Regines d'Illa, resurrecció per Setmana Santa

Calma, des­cans i pla­ci­desa. En aquei­xes hores mati­nals, les parets d'Illa aguan­ten la fos­cor noc­turna i cap­ten el sol ixent vin­gut d'Ori­ent. La vila ador­mida es des­perta al so dels tam­bors anun­ci­a­dors de la resur­recció de Crist. Barri rere barri, l'esqua­dra tam­bo­ri­nera enva­eix els espais, s'endinsa en els car­rers estrets i omple les pla­ces con­ver­tint la ciu­tat en un estrany esce­nari pro­ces­si­o­nal. La comi­tiva avança d'un pas segur, rit­mat i equi­li­brat. El veïnat des­pert pel rebom­bori s'assa­benta de l'esde­ve­ni­ment. Avui és dia de Regi­nes! Ací, la solem­ni­tat i el reco­lli­ment ocu­pen el lloc. La població, sòbria, atenta i devota, espera la vin­guda immi­nent del Crist res­sus­ci­tat. Una atmos­fera par­ti­cu­lar s'ins­tal·la a la plaça de l'ajun­ta­ment. El mar­te­lleig tim­ba­ler s'ha esvaït en la mul­ti­tud silen­ci­osa dei­xant enten­dre la importància del moment. A les vuit en punt, por­tats i acom­pa­nyats sota la mirada apas­si­o­nada de la gent, els mis­te­ris del Crist i de la Verge s'avan­cen. Tota la càrrega emo­ci­o­nal s'escampa pels vol­tants en el punt més àlgid de la cerimònia, l'Acato! L'encon­tre entre la Mare i el Fill, entre el Crist res­sus­ci­tat i la Verge Maria esdevé una escena impreg­nada d'amor de passió i de sen­sa­ci­ons espe­ci­als, tal com ho deta­lla Mar­cel Capi­laire, illenc de tota la vida. «Per­so­nal­ment, és un moment solemne, d'emoció intensa i de reco­lli­ment en un lloc on el món s'ha atu­rat i on tot esdevé har­moniós i extra­or­di­nari.» Conei­xe­dor de la litúrgia, explica: «El moment cul­mi­nant té lloc a l'Acato, si bé quan comen­cen les inter­pre­ta­ci­ons de les Regi­nes hom té la pell de gallina», i hi afe­geix amb fer­mesa: «S'ha de viure.»

Al mig de la plaça, 130 coris­tes i 40 músics posen nota i veu can­tant la Regina de Coll, pre­ce­dint així la marxa pro­ces­sionària cap als Jar­dins del Comte. Encara s'ha de recórrer el car­rer de la Santa Creu i tor­nar a l'església de Sant Esteve, amb les espat­lles fati­ga­des, els por­ta­dors s'inter­can­vien men­tre la comi­tiva segueix. A l'entrada dels mis­te­ris a l'església, els cant de les Regi­nes de Coll i Colo­mer enlles­tei­xen el ceri­mo­nial tot dei­xant pet­jada d'una experiència extra­or­dinària. Autènti­ques i ori­gi­nals, les Regi­nes d'Illa s'emmar­quen dins les fes­tes de Set­mana Santa i tota la seua litúrgia. Pre­ce­di­des dels Goigs dels Ous, ini­ci­ats per Qua­resma, aca­ben el mateix diu­menge de Pas­qua. Avui con­so­li­da­des, les Regi­nes i els Goigs dels Ous per­ta­nyen al patri­moni cul­tu­ral català i expres­sen l'ànima de la vila d'Illa, on la dita popu­lar afirma: «A Per­pinyà mor el Crist, a Illa res­sus­cita.»