Societat
Dones despullades de tot dret
La Xarxa de Municipis Lliures de Tracta insisteix en la necessitat d’una legislació abolicionista per posar fi a l’explotació sexual
Reclamen recursos per a l’acompanyament i multes als clients
Legitimar la prostitució és legitimar la desigualtat. Aquest és el punt de partida de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, que treballa teixint aliances des del món local amb l’objectiu d’aconseguir una legislació estatal abolicionista per lluitar contra la prostitució de la mateixa manera que ho estan fent països com ara Suècia. Amb motiu de la presentació a Barcelona de la pel·lícula documental El proxeneta. Paso corto, mala leche, dirigida per Mabel Lozano, alcaldesses i regidores de municipis catalans que formen part de la xarxa han refermat el seu compromís contra el tràfic de dones. En el mateix acte, dijous van donar suport públic al manifest La pau de les dones, impulsat per la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, que advoca per la penalització de la compra de serveis sexuals.
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, és la coordinadora de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta a l’Estat, que té adherits un centenar d’ajuntaments i ens supramunicipals. Parlon va destacar les passes que fa el món local per “aconseguir que ningú sigui prostituït” i va donar pas a diverses alcaldesses catalanes que van exposar com treballen als seus municipis per aconseguir erradicar l’explotació sexual i el tràfic de dones. A Gavà, on conviuen des de fa anys amb el problema de la prostitució a l’autovia de Castelldefels, envien a casa les multes als clients, tal com va explicar l’alcaldessa d’aquesta localitat, Raquel Sánchez, que assegura que estan ultimant canvis en l’ordenança perquè no es penalitzi les dones que exerceixen la prostitució. Albert Miralles, regidor de l’Ajuntament de Sils, també va posar l’accent en la sanció als clients com a forma d’abolició. “Sense clients no hi ha tràfic”, va remarcar. Les representants dels municipis integrants de la xarxa van insistir en la necessitat que la llei serveixi també per dotar-se de recursos per atendre les dones prostituïdes. “Cal que les acompanyem i les ajudem a sortir-ne, perquè en cap cas és una professió que s’hagi de reglamentar”, va assegurar l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny.
Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i coordinadora de la xarxa a Catalunya, va destacar la transversalitat de l’associació, on hi ha ajuntaments de diferents colors polítics, i el compromís per aconseguir que s’hi sumin altres municipis que encara no hi són, com ara Barcelona. En aquest sentit, Parlon està convençuda que “és qüestió de temps que l’Ajuntament de Barcelona faci una aposta per l’abolicionisme”. Núria Parlon va remarcar que “en cap cas la xarxa va contra les dones prostituïdes”. Mabel Lozano va explicar que la seva pel·lícula posa el focus en la impunitat amb què delinqueixen els proxenetes a l’Estat espanyol. “La prostitució es nodreix de la pobresa i la precarietat. Hem de teixir xarxes per vestir de drets les dones més vulnerables”, va concloure.