el reportatge

300 anys fent-la petar

El Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú es reivindica com a colla centenària en el seu 300 aniversari

1972. La recu­pe­ració glo­bal de la festa major, ini­ci­ada amb l'apa­rició de la colla cas­te­llera dels Bor­de­gas­sos, també va des­vet­llar l'interès d'un grup de joves que van tor­nar a fer sor­tir el ball de dia­bles en la festa major de la Geltrú, i des de lla­vors el relleu en garan­teix la con­tinuïtat.


L'any pas­sat van ser els gegants gros­sos i enguany són els dia­bles els que cele­bren l'ani­ver­sari i rei­vin­di­quen la seva solera històrica. El Ball de Dia­bles de Vila­nova i la Geltrú, una de les vuit colles cen­tenàries de Cata­lu­nya, cele­bra el seu 300 ani­ver­sari amb un extens pro­grama d'acti­vi­tats que començaran al maig i s'allar­ga­ran fins al novem­bre, i que reu­ni­ran en dife­rents cer­ca­vi­les les colles cen­tenàries del Prin­ci­pat i els ves­tits que ha lluït la colla al llarg de la seva història.

L'existència dels dia­bles a la ciu­tat ha estat inter­mi­tent, però molt arre­lada al tei­xit asso­ci­a­tiu local. La pri­mera referència històrica que hi ha dels dia­bles de Vila­nova i la Geltrú és del 1710, quan per­ta­nyien a un entremès for­mat per una mulassa, que repre­sen­tava una bèstia ferotge que treia foc pels quei­xals i que anava acom­pa­nyada de cinc dia­bles. Però l'any 1779 va arri­bar a Vila­nova un edicte papal en què es pro­hi­bien els entre­me­sos amb foc i això va supo­sar la paci­fi­cació de la mulassa, que va dei­xar de treure foc, i la des­a­pa­rició dels dia­bles que l'acom­pa­nya­ven. Els dia­bles van tor­nar a sor­tir al car­rer per acom­pa­nyar el drac de Vila­nova, fins que l'any 1832 es van cons­ti­tuir com a ball propi. De fet, la pri­mera sor­tida que van fer va ser per l'Arrivo d'en Car­nes­tol­tes d'aquell mateix any.

Els ini­cis del segle XX i la seva decadència van por­tar la dis­so­lució de la colla, com molts altres entre­me­sos i balls popu­lars, però van renéixer de les seves cen­dres per la festa major de 1946, quan uns socis del Foment Vila­noví van deci­dir recu­pe­rar el ball de dia­bles de Vila­nova i la Geltrú. Des de lla­vors, la recu­pe­ració de la colla ha tin­gut clarobs­curs, ana­des i tor­na­des, però des de 1972 està fun­ci­o­nant de manera inin­ter­rom­puda i sem­bla tenir garan­tida la con­tinuïtat. La cele­bració del 300 ani­ver­sari mar­carà també un punt d'inflexió en la seva història, una vete­ra­nia que rei­vin­di­ca­ran amb dife­rents acti­vi­tats d'abast naci­o­nal. Un dels actes més impor­tants de l'ani­ver­sari serà la cele­bració, el 15 de maig, de la 14a Mos­tra de Dia­bles Cen­te­na­ris amb Par­la­ments de Cata­lu­nya (Ball de Dia­bles de Vila­franca del Penedès, Ball de Dia­bles de Sit­ges Colla Vella, Ball de Dia­bles de Tor­re­dem­barra, Ball de Dia­bles de Tar­ra­gona, Ball de Sant Miquel i Dia­bles de la Riera de Gaià, Ball de Dia­bles de Sant Quintí de Medi­ona, Ball de Dia­bles del Ven­drell, Ball de Dia­bles de l'Arboç i Ball de Dia­bles de Vila­nova i la Geltrú). I al juliol, el Museu Víctor Bala­guer serà el marc d'una expo­sició sobre els dia­bles que reu­nirà els ves­tits, cre­ats i pin­tats per artis­tes vila­no­vins (Ricart, Car­dona, Budesca i Duran), i la docu­men­tació i ele­ments històrics que es con­ser­ven. Un dels actes que tan­ca­ran la cele­bració, el mes d'octu­bre, és una cer­ca­vila sobre la història dels dia­bles a Vila­nova i la Geltrú en què sor­ti­ran al car­rer tots els ves­tits històrics del Ball de Dia­bles de Vila­nova i la Geltrú, jun­ta­ment amb la resta de colles de dia­bles de la ciu­tat que s'han anat cre­ant en les dar­re­res dues dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.