El sector social reclama un procés integral per als MENA
Les entitats d’ajut reclamen més recursos per poder aconseguir la integració dels menors no acompanyats
Denuncien la incapacitat per assolir la plena autonomia amb les condicions actuals
El sector social reclama més recursos i un projecte educatiu que permeti garantir l’atenció i la inserció dels menors que arriben a casa nostra sense cap referent familiar. El vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya, Lluís Vila, lamenta que s’hagi anat improvisant a correcuita obrint centres d’acollida com “bolets” perquè no hi havia lloc on posar-los quan es van desbordar les comissaries on els joves es quedaven a dormir.
El col·lectiu d’educadors lamenta que no es tingui en compte un projecte educatiu en tots aquests centres d’emergència des d’on la Generalitat tutela i dona protecció als menors.
El representant dels educadors critica que es vagi fent “d’apagafocs” quan el que cal és executar el pla estratègic de país que es va anunciar a principis d’any. “Haurien de multiplicar per quatre el pressupost i, si no s’atreveixen a fer-ho, tindrem un problema que anirà a pitjor, perquè no deixaran d’arribar i anirem creant una bossa d’exclusió i marginalitat per a les properes dècades”, assenyala Vila, que no amaga la precarització que viu el sector. “Es diu que no hi ha educadors disposats a fer aquesta feina, però se’ns demana de tot i amb sous indignes”, lamenta.
En una línia similar s’expressava la vocal d’incidència i portaveu d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Rosa Balaguer, que diu que la xarxa de protecció s’ha vist desbordada i que s’han anat generant recursos d’emergència per no deixar els menors no acompanyats al carrer, però que aquests recursos no són suficients i no garanteixen realment el procés integral que necessita qualsevol menor.
La portaveu d’Entitats Catalanes d’Acció Social considera que l’atenció que necessita un menor estranger no acompanyat va, tal com la de qualsevol altre menor, “més enllà del que és imprescindible”, i que cal també, per tant, “un procés de formació i inserció que els garanteixi en un futur poder ser persones autònomes”. Segons Balaguer, les limitacions de l’entorn, amb molts elements que coarten l’assoliment de la plena autonomia, juntament amb els problemes que són merament legals i, per tant, de més senzilla solució, i que depenen principalment de la llei d’estrangeria, són els principals elements que dificulten la integració dels menors.
Així doncs, Balaguer reclama un augment dels “recursos que hi ha en joc”, mitjançant processos de formació ocupacional, d’acompanyament sociolaboral i de garantia de la seva socialització amb la societat d’acollida, així com d’aprenentatge de l’idioma i de coneixement del codi cultural.
D’altra banda, el síndic de greuges, Rafael Ribó, va instar el president de la Generalitat, Quim Torra, a convocar una reunió urgent amb tots els grups parlamentaris per abordar els últims atacs xenòfobs i racistes de què han estat víctimes menors estrangers no acompanyats durant l’última setmana a Canet de Mar i Castelldefels, i va recordar que els centres habilitats per a nens migrants són un recurs provisional i requereixen un “pla integral i integrador”. Ribó va criticar també la falta de famílies d’acollida, la falta de polítiques per promoure el retorn dels nens migrants amb les seves famílies i el dèficit de provisió de programes de salut mental o de “desinternament” del sistema de protecció.
En un comunicat, la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) va expressar també el seu rebuig als atacs de Canet de Mar i Castelldefels i va demanar “a les administracions responsables que treballin de manera coordinada per prevenir atacs com els que s’han produït aquests darrers dies”.
La plataforma va recordar també que “la xenofòbia i el racisme no poden tenir lloc en la societat que volem construir” i que els drets de la infància de Catalunya preveuen protecció i atenció per als infants i els joves en situació de risc o vulnerabilitat, “vinguin d’on vinguin”.
Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) del mes de gener passat, el fenomen dels menors no acompanyats sense referents familiars afecta principalment el gènere masculí (97,6%) i, majoritàriament, d’origen marroquí (79,4%). A més, les estimacions són que l’onada migratòria dels joves entre 14 i 16 anys augmenti. L’any passat en van arribar 3.659 i des del 2017 s’han creat 2.655 places, repartides en 150 centres arreu del territori.
El Homrani alerta sobre el racisme
El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, va denunciar ahir la “base del pensament feixista” que hi havia darrere dels fets del cap de setmana a Castelldefels, i va manifestar que no es tractava simplement d’una “baralla entre nois”. El Homrani va assegurar que “no podem edulcorar el que ha passat”. El conseller va anunciar, també, l’avançament del trasllat dels menors estrangers no acompanyats que estaven allotjats de manera temporal a la casa de colònies de Castelldefels que va ser atacada dissabte, ja que tant els joves com els educadors estan “molt tocats”. D’altra banda, el PSC, els comuns i la CUP van mostrar la seva preocupació pels atacs racistes contra els MENA i van demanar al govern que “reti comptes” per la seva actuació. Actualment, l’atac xenòfob i racista del cap de setmana passat està sent investigat pels Mossos d’Esquadra.