El poeta Xavier Carbó ja dona nom a un parc de Cassà
Mort fa un segle als 25 anys, ‘El surolí’ és una llegenda que va recollir
Plantaran un exemplar de l’arbre a l’espai
El poeta, filòleg, clergue i traductor dels clàssics Xavier Carbó i Maymí (1893-1918) té des d’ahir un parc en honor i record seu a Cassà de la Selva. L’espai, a tocar del cementiri municipal, no du el seu nom, però tothom al poble sabrà que El surolí és una llegenda i tradició que va recollir Carbó, admirador del lingüista Antoni Maria Alcover i col·laborador del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra. L’alcalde de Cassà, Martí Vallès (ERC), va presidir ahir al matí la inauguració del parc del Surolí.
De moment, al parc, on s’accedeix, justament, pel carrer Xavier Carbó, hi ha pollancres i alzines, entre altres espècies, però l’alcalde ja va avançar que hi plantaran un surolí, “un encreuament entre el suro i l’alzina” que sol tenir lloc per atzar, en paraules d’Eloi Madrià, bosquetà, pelador de suro i coneixedor de la història local. El surolí té fulles semblants al suro, però l’escorça de la soca s’assembla a la de l’alzina.
“El més maco”
Madrià va explicar que probablement plantaran el surolí al febrer, la millor època perquè arreli. “El surolí és un caprici de la naturalesa.” Va exposar que considera el parc del Surolí “el més maco del poble, entre el record dels difunts i la vida plena [el nucli]”.
El nebot de Carbó, Xavier Carbó i Cañigueral, i un dels familiars del folklorista, Isabel Carbó, també hi van intervenir. El nebot de l’homenatjat va instar l’Ajuntament a acostar l’art a la ciutadania i va recordar que el d’ahir és l’últim acte d’homenatge al seu oncle, que va ser una de les 50 víctimes de Cassà en una pandèmia de grip.
Xavier Carbó i Maymí va recollir la llegenda i la tradició d’El surolí a Cassà i a la rodalia el setembre del 1910. Un llibret, amb il·lustracions de joves de l’Escola d’Art, recorda el festeig de l’Agnès (Viola Boscana) i l’Eugeni a prop dels Àngels, en plena època dels Segadors (s. XVII).
La llegenda de Carbó s’assembla molt a la que va presentar Maria de Gràcia Bassa per als Jocs Florals de Girona del 1906 i per la qual va ser premiada.