Festa Major de Barcelona
La Mercè trenca fronteres
La festa major de Barcelona situa un punt d’activitats a la llera del riu Besòs i la veïna Santa Coloma de Gramenet s’afegeix a la celebració
L’oferta d’oci infantil a la llera del Besòs va aplegar durant tot ahir milers de persones
Barcelona té riu, encara que la ciutat no ho sap. I és un riu d’aigua cristal·lina i peixos que hi neden alegrement. Aquella claveguera a cel obert que havia estat el Besòs ja va passar a la història i, en aquest tram baix del riu que passa a tocar de la ciutat, s’hi ha detectat inclús la presència de la llúdriga, indicador de l’alta qualitat de les seves aigües.
Una capital cosmopolita amb quilòmetres de platja no s’ha preocupat, en cap moment, de llançar-se a la descoberta d’aquest singular espai fluvial, tranquil com pocs, que des de ja fa un quants anys és un parc fenomenal que al terme de Barcelona discorre en forma de cinta verda arran de l’aigua, des del barri del Bon Pastor fins al de Vallbona, més amunt del nus de la Trinitat. Els organitzadors de la festa de la Mercè, amb l’afany de descentralitzar les celebracions i apropar-les als barris, han apostat aquest any per conquerir la gespa inacabable del parc del Besòs, una operació que ha suposat envair el terme municipal de la veïna Santa Coloma, ja que algunes de les activitats lúdiques s’han fet dins del terme municipal veí.
Un gran rètol damunt d’una carpa aprofitant l’espai d’ombra que generava el pont del Molinet definia perfectament els límits de l’expansió de la festa barcelonina: “La Mercè a Santa Coloma”, s’hi podia llegir, i en lletres més petites una altra evidència: “El riu ens uneix.” Del costat de Santa Coloma, una petita orquestra cridava l’atenció dels colomencs que havien baixat al parc per esbargir-se que el d’ahir no era un matí de diumenge normal. Al costat dels músics, un parell de modestes activitats per a infants i tres remolcs de cuina de carrer cridaven l’atenció, com a carta de presentació o aperitiu de la festa amb majúscules que es feia a l’altre costat del riu i a la qual es podia accedir fàcilment travessant la passera.
Ja al costat barceloní, sota una gran pèrgola, les atraccions de l’Antingua i Barbuda feien les delícies de la concurrència. Són cavallets, parades de tir, rodes i altres ginys clàssics de fira sorgits de la ment del seu creador –Jordà Ferré– que es comporten com escultures en moviment. Pura poesia que emociona grans i petits, com una sorprenent cursa de bicicletes en miniatura, com un Scalextric, on els ciclistes es mouen per l’energia que genera pedalar en una bicicleta de dimensions reals dels participants. Qui més pedala guanya, tot i que en el món màgic de l’Antigua i Barbuda es premia qui queda segon.
A migdia d’ahir el nou espai de la Mercè estava molt concorregut i havia atret famílies de l’Eixample que reconeixen que era el primer cop que es deixaven caure en aquest racó de la ciutat. Sens dubte l’elecció de l’espai va resultar un èxit, per la combinació de música, espectacle, gespa, l’airet reparador que pujava riu amunt i l’aigua fresca, on alguns van gosar remulla-se. Sí, Barcelona té riu i des d’ahir alguns barcelonins ja ho saben.