La vila termal
Caldes de Montbui farà bullir l'olla aquest cap de setmana. Acostem-nos-hi i olorem
Potser pel seu emplaçament geogràfic, al bell mig del Vallès, o pel clima suau, però sobretot perquè té unes aigües que brollen a una temperatura de 74ºC –una de les més elevades d'Europa–, Caldes de Montbui és una de les viles termals més importants de Catalunya. I posseeix les termes romanes més ben conservades de la Península, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional. Si ens endinsem pels carrers del nucli antic podem descobrir, en una passejada, l'històric itinerari termal: les antigues termes romanes, la simbòlica font del Lleó i els safareigs d'aigua termal, avui dia encara en funcionament.
Caldes té el seu cor a la plaça de la Font del Lleó. Allà, la vida raja, sense pausa, com la gent que va i ve pels seus carrers empedrats, que se saluda, que es reconeix, com l'aigua que brolla del característic lleó, símbol del municipi. Fins i tot les seves tradicions, les seves festes es troben en aquesta plaça. Com l'Escaldàrium, la festa del foc i de l'aigua que es celebra el segon dissabte de juliol. O com aquest cap de setmana, quan la vila faci bullir l'olla en el Mercat de l'Olla i la Caldera (més informació a la pàgina 8).
La plaça, com la vila, fa olor d'aigua calenta; regalima termalisme. La tradició balneària de Caldes de Montbui data de molt antic. Ja en època romana va ser una estació termal i al segle XIX, la primera estació balneària de Catalunya. Prova d'allò era que el 1844 hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un hospital militar amb serveis de balneoteràpia. Actualment només hi queden tres establiments oberts al públic, però les seves aigües i els seus equipaments fan que Caldes segueixi sent una de les viles termals capdavanteres del país.
La font del Lleó –que data del 1581– és el seu símbol. Els vilatans utilitzen encara avui dia la seva aigua per a diverses tasques domèstiques, com ara coure llegums o rentar i els forans contemplen bocabadants com bull l'aigua que brolla del seu cap. A 74º C surt aquesta aigua mineromedicinal, una temperatura que captiva tothom que veu com esquitxa el terra i fumeja. Tothom sap que crema, però el visitant incrèdul que vulgui tocar-la i no prendre mal, primer haurà de recollir-la en un got o en un recipient.
Terra i aigua, els dos elements que conformen la vila termal. De la Font del Lleó prové l'aigua que omple el safareig de la Portalera. Blau i cristal·lí, encara avui en dia es buida i es neteja diàriament i es torna a omplir de nou durant la nit. L'accés és lliure els matins de dilluns a diumenge, com també es pot accedir (excepte diumenge) al safareig de la Canaleta, on es troba la font que hi dóna nom.
Aigua i patrimoni
La vila de Caldes va ser, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que hi arribaven a des de diferents punts de la Hispània romana. Fins al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment hi podem veure una piscina rectangular, central, d'aigua termal i dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que fan de banys individuals.
Les fonts, les termes romanes, els safareigs… tota l'ebullició de la vila conflueixen al museu Thermalia, el principal centre dinamitzador de la cultura i la tradició termal de Caldes de Montbui. Thermalia és la porta d'accés a la història d'aquest municipi de tradició romana i amb una sorprenent ebullició artística i cultural.
Precisament, Caldes de Montbui ha esdevingut un dels municipis líders de la promoció del termalisme dins l'àmbit autonòmic. El 2008 va promoure i acollir la creació del Consorci de les Viles Termals de Catalunya, amb 9 municipis adherits –Benifallet, Caldes d'Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, el Vendrell, la Garriga, Sant Climent Sescebes, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners–. El consorci impulsa i promou com a marca el termalisme català i potencia aquest tipus de turisme arreu.
A banda de l'oferta termal, el municipi vallesà té un patrimoni que val la pena resseguir: l'ermita del Remei (segle XVI), que guarda la imatge de la verge del Remei, venerada de molt antic a Caldes; l'església parroquial de Santa Maria, amb la seva portalada, una de les obres mestres del barroc català o la Torre de la Presó, Bé Cultural d'Interès Nacional.
I diversos itineraris naturals per fer senderisme. Un d'ells ens porta al jaciment ibèric de la Torre Roja, que abasta des del segle V aC fins pràcticament l'actualitat. El nom de l'indret prové d'una torre de guaita circular construïda al punt més meridional del jaciment i al color vermellós de la terra de la zona. Des d'aquesta torre s'albira a primer terme la vila de Caldes, tot seguit la plana del Vallès, l'encaix entre la Serralada de Marina i la Serra de Collserola per l'escotadura del Besòs, i finalment el mar.
