marcar les mides, entrada dels sisens imperial i una descarregada antològica.

Després de dominar totalment el “castell total”, que es diu aviat, la Colla Vella va encarar el 2 de 8 net, que feia poques setmanes havia vençut amb solvència en aquesta mateixa plaça (18 d’agost). Tot i que la substituta de la quint titular lesionada va donar la talla, el castell no va poder suportar la sortida de la canalla i, malgrat la resistència del tronc a deixar-se vèncer, va cedir després de coronar-se.

Va ser un cop moral per a la Vella, que, això no obstant, no va alterar els seus ambiciosos plans i en tercera ronda es disposava a formar per atacar el 4 de 10. Era la primera vegada enguany que la colla hi combatia i ho va fer sense un encaix sòlid de folre i de manilles –un factor clau per tenir possibilitats sobre aquest colós – i amb sisens posats es va tocar retirada.

A partir d’aquí, la Vella va saber reconduir l’actuació i va demostrar que és la colla, a dia d’avui, amb més recursos. La reacció va venir amb el 4 de 9 amb el pilar, el seu castell talismà, i l’estrena d’un pilar de 8 de traca i mocador. La millor (grandíssima) actuació va ser la seva. Efectivament, Sant Fèlix va ser rosat.

Orgull verd

Qui dubtés que els Castellers de Vilafranca estarien es disposició de lluitar per la victòria per Sant Fèlix, senzillament no sap de quina pasta està feta la colla. Els verds van entrar a plaça amb el ganivet entre les dents i mentalment molt segurs a l’hora d’encarar el castell de sortida, tot un 3 de 10 que enguany ja havien descarregat a Vilanova i que presentava novetats al pom de dalt.

Sense vacil·lacions, la colla va controlar el 3 de 10 en tots els nivells de complicació que presenta l’estructura. Fonaments irrompibles i una execució en conjunt extraordinària que sintetitzava el que vol dir orgull verd.

Inflats de moral, els vilafranquins es van llançar tot seguit a buscar la torre de 8 neta. Encara no l’havien presentat a plaça enguany i l’ascens no va ser del tot polit. Mentre la canalla coronava amb delicadesa, el castell clavava una punyalada traïdora a nivell de quints, que aniquilava qualsevol possibilitat de descarregada.

Sense fer ni un pas enrere, Vilafranca va decidir acabar com s’havia proposat, presentant armes sobre el 4 de 10. Després d’un peu desmuntat i uns moments de dubte, la colla va recórrer a la valentia. Però el colós va pujar tou i es va ensorrar de bon principi. (En aquest sentit, els intents frustrats vistos ahir confirmen la dificultat extrema a l’hora de quadrar els fonaments del 4 de 10. És allí, al peu, al folre i a les manilles on es decideix la sort de la partida.)

Fins aquí va arribar Vilafranca, que no es mereixia el final injust d’un intent desmuntat de 4 de 9 folrat, en què l’enxaneta no va poder traspassar. La Lluita continua.

2 de 8 de la Colla Joves

A continuació, la Joves va atacar el 5 de 9, el castell que, ara com ara, més necessita. Se’n va sortir a mitges, amb un ascens a bon ritme, però amb un bellugueig que presagiava problemes i que, en el moment de carregar la “supercatedral”, es van accentuar fins al trencament. Castell amb marge de millora. Adolorida, la colla va arrodonir el triplet amb un 3 de 9 ben folrat i amb el pilar de 6.

Minyons, donant la cara

En un any complicat pels canvis forçats als troncs, dels Minyons de Terrassa em quedo sobretot amb la determinació de sortir de 2 de 8 net, un castell que han completat en l’assaig (amb la xarxa) però no a la plaça, on la pressió els supera. També ahir, el castell es va donar abans de començar.

La colla no es va arronsar i tot seguit va reptar el 2 de 9. El castell es va carregar bé però va caure quan, amb unes manilles ben parapetades a baix, la relliscada de l’aixecador va desequilibrar la defensa d’un tronc que tenia corda per discutir la descarregada. Mala fortuna. Els Minyons van resoldre la ronda amb el 4 de 9 folrat i van acabar la sèrie amb un meritori 9 de 8, molt ben resolt, i el pilar de 6.

La diada va començar a un quart d’una en punt i es va acabar pels volts de tres quarts de cinc de la tarda. Van ser exactament 4 hores i 20 minuts d’actuació. Fabulosa, aspra, agraïda i a voltes cruel. És Sant Fèlix.