Feministes multades el 8-M denuncien la seva criminalització
Interior ha sancionat set dones per haver tallat carrers a Barcelona
Set més tenen un procés penal pel tall d’FGC
La mobilització de dones el 8 de març del 2018, amb la convocatòria d’una vaga, va ser massiva, però també repressiva. Set activistes de Barcelona han rebut una sanció administrativa per haver tallat carrers el 8-M i set més s’enfronten a un procés penal per haver envaït prop de dues hores les vies del tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sant Cugat del Vallès. Col·lectius feministes han reclamat a l’Institut Català de les Dones (ICD) que exigeixi als altres departaments del govern que no se les criminalitzi i que es respecti el seu dret de vaga.
“Amb aquestes multes al moviment feminista, hi ha una intencionalitat política clara”, manifesta l’activista Dolo Pulido, que assegura que les noies sancionades pel Departament d’Interior no van fer cap acció violenta i només van tallar carrers i van fer de piquets en aquesta vaga comunicada, tal com es fa en altres vages i no són sancionades a través de la llei mordassa. Per això van demanar una reunió amb la presidenta de l’ICD, Núria Balada, que les va rebre el 20 de desembre passat, i en la qual també hi havia representants d’FGC. Per ara, no tenen cap resposta. Amb tot, des de Novembre Feminista i 8.000 Motius ja avisen que el proper 8-M tornaran als carrers per denunciar el setge del patriarcat.
En concret, Interior ha sancionat amb multes de 200 a 300 euros quatre activistes del Poble-sec, una de Sants (sense requerir-li la identificació) i una altra a Vallcarca. Les multes van ser comunicades a l’agost, i ara esperen la resposta als seus recursos.
Pel que fa al cas de Sant Cugat, Marta Padrós, una de les denunciades, que va comunicar la vaga com a secretària de gènere de la CGT, explica que les entitats de dones van acordar tallar les vies dels ferrocarrils en aquest municipi perquè era una convocatòria d’aturada de país i per visibilitzar que un 17% de les agressions sexuals es produeixen en transports públics. “FGC no va fixar serveis mínims, ens va menystenir i, en veure’ns, va avisar els Mossos, els quals van identificar set de les quaranta que érem allà. Van escollir les que enganxaven cartells o duien megàfon. I a mi, que parlava amb Catalunya Ràdio”, recorda Padrós, que hi afegeix: “De bona fe ens vam identificar, perquè fèiem una reivindicació ben legítima.” La policia d’ofici va dur el cas a un jutjat de Rubí i FGC va xifrar en 26.000 euros l’afectació a la xarxa, que podrien ser reclamats a les manifestants. Ara la fiscalia ha de determinar si presenta o no acusació contra elles. “FGC diu que no ens acusa, però no vol renunciar a la responsabilitat civil de 26.000 euros”, sosté Padrós, i critica que “la Generalitat no va denunciar ningú per haver tallat carrers i vies en les vagues del 3-O i el 8-N del 2017”.