L’últim gran boter del Ripollès

Res com les coses fetes a mà. I, en el cas del veí del Ripollès Joan Campà, botes de vi fetes a mà i amb saviesa de cinquanta anys d’ofici i dels secrets de la professió heretats del seu pare. Aquest expert en l’art de fer botes de vi de cuir –un dels pocs que queden al país– ha rebut el carnet de mestre artesà boter en el marc dels Premis Nacionals d’Artesania per la seva trajectòria en aquest camp.

La nissaga de la família Campà és l’última que s’ha dedicat a l’ofici de boter. En Joan va aprendre aquest ofici directament del seu pare, l’Eudald, i, tot i que no s’hi ha dedicat específicament, mai ha deixat de fer-ne.

Campà afirma que la botella –així és com s’anomena correctament al país– és el millor recipient que hi ha perquè és ecològica, no es trenca, no contamina, és artesana i té llarga vida. Joan Campà ha explicat que està molt agraït pel reconeixement que li ha fet la Generalitat, però que està especialment satisfet perquè és un reconeixement a un ofici que està en vies d’extinció.

I és que l’ara ja mestre artesà ha centrat molts dels seus esforços a transmetre el seus coneixements sobre la confecció de botes de vi a les noves generacions. Per això, l’any 2011, va posar en marxa un taller per ensenyar els secrets del seu art de fer botes i de tractar la pell de què estan fetes als joves i garantir la pervivència d’aquesta activitat artesanal.

Els dies de feina al carrer Trinitat de Ripoll, quan feia 25 botes de vi per dia, queden enrere. Ara, només els més nostàlgics beuen amb la bota. La resta es venen com a records.

Joan Campà creu, però, que el futur de l’ofici està garantit. Afirma que hi ha dos dels seus alumnes que estan perfectament capacitats per substituir-lo. Afirma que aviat ho deixarà. I ho deixarà, doncs, en bones mans. Sigui com sigui, però, quan el mestre se’n vagi, el trobaran a faltar. Sort que el tindran a prop.