“Fem un esforç de conservació d’un producte autòcton que té poc premi”

El meu pare va ser un dels últims que van plan­tar fajol en aquesta zona. Al mateix camp hi feien naps, blat de moro i fajol, i fins i tot en alguns casos, a més, hi sem­bra­ven el fenc pel mig. Ho va dei­xar a mit­jans dels anys sei­xanta. Van pas­sar vint anys en què ningú par­lava del fajol. S’havia aban­do­nat com­ple­ta­ment. A mit­jans dels vui­tanta ho vam recu­pe­rar una mica per casu­a­li­tat i gràcies a una saca de lla­vors que varen tro­bar a casa. Les vam sem­brar i en van néixer pocs, però ja es va ini­ciar el procés, i d’aquells 4 qui­los en van sor­tir 25 o 30, que han estat els que han recu­pe­rat la pro­ducció.

Els con­reus van a més i també han ser­vit, gràcies a la fira anual, perquè la gent cone­gui Batet de la Serra. Tot i això, no crec que se’n facin més de 4 o 5 hectàrees per aquests vol­tants, que és on més ha aga­fat. Hi ha camps a altres indrets de la Gar­rotxa però són de poca superfície. Fora d’aquí no se’n fa enlloc més de l’Estat espa­nyol. Es va inten­tar a Cantàbria a través d’una uni­ver­si­tat, però no va aca­bar de sor­tir bé. També en van plan­tar per Tar­ra­gona i a Berga, però ho han dei­xat estar. A fora es pro­du­eix en grans quan­ti­tats al nord de França (la famosa crep bre­tona és de fajol), a Rússia i, sobre­tot, al Japó, on és un dels men­jars més popu­lars. El fajol pelat que es troba als her­bo­la­ris sol venir del Japó.

S’havia fet tota la vida aquí i ara l’hem d’impor­tar del Japó, i el més fotut és que molts el volen fer pas­sar per fajol del país. Amb els japo­ne­sos hi hem tin­gut con­tac­tes, ells han vin­gut a la fira i nosal­tres havíem d’anar al Japó just quan va pas­sar el ter­ratrèmol i el tsu­nami de Fukus­hima, ara fa uns vuit anys. El tre­ba­llen de mol­tes mane­res, però són molt gelo­sos dels seus secrets. Hem inten­tat acon­se­guir una màquina per pelar-lo com les que tenen ells i no hi ha hagut manera. No les dei­xen sor­tir del país, però quan venen aquí ho foto­gra­fien tot. Diuen que els japo­ne­sos són tan blancs i fins gràcies al fajol. S’ho men­gen com l’arròs o com la pasta, però en fan mol­tes més coses, fins i tot te.

Anti­ga­ment la gent el plan­tava, espe­ci­al­ment per al bes­tiar, godalls i polls, però també en feien pa i les fari­ne­tes de fajol, el pro­ducte més emblemàtic de tots els que fem. Amb la farina es fan macar­rons, pasta seca, sèmoles etc. Ens han aju­dat molt a pro­mo­ci­o­nar-ho els res­tau­rants inte­grats en la cuina volcànica, que s’han abo­cat als pro­duc­tes autòctons, entre ells el fajol. A par­tir d’aquí el fajol és molt més cone­gut. Fari­ne­tes, cres­pells de fajol, farina per arre­bos­sar, pasta de canaló, farro amb fajol, etc. Els molins de pedra que tenim no per­me­ten fer la sèmola més gra­nada i ho acon­se­guim a còpia de gar­be­lla­des. Nosal­tres fem les fari­ne­tes, la sèmola i la farina, i a par­tir d’aquí la gent s’ho ela­bora. El plat estel·lar del dia de la fira acos­tu­men a ser els macar­rons. El nos­tre mer­cat és molt local, de pocs quilòmetres a la rodona.

Se sem­bra pel Carme, flo­reix pel Tura i es recull a par­tir de Sant Lluc. Té un cicle molt curt, d’un tres mesos. Si en aquesta època no plou, fotut. És una planta molt fràgil. Es trenca sovint i la boira també l’afecta. Podríem dir que és una planta molt deli­cada i poc pro­duc­tiva. El meu pare sem­pre deia que de cada deu anys, n’hi ha dos de bons.

Es una qüestió sen­ti­men­tal, i seria una llàstima per­dre tot el que hem acon­se­guit fins ara. És un esforç de con­ser­vació d’un pro­ducte autòcton que té poc premi. Ara, gràcies a la Fira del Fajol de Batet podem dir que està sal­vat. La fira li ha donat renom.

El fajol el con­si­de­ren un segon con­reu i no hi ha cap tipus d’ajuda. A banda d’això, som tan pocs els que ens hi dedi­quem que ja en fem prou pro­cu­rant que la fira surti bé. La prin­ci­pal ocu­pació de l’Asso­ci­ació d’Amics del Fajol de Batet és l’orga­nit­zació de la fira. No som gent de pido­lar.

Molt bé. Cal­cu­lem que van venir unes sis mil per­so­nes, que per al poble de Batet és una xifra enorme. Els de la Cuina Volcànica que van venir van tenir molt d’èxit amb els tas­tets de pro­duc­tes amb fajol. Fins i tot hi va haver pas­tis­sos.