Els vulnerables en el procés electoral

Passada l’època de processos electorals diversos, des del tercer sector d’acció social som cada vegada més conscients que l’acció no es pot situar al marge dels avatars i de les dinàmiques de la política en cap dels seus nivells, perquè de les decisions que s’hi prenen en depenen moltes de les qüestions que ens ocupen i preocupen. I, conscients d’això, desenvolupem tota una tasca d’incidència política provant de convèncer els partits perquè incloguin als seus programes aquestes mesures que assumim beneficioses per a les persones i els col·lectius amb els quals treballem.

I més enllà dels programes, una vegada constituïts els diversos governs, ens ocupem també de fer un seguiment permanent del grau de compliment d’allò que està escrit en els programes, i en general de les polítiques reals que aquests desenvolupen o que deixen desenvolupar. Encara que la tasca d’incidència política des del tercer sector és necessària i ha de seguir sent una prioritat per a l’acció social, no hem d’oblidar el dret que, al final, els partits polítics actuaran d’una manera més decidia si els destinataris d’aquesta acció tenen pes electoral.

I totes aquestes dades ens diuen que els sectors socials més empobrits i exclosos voten menys, participen menys i es mobilitzen menys que la mitjana de la població. Existeix un problema de representació dels “últims” de la societat, i la seva veu està cada vegada més absent dels processos electorals.

També cal reflexionar si la forma amb què fem incidència política no hauria de començar a tenir en compte la potenciació de la participació política de les persones amb les quals treballem, encara que correm el risc d’assumir com a desitjable convertir-nos en “veu dels que no en tenen” en un model de societat democràtica en el qual resulta que sí que la tenen i no haurien de tenir motius per necessitar-nos per poder-la exercir. Procurar el bé comú significa la cerca d’allò que és bo per a totes les persones que formem l’espai col·lectiu.