Societat

CARME PLANAS

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL FAJOL DE BATET DE LA SERRA

“Fem un esforç de conservació d’un producte autòcton que té poc premi”

Pionera en la recuperació del fajol, un producte emblemàtic a la Garrotxa i que havia desaparegut a mitjan segle passat, mentre a altres països com ara el Japó és fonamental

El con­reu del fajol, el ‘trigo sar­ra­ceno’ en cas­tellà, cone­gut també com blat negre, blat sarraí o cai­rut, havia des­a­pa­re­gut del tot a Cata­lu­nya i a la resta de l’Estat. Com és que vau deci­dir recu­pe­rar-lo?
El meu pare va ser un dels últims que van plan­tar fajol en aquesta zona. Al mateix camp hi feien naps, blat de moro i fajol, i fins i tot en alguns casos, a més, hi sem­bra­ven el fenc pel mig. Ho va dei­xar a mit­jans dels anys sei­xanta. Van pas­sar vint anys en què ningú par­lava del fajol. S’havia aban­do­nat com­ple­ta­ment. A mit­jans dels vui­tanta ho vam recu­pe­rar una mica per casu­a­li­tat i gràcies a una saca de lla­vors que varen tro­bar a casa. Les vam sem­brar i en van néixer pocs, però ja es va ini­ciar el procés, i d’aquells 4 qui­los en van sor­tir 25 o 30, que han estat els que han recu­pe­rat la pro­ducció.
Es pot par­lar d’un con­reu con­so­li­dat?
Els con­reus van a més i també han ser­vit, gràcies a la fira anual, perquè la gent cone­gui Batet de la Serra. Tot i això, no crec que se’n facin més de 4 o 5 hectàrees per aquests vol­tants, que és on més ha aga­fat. Hi ha camps a altres indrets de la Gar­rotxa però són de poca superfície. Fora d’aquí no se’n fa enlloc més de l’Estat espa­nyol. Es va inten­tar a Cantàbria a través d’una uni­ver­si­tat, però no va aca­bar de sor­tir bé. També en van plan­tar per Tar­ra­gona i a Berga, però ho han dei­xat estar. A fora es pro­du­eix en grans quan­ti­tats al nord de França (la famosa crep bre­tona és de fajol), a Rússia i, sobre­tot, al Japó, on és un dels men­jars més popu­lars. El fajol pelat que es troba als her­bo­la­ris sol venir del Japó.
Una planta del país que s’ha tor­nat exòtica?
S’havia fet tota la vida aquí i ara l’hem d’impor­tar del Japó, i el més fotut és que molts el volen fer pas­sar per fajol del país. Amb els japo­ne­sos hi hem tin­gut con­tac­tes, ells han vin­gut a la fira i nosal­tres havíem d’anar al Japó just quan va pas­sar el ter­ratrèmol i el tsu­nami de Fukus­hima, ara fa uns vuit anys. El tre­ba­llen de mol­tes mane­res, però són molt gelo­sos dels seus secrets. Hem inten­tat acon­se­guir una màquina per pelar-lo com les que tenen ells i no hi ha hagut manera. No les dei­xen sor­tir del país, però quan venen aquí ho foto­gra­fien tot. Diuen que els japo­ne­sos són tan blancs i fins gràcies al fajol. S’ho men­gen com l’arròs o com la pasta, però en fan mol­tes més coses, fins i tot te.
I vosal­tres, de què en feu?
Anti­ga­ment la gent el plan­tava, espe­ci­al­ment per al bes­tiar, godalls i polls, però també en feien pa i les fari­ne­tes de fajol, el pro­ducte més emblemàtic de tots els que fem. Amb la farina es fan macar­rons, pasta seca, sèmoles etc. Ens han aju­dat molt a pro­mo­ci­o­nar-ho els res­tau­rants inte­grats en la cuina volcànica, que s’han abo­cat als pro­duc­tes autòctons, entre ells el fajol. A par­tir d’aquí el fajol és molt més cone­gut. Fari­ne­tes, cres­pells de fajol, farina per arre­bos­sar, pasta de canaló, farro amb fajol, etc. Els molins de pedra que tenim no per­me­ten fer la sèmola més gra­nada i ho acon­se­guim a còpia de gar­be­lla­des. Nosal­tres fem les fari­ne­tes, la sèmola i la farina, i a par­tir d’aquí la gent s’ho ela­bora. El plat estel·lar del dia de la fira acos­tu­men a ser els macar­rons. El nos­tre mer­cat és molt local, de pocs quilòmetres a la rodona.
És una planta molt deli­cada?
Se sem­bra pel Carme, flo­reix pel Tura i es recull a par­tir de Sant Lluc. Té un cicle molt curt, d’un tres mesos. Si en aquesta època no plou, fotut. És una planta molt fràgil. Es trenca sovint i la boira també l’afecta. Podríem dir que és una planta molt deli­cada i poc pro­duc­tiva. El meu pare sem­pre deia que de cada deu anys, n’hi ha dos de bons.
Amb tants pro­ble­mes i la poca pro­duc­ti­vi­tat que té, com és que heu deci­dit reac­ti­var-lo?
Es una qüestió sen­ti­men­tal, i seria una llàstima per­dre tot el que hem acon­se­guit fins ara. És un esforç de con­ser­vació d’un pro­ducte autòcton que té poc premi. Ara, gràcies a la Fira del Fajol de Batet podem dir que està sal­vat. La fira li ha donat renom.
I no han anat a tru­car a algu­nes por­tes per acon­se­guir ajuda ofi­cial?
El fajol el con­si­de­ren un segon con­reu i no hi ha cap tipus d’ajuda. A banda d’això, som tan pocs els que ens hi dedi­quem que ja en fem prou pro­cu­rant que la fira surti bé. La prin­ci­pal ocu­pació de l’Asso­ci­ació d’Amics del Fajol de Batet és l’orga­nit­zació de la fira. No som gent de pido­lar.
Com va anar la fira d’aquest any?
Molt bé. Cal­cu­lem que van venir unes sis mil per­so­nes, que per al poble de Batet és una xifra enorme. Els de la Cuina Volcànica que van venir van tenir molt d’èxit amb els tas­tets de pro­duc­tes amb fajol. Fins i tot hi va haver pas­tis­sos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia