Cinc bisbes catalans s’han de jubilar els propers 5 anys

El Vaticà tindrà feina amb Catalunya. Acabat d’escollir Joan Planellas per ocupar l’arquebisbat de Tarragona, el papa de Roma haurà de fer front en cinc anys a la substitució per jubilació de cinc bisbes catalans, entre els quals el cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona. Un nou maldecap atès les particularitats de Catalunya i que cada designació s’espera amb esglai per part de la comunitat religiosa catalana i els fidels, que sempre temen que el pontífex faci un mal pas aconsellat per la cúria espanyola, que, de fa segles, vol assimilar l’Església catalana, aquella que es reivindica com a pròpia i identificada amb el país, la seva cultura i la seva llengua i vol ser una unitat pastoral.

Joan Josep Omella, l’aposta del papa Francesc per Barcelona, que no ha acabat d’agradar als sectors catòlics més catalanistes, s’hauria de jubilar el 2021. Nascut al Matarranya el 21 d’abril de 1946, d’aquí a dos anys en farà 75 i, tal com marca la llei, haurà de presentar la seva renúncia al papa. Tothom espera que Francesc li allargui uns anys el seu mandat (cosa que es pot fer i ja va fer, per exemple, amb el cardenal Sistach), ja que va ser nomenat i traslladat a Barcelona tot just el 2015. Quan finalment el deixin jubilar el més probable és que el succeeixi un dels dos bisbes auxiliars de Barcelona, o bé Sergi Gordo o bé Toni Vadell, llevat que abans els hagin destinat a Girona o a Sant Feliu.

Perquè també el 2021, en concret el 26 de juny del 2021, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, farà 75 anys i també entrarà en període de jubilació. Nascut a Torrelles de Foix el 1946, Pardo és bisbe de Girona des del 2008, quan va substituir Carles Soler i Perdigó. És dels pocs que, tot i el silenci imposat per Roma, ha resat en públic pels presos polítics i els exiliats. En el seu moment va anar a veure a la presó del Puig de les Basses l’exconsellera Dolors Bassa, natural de Torroella de Montgrí. El relleu de Pardo, al contrari del d’Omella, serà ràpid. També per motius de salut.

D’aquí a tres anys, el 2022, s’ha de jubilar el bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés. Valencià, és el primer bisbe que ha tingut aquesta diòcesi, creada pel Vaticà el 2004 després de moltes pressions dels sectors més espanyolistes de l’Església per tal de dividir la gran diòcesi de Barcelona que, des d’aleshores, va quedar partida en tres: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa.

El 2023 es jubila el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, un alacantí format a València que ha heretat el litigi per les obres d’art de la Franja, un problema que neix quan l’Església espanyola i l’Estat van aconseguir que el Vaticà cometés la ignomínia de dividir en dos la històrica diòcesi de 800 anys de Lleida i creés el bisbat de Barbastre i Montsó (terra d’Escrivà de Balaguer).

I arribem al 2024, que és quan farà 75 anys un pes pesant de l’Església catalana, el bisbe d’Urgell Joan Enric Vives, copríncep d’Andorra. El barceloní –és nascut al Poblenou–, que va sonar primer per substituir Martínez Sistach a l’arxidiòcesi de Barcelona i, després, per substituir Pujol a l’arquebisbat de Tarragona i no li van donar cap de les dues seus (per massa catalanista?), es jubilarà a la Seu.

I ara el tema és: qui els succeirà a tots ells? L’Església catalana, la que s’identifica amb Arrels cristianes de Catalunya i el país, més que resar, avui creua els dits.