El Priorat es reafirma per ser Patrimoni de la Humanitat
Les administracions implicades en el projecte potenciaran les parts que l’organisme consultiu de la Unesco ha trobat fluixos
Els agents implicats esperen poder tornar a aspirar-hi en tres anys
Les administracions implicades en la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial o de la Humanitat de la Unesco han defensat que seguiran treballant per obtenir el reconeixement i que esperen poder-ho aconseguir en un termini de “dos o tres anys”. La Generalitat, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Priorat, han afirmat, en declaracions recollides per l’agència ACN, que mantenen el compromís de perfeccionar el projecte i poder convèncer els avaluadors del “valor universal excepcional” de la zona. Després d’anys de feina, la setmana passada van haver d’anunciar la renúncia a presentar el projecte perquè l’informe d’Icomos, l’organització internacional consultiva de la Unesco que analitza les propostes, la desaconsellava.
Els impulsors han recordat que la retirada de la candidatura va ser purament “estratègica”, ja que amb una avaluació desfavorable d’Icomos era molt arriscat presentar el projecte davant la Unesco. Sobretot perquè un cop l’organisme internacional es pronuncia no hi ha marxa enrere: si és descartat, no es pot tornar a presentar. Per aquesta raó, han preferit millorar la proposta i defensar-la amb més garanties d’èxit.
Un dels aspectes en què caldrà fer més èmfasi és en convèncer Icomos del “valor universal excepcional” de la zona, ja que és una de les qüestions que en l’informe els avaluadors van remarcar que els generava dubtes. És a dir, en la constatació del perquè el projecte Priorat-Montsant-Siurana és únic al món. El raonament que fan les administracions és que des d’Icomos “no s’ha entès” del tot la iniciativa perquè es tracta d’un “projecte innovador i complex dins del que són les candidatures de patrimoni paisatgístic”, ha exposat Josep Maria Prunera, cap del departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. “Donar valor a un paisatge agrícola ha agafat de sorpresa a Icomos. Aquí es barreja cultura, tradició, vi...”, ha concretat. En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, que ha raonat que el projecte prioratí “no és com un monument on es veu claríssimament el valor”, sinó que són “una sèrie de petites coses que fan que el paisatge sigui representatiu de l’agricultura i del mosaic agrari del Mediterrani”. Quan es prepari de nou el projecte també caldrà incidir en la part comparativa. “A més de justificar els valors, també s’ha de comparar amb altres zones. Demostrar que és excepcional en relació amb els que ja són patrimoni”, ha comentat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar.
Un dels aspectes que ha centrat més esforços dels implicats en la candidatura ha estat el pla de gestió. Icomos hauria valorat positivament la manera com s’ha desenvolupat fins ara, a través de la comissió permanent de la candidatura del Priorat com a Patrimoni Paisatgístic de la Unesco. És una taula en què els diferents agents administratius i socials –especialment l’associació Prioritat– treballen qüestions relacionades amb el projecte. L’objectiu, però, és crear un nou organisme que permeti garantir la protecció del patrimoni proposat. Aquest nou ens hauria d’encarregar-se de la gestió de “temes paisatgístics, urbanístics, elements patrimonials, elements del paisatge agrícola...”, ha concretat la directora general de Patrimoni Cultural. Per Prunera, “serà necessari que hi hagi una administració que assumeixi el rol de liderar la gestió”. Ibar s’hi ha mostrat d’acord i fins i tot ha considerat que no ha de dependre necessàriament de la Generalitat, sinó que pot fer-ho el Consell Comarcal o la Diputació. També caldrà concretar quina forma jurídica s’estableix. Sigui quina sigui la fórmula escollida, les administracions han afirmat que el compromís per desenvolupar-la és total, fins i tot en el supòsit que la Unesco rebutgés el projecte.
LES FRASES
Implicació de totes les administracions
Tot i el revés que va suposar l’informe d’Icomos, la confiança en el potencial del projecte és total. Des de la Diputació de Tarragona, Prunera ha afirmat que “és engrescador” i ha remarcat que “la comarca s’hi ha abocat amb molta expertesa”. Tant Prunera com Sabaté han considerat que en un termini de dos o tres anys es podrà tornar a presentar el projecte. Ibar prefereix no posar dates i ha advertit que a partir de l’any vinent l’accés a la Unesco serà més restringit. La directora general de Patrimoni Cultural ha recordat que fins ara cada estat podia presentar dos paisatges i un monument a cada convocatòria, però que a partir d’ara tan sols serà una candidatura per estat. A més, cal tenir en compte que Espanya és el tercer país amb més inscripcions de patrimoni mundial i que hi ha altres zones que també aspiren a ser-ho.
Tot i això, Ibar valora que el Ministeri de Cultura “s’hagi fet seva” la candidatura prioratina i que hi hagi hagut una bona col·laboració entre les administracions. A més, és l’Estat qui, en última instància, ha d’avalar la presentació del projecte davant la Unesco. Amb tot, fonts de Patrimoni Cultural han apuntat que cal fer una trobada amb els promotors, l’associació Prioritat i l’Estat per “traçar el full de ruta” que s’ha de seguir. Ibar ha explicat que els departaments de Cultura, Agricultura i Territori de la Generalitat hi treballaran, i que en les properes setmanes anirà a Madrid per reunir-se amb el director general de Belles Arts per tractar dels passos que cal fer.