Societat

Identifiquen dos patrons específics d’alteracions cerebrals subjacents en dos perfils de la malaltia de Huntington

Això pot ajudar a desenvolupar biomarcadors específics i tractaments personalitzats per a cada tipus

Un estudi iden­ti­fica dos patrons específics d’alte­ra­ci­ons cere­brals sub­ja­cents en dos per­fils clínics de la malal­tia de Hun­ting­ton, el que pot aju­dar a desen­vo­lu­par bio­mar­car­dors específics i trac­ta­ments per­so­na­lit­zats per a cada per­fil d’aquesta malal­tia mino­ritària.

El tre­ball, publi­cat a Neu­roi­mage: Cli­ni­cal , l’han fet inves­ti­ga­do­res del grup de Cog­nició i Plas­ti­ci­tat Cere­bral de l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Bell­vitge (IDI­BELL) i de l’Ins­ti­tut de Neu­rociències de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UBNeuro), amb la col·labo­ració de la Uni­ver­si­tat de Rad­bound, als Països Bai­xos.

Aquesta malal­tia genètica neu­ro­de­ge­ne­ra­tiva pro­voca dèficits motrius, cog­ni­tius i psi­quiàtrics, però els símpto­mes són molt hete­ro­ge­nis.

Els inves­ti­ga­dors van uti­lit­zar una tècnica d’anàlisi de fusió mul­ti­mo­dal, com­bi­nant dife­rents tipus de moda­li­tats d’imat­ges per res­sonància magnètica.

L’anàlisi de la relació entre els símpto­mes de la malal­tia i les mesu­res de les alte­ra­ci­ons estruc­tu­rals de la matèria blanca i gris va per­me­tre esta­blir que els símpto­mes cog­ni­tius i motors com­par­tien una base neu­ro­biològica comuna, men­tre que el domini psi­quiàtric pre­sen­tava una sig­na­tura neu­ral dife­ren­ci­ada.

Així, els símpto­mes cog­ni­tius i motrius es van asso­ciar de forma con­junta amb un patró de reducció de la matèria grisa, el gruix cor­ti­cal i la inte­gri­tat de la substància blanca en regi­ons cere­brals res­pon­sa­bles de l’exe­cució de movi­ments i del pro­ces­sa­ment de dife­rents fun­ci­ons cog­ni­ti­ves, com la memòria, pla­ni­fi­cació i pro­ces­sa­ment visual-espa­cial.

En canvi, els símpto­mes depres­sius esta­ven asso­ci­ats a un patró molt dife­rent, carac­te­rit­zat per un menor gruix en l’escorça cere­bral en regi­ons res­pon­sa­bles del pro­ces­sa­ment d’emo­ci­ons típica­ment asso­ci­a­des a alte­ra­ci­ons psi­quiàtri­ques.

Aquests resul­tats apor­ten una nova visió sobre una malal­tia tra­di­ci­o­nal­ment con­si­de­rada com a enti­tat uni­forme, i impul­sen noves línies de recerca que tin­guin en compte aques­tes diferències qua­li­ta­ti­ves indi­vi­du­als. S’obre així una porta a la medi­cina per­so­na­lit­zada en el cas de la malal­tia de Hun­ting­ton.

En aquest estudi també han par­ti­ci­pat dife­rents hos­pi­tals de Bar­ce­lona, com el de Bell­vitge, Sant Pau, el Clínic, o el de la Mare de Déu de la Mercè. Això ha permès inves­ti­gar amb una mos­tra de paci­ents gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia