GARROTXA. la crònica
Olot és la capital comarcal amb més vot
La comarca de la Garrotxa es converteix en la segona del país on han votat tots els pobles, després del Pla de l'Estany
Les xifres es poden interpretar de moltes maneres, però, si es té en compte que Olot va ser la capital comarcal amb un percentatge de vot més alt, també entre les gran ciutats, i s'hi afegeix que van votar la Constitució Europea un 41,65% dels olotins i l'Estatut, un 52%, el resultat obtingut ahir a la consulta d'Olot és rellevant. Per això, Alfons López Tena va remarcar que aquest resultat s'havia aconseguit sense la maquinària electoral que posen en funcionament els partits polítics en els diversos comicis ni el suport de l'administració.
A Olot, ahir, va votar el 26,48% de les 27.633 persones que hi havia al cens i majoritàriament van avalar la independència de Catalunya. Només 149 hi van votar en contra, i hi van haver 49 vots en blanc i 12 de nuls. «Cal continuar treballant», va dir López Tena. «Quan un poble s'organitza i treballa, ningú no el pot aturar», va sentenciar.
En l'acte de proclamació dels resultats, van intervenir els coordinadors de cadascuna de les comissions en què s'ha organitzat la plataforma Olot Decideix. Josep Ferrer, de logística, va destacar que han sabut suplir amb feina i il·lusió les mancances de mitjans. Judit Corcoi, de la comissió del voluntariat, va remarcar que s'havia fet una bona feina. David Nájera, de seguretat, va agrair el suport que han tingut, pel que fa a aquest àmbit, de persones d'altres ciutats, sobretot de Vic. Pere Boix, del grup responsable de l'economia, va dir que la independència era com un gran part i que parir un estat comportarà molta feina. I, finalment, Dani Planàs, del de participació, va manifestar que havien aconseguit l'objectiu d'arribat a tothom. L'acte es va cloure amb els Segadors i amb proclames a favor de la independència.
Un resultat pel qual han treballat com a llobatons
Una noia d'una mesa del barri de Sant Miquel explicava ahir que una dona gran, d'origen espanyol, havia anat a votar i que, molt emocionada, havia dipositat a l'urna la papereta i 10 euros per contribuir a les despeses d'organització. Una altra dona de la mesa que hi havia a l'edifici sindical va insistir en el fet que molta de la gent gran que havia anat a votar ho havia fet amb llàgrimes als ulls, o gairebé, i que molts havien donat una veritable lliçó de patriotisme. «Ha estat una experiència molt intensa i molt pedagògica», va dir. Una altra persona, ara un home, d'una de les 21 meses que hi havia ahir repartides per la ciutat, va dir que havia vist molta gent emprenyada amb la situació actual, és a dir, amb l'estat en què es troben les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. «És molt gros això que està passant», diu que va sentir comentar a més d'un votant. Un trio de la CUP, de la comissió de seguretat, voltava per les seus electorals i comentava també la jugada amb els passavolants coneguts. Els preocupava la situació de les llibertats nacionals, però també la creixent xenofòbia cap als nouvinguts i el possible creixement de partits populistes que es voldran aprofitar de la situació.
Jordi Ferrer, president d'Òmnium, acompanyava una àmplia comissió internacional a algunes meses perquè tinguessin informació sobre la consulta de primera mà. Abans de marxar, van voler fer esment de la mobilització de les gairebé 300 persones de la plataforma Olot Decideix i de l'escrupolositat de l'organització de la consulta. Al col·legi electoral del Centre Excursionista, un matrimoni panjabi votava ajudat en qüestions lingüístiques per la filla. Més tard, ho feien dos marroquins. A un altre punt, una dona gran i amb certes dificultats de mobilitat va tornar a casa a buscar un certificat d'empadronament que guardava, perquè tenia al DNI l'antiga adreça de Barcelona. Tot plegat és el resultat de molta feina. «Hem treballat com a llobatons», deia un dels d'Olot Decideix. Sí, i ho van fer possible advocats, botiguers, actrius, treballadors de fàbrica, periodistes, informàtics, estudiants i, fins i tot, una alcaldessa.