Mig any més per valorar els danys a Sant Julià, l’1-O
El Ministeri de Justícia té sis mesos per resoldre si l’actuació de la Guàrdia Civil al pavelló va ser correcta
Darrers passos del procés administratiu engegat per l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, que reclama a l’Estat una indemnització per les destrosses que la Guàrdia Civil va ocasionar al pavelló municipal on s’havia de celebrar el referèndum, l’1 d’octubre del 2017. Ara, el Ministeri de Justícia ha comunicat al consistori que ha rebut el seu escrit i, a partir d’aquí, ha obert un expedient administratiu. La duració màxima d’aquest procediment serà de sis mesos, al llarg dels quals el ministeri ha de resoldre si l’Estat ha de pagar a l’Ajuntament les despeses que l’ens municipal va haver d’assumir per arreglar els danys materials al pavelló. La corporació local quantifica en un total de 13.439 euros les destrosses i hi afegeix que la policia les va causar en el marc “d’un funcionament anormal de l’administració de justícia”.
L’1-O, la Guàrdia Civil va impedir el referèndum a Sant Julià. Els agents van protagonitzar una càrrega desproporcionada al pavelló on, entre altres persones, havia de votar Puigdemont. Per entrar-hi, van trencar amb martells els vidres de la porta principal. Es van endur els portàtils d’uns veïns que eren a la mesa i van malmetre altres portes d’accés, vidres i portes d’armaris.
El consistori va presentar inicialment la reclamació patrimonial al Ministeri de l’Interior. Dos guàrdies civils en van avaluar el contingut i van emetre una proposta de resolució: van al·legar que l’actuació policial va ser correcta i que el referèndum “estava prohibit”. Tant aquesta proposta de resolució com la petició de l’Ajuntament seran estudiades ara pel Ministeri de Justícia. L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió (ERC), recalca que lluitaran fins al final i, si d’aquí a mig any la reclamació s’entén desestimada per silenci administratiu o Justícia resol en el mateix sentit que la Guàrdia Civil, el consistori recorrerà a la via judicial.