Malestar per l’atac a un centre amb MENA
Tensió en una concentració de rebuig a Castelldefels pel boicot d’un grup xenòfob
El govern qualifica de racista l’atac i l’Ajuntament en situa l’origen en una baralla entre joves
El doble atac que es va produir el cap de setmana passat a una casa de colònies que albergava 35 menors estrangers no acompanyats (MENA) a Castelldefels ha provocat un profund malestar, tant social com polític. El social es va manifestar en la concentració que va tenir lloc ahir a la tarda a la plaça de l’Ajuntament, convocada per entitats locals, que va aplegar unes tres-centes persones. Nombroses associacions, com ara la confederació veïnal Confavc i el sindicat CCOO, es van adherir al manifest que demanava actuacions contra “els actes criminals” i una millor gestió dels centres. La Taula del Tercer Sector, la Fedaia –agrupa entitats que treballen amb nens i joves– i el Síndic de Greuges van mostrar també la seva preocupació pels fets. A la concentració es van viure moments de tensió per la presència d’una vuitantena de joves, alguns presumptament participants en l’atac, que van escridassar els concentrats i els polítics municipals. “Fora lladres dels nostres barris”, exigien, envoltats d’un fort dispositiu policial. Al centre de la plaça, entitats de suport als migrants clamaven per una ciutat “sense racisme ni odi”.
El malestar polític es va traduir en la presentació d’una denúncia per part de la Generalitat per l’atac, qualificat de racista pel secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. L’Ajuntament de Castelldefels està esperant l’informe policial que valori si l’atac va ser per motius racistes per decidir si es persona en la causa. La Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat va anunciar ahir que es presentarà com a acusació popular i va criticar la “nul·la implicació realista de les administracions” en la gestió dels menors no acompanyats.
L’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, va atribuir ahir l’atac de dissabte a una baralla entre joves. Cal Ganxo és un alberg de 44 places de titularitat municipal la gestió del qual està cedida a la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), que organitza activitats d’educació mediambiental i casals. La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) va requerir a finals de novembre l’equipament a Fundesplai durant un mes per donar una resposta d’emergència als menors, alguns dels quals dormien a les comissaries de Barcelona. L’Ajuntament en va tenir constància a posteriori, un fet que ha estat criticat per Movem, un dels cinc partits del govern municipal: “Aquest trasllat es va dur a terme a esquena de l’Ajuntament de Castelldefels, que va ser informat posteriorment, i del qual no es va acceptar cap tipus de col·laboració que permetés treballar en l’acollida d’aquests joves.”
L’alcaldessa de Castelldefels no es va mostrar tan contundent com Amorós a l’hora de qualificar els fets com un atac xenòfob. Miranda va explicar ahir que el primer atac a Cal Ganxo es va produir dissabte després “d’una petita baralla” entre joves de Castelldefels i menors del centre. Segons alguns testimonis, una discussió per una cigarreta va desembocar en el llançament de pedres a un cotxe aparcat prop del camí que condueix a Cal Ganxo, un espai on de vegades es fa botellón. Unes vint-i-cinc persones van pujar a la casa de colònies, situada a un quilòmetre del nucli urbà, i van entrar a la força a les instal·lacions amb la cara tapada, van trencar part del mobiliari i van llançar pedres contra els menors i els educadors. Un dels tutelats va ser traslladat a l’hospital de Viladecans amb contusions. Els incidents es van reproduir diumenge, quan un grup d’unes seixanta persones va participar en un altre atac, fet que va motivar la intervenció dels Mossos. En aquest segon atac es van cridar presumptament consignes racistes. “Volem ser cautelosos abans de qualificar els fets, però si es confirma que hi ha una motivació xenòfoba actuarem en conseqüència”, va declarar l’alcaldessa. Miranda va fer una crida a la responsabilitat perquè no es vinculi immigració i delinqüència i va dir que no consta un augment de fets delictius coincidint amb l’arribada dels menors, tot i les queixes veïnals per actes vandàlics. Miranda hi va afegir que estava previst que els menors fossin traslladats ahir a un altre equipament, tot i que Amorós va mantenir que el trasllat es faria divendres com estava previst. Tot i això, ahir al vespre, la Generalitat va traslladar els menors a un altre centre adduint que estaven molt afectats pels esdeveniments.
Allau migratòria
Segons el Departament d’Afers Socials, a Catalunya hi ha 3.659 menors no acompanyats, 429 arribats entre gener i febrer. La xifra s’ha multiplicat per deu en només tres anys. Dels 377 joves que van arribar el 2015 s’ha passat a una xifra de 3.659 que van arribar el 2018 per quedar-se sense tenir cap referent familiar. L’arribada massiva de menors que viatgen sols va obligar la Generalitat a finals d’any a obrir cinc centres d’emergència per acollir-los. Davant el col·lapse i la falta de places, es va optar perquè els joves dormissin a les comissaries , una imatge que va aixecar fortes crítiques.
Actualment hi ha 2.655 places per a nois que emigren sols creades des del juny del 2017 i que estan repartides en 150 centres d’acollida a tot el territori. Els adolescents viuen en cases de colònies, albergs o pisos i els acompanyen educadors en les activitats d’oci i formació que fan dins i fora dels centres. El col·lectiu en alguns municipis s’ha vinculat a temes d’inseguretat que es dona en barris o zones amb els menors no acompanyats o joves extutelats. Alguns joves no volen estar en centres i en fugen, cosa que fa disparar les alarmes pel fet que acabin deambulant i malvivint al carrer.
LES FRASES
LA XIFRA
Alarma social i crida a no criminalitzar els joves
L’atac al centre de menors de Castelldefels es produeix després de l’incident que va tenir lloc la setmana passada a Canet de Mar quan un home va entrar amb un matxet al centre que acollia els adolescents tutelats. L’incident va quedar en un ensurt i el detingut va declarar davant el jutge, que el va deixar en llibertat amb càrrecs. L’Ajuntament de la població va fer públic un manifest dies després que un grup de veïns protestessin a les portes del consistori i va denunciar que grups “mal intencionats” s’havien encarregat de crear una “alarma fictícia” contra els joves atribuint-los problemes de seguretat ciutadana. El municipi veí d’Arenys de Mar, on també hi ha un centre d’acollida, s’ha solidaritzat amb els fets ocorreguts fent també una crida a la calma i en defensa de la convivència. Els rumors d’una agressió a una noia al poble van criminalitzar els joves quan les investigacions van determinar que els fets no havien succeït.
El col·lectiu va estar en el punt de mira el novembre passat quan dos joves es van veure implicats en una agressió sexual a una noia a Santa Coloma de Gramenet. Les investigacions van aclarir que els detinguts, sense papers ni residència fixa, no estaven tutelats per cap administració, fet que va enfrontar la Generalitat i l’Ajuntament.
