Cinquanta anys i nous reptes
Aspronis, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, ampliarà l’atenció a gent gran i joves sense formació
L’entitat, amb 323 empleats, treballa a la Selva i al Maresme nord
La Fundació Aspronis de Blanes commemora aquest any el cinquantè aniversari del seu naixement donant servei a persones amb discapacitat intel·lectual i col·lectius vulnerables. L’entitat vol ampliar l’atenció a la gent gran i a joves sense formació, assenyala el seu director general, Francesc Durà.
Tres-cents vint-i-tres empleats, 113 dels quals tenen discapacitat, treballen a Aspronis. Durà considera que l’entitat ha d’insistir en la formació i promoure l’organització de graus de formació dual, amb “contractes adequats al nostre col·lectiu”. Ja atenen col·lectius vulnerables, com ara familiars de persones amb discapacitat, i han començat a oferir el servei d’atenció domiciliària. “A Malgrat, per exemple, s’ajuda gent que viu sola i que ha estat operada perquè s’acabi de recuperar.”
Aspronis treballa, sobretot, a la comarca de la Selva i en sis municipis del nord del Maresme (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera). L’exalcaldessa de Blanes Maria Dolors Oms és la presidenta, Robert Pujol és el vicepresident i Joan Domènech, el secretari. L’any passat Aspronis va atendre 1.642 persones (1.173 infants i 469 adults).
Aspronis és una entitat sense ànim de lucre en un sector amb competència. “En l’àmbit laboral, han entrat empreses que han creat centres especials de treball amb ànim de lucre. Ens volem diferenciar d’aquells que només fan una cosa: projectes de set hores, de dilluns a divendres. En una àrea determinada nosaltres tenim unes persones a qui volem donar uns serveis 365 dies a l’any i 24 hores al dia”, assenyala Durà.
Durà recorda que fa dues dècades va caldre un pla de viabilitat per salvar l’entitat. “La situació econòmica era molt i molt complicada. Si hagués estat una empresa normal i corrent, hauria fet fallida, però d’aquí en pengen moltes coses i, per mitjà de l’administració pública, es va fer un refinançament del deute públic i es va demanar un crèdit d’un milió d’euros a l’Institut Català de Finances (ICF).” Aquell crèdit es va tornar el 2017. Ara la situació és d’“estabilitat, tot i que ens hem hagut d’anar ajustant”, diu.
Aspronis va néixer el 1968 a Blanes com una associació de pares de nens aleshores mal anomenats “subnormals”. Hi van col·laborar persones vinculades a Càritas, i tots treballaven per suplir els minsos serveis socials municipals. Ara l’entitat té convenis i concerts amb administracions, i concorre a concursos per fer tasques de manteniment i jardineria.
Tres municipis
Aspronis té centres a Palafolls, Malgrat i Blanes. A Blanes, hi ha el centre ocupacional El Vilar i l’associació, que té un pressupost anual de nou milions, gestiona tres pisos amb residents ajudats per un monitor i disposa d’altres immobles en què impulsa l’autonomia a la mateixa llar. A la Selva marítima, hi ha també un centre especial de treball en una nau de jardineria i senyalització, que properament inclourà un centre ocupacional per a la gent gran.
Tant a Blanes com a Santa Coloma de Farners hi ha un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). A Malgrat, hi ha les oficines centrals, una nau per a manipulació i envasatge, el servei ocupacional d’inserció (SOI) i el servei d’inserció laboral (SIL). A Palafolls, el centre Pinya de Rosa és una residència per a 46 persones amb necessitat de suport extens i generalitzat.
LES FRASES
Menys al centre i més a l’empresa
Francesc Durà (Girona, 1965) està vinculat a Aspronis des de fa disset anys. N’és el director general des del 2016, quan es van fusionar les dues entitats amb què donaven servei, la Fundació Privada Aspronis (àmbit assistencial) i la Fundació Privada El Vilar (àmbit laboral), nascudes el 1992. Atenen un col·lectiu molt divers. “No necessita una mateixa ajuda una persona de 40 anys amb un 30% de discapacitat que una persona amb 50 i escaig molt deteriorada cognitivament i físicament. [La primera] pot treballar unes hores en tasques de manipulació i encara pot fer una feina”, explica Durà.
Aspronis aposta perquè els seus usuaris puguin fer “una vida com més normalitzada millor”. Diu que, d’acord amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats de les Nacions Unides, que l’Estat va signar el 2006, s’ha d’apostar per la naturalització. “Un exemple: residències més petites i més pisos [per a l’autonomia]. Menys gent al centre especial de treball i, en canvi, més gent treballant a l’empresa ordinària.”