Brasa sobre les brases

Divendres 28 de juny, dia D de la pitjor onada de calor que abrasa Catalunya en molts anys. Quarts d’onze del matí. 31 graus. Diversos curiosos s’apleguen al mirador del coll de Bovera, a la Granadella, una atalaia privilegiada sobre l’interior de les Terres de l’Ebre, ximeneia de la nuclear d’Ascó inclosa al fons, des d’on es veu gran part del perímetre de l’incendi que fa dos dies que crema entre la Ribera i el sud de les Garrigues i el Segrià. Enmig de la calitja, això sí, poques flames s’albiren ja, si bé encara sí petites fumeres, mentre alguns avions actuen a l’oest, a la banda de Maials i Llardecans. Se sent pudor de cremat. “Això no és res, ahir potser hi havia 50 cotxes aquí, es veia molt fum i hi havia preocupació per com es decantava”, explica el Lluís Aldabert, binocles en mà. Aquest matí el panorama sembla més controlat. “La gent està intranquil·la perquè si canvia el vent en un parell d’hores ens pot arribar“, apunta, això sí. “Quan se cremo tot s’apagarà sol”, sentencia, puret en mà, l’Isidre, un altre veterà que ha vingut a tafanejar, en un anar i venir de cotxes que no cessa.

Ben bé a sota, a pocs quilòmetres es veu Bovera, on els veïns van ser confinats dijous a la tarda davant la proximitat de les flames, i sobretot el fum. Ens hi arribem. La carretera cap a Flix està tallada a partir d’allí. Són quarts de 12 i el termòmetre ja marca 33 graus. A la plaça s’apleguen uns quants tractors amb cubes d’aigua que han estat treballant des de les sis del matí. Tot just van tornant de les finques. Hi ha malestar entre els pagesos perquè dijous no els van deixar entrar a remullar les terres a prop del poble i després quan es va aixecar vent “va revifar tot”. “El que s’està cremant és del que mengem, és com si ens fotesson el jornal”, s’irrita el Jordi Gil, que assegura que alguns “es van rebel·lar” i hi van anar igual desafiant el confinament. “Els únics bombers que van actuar ho van fer a la nit, perquè els de dia esperaven ordres”, clama. “Ni van fer ni ens van deixar fer”, l’apunta el Ramon Guiu, que es va estar fins a la matinada treballant. “Ahir es va badar aquí perquè van donar prioritat que no es cremés el Montsant”, denuncia el Xavi Prunera. Com que fins a les nou del matí, guiats pels agents rurals, no els han deixat entrar a remullar, a primera hora han estat fent tallafocs, i ara es prenen un descans. En marxar, això sí, els agents rurals aprofiten per inspeccionar els vehicles. “Ho tenim tot bé, a veure si encara ens multareu!”, exclama Guiu.

Són quarts d’una i, ja amb 34 graus, el Pere Jové posa gasolina al seu tractor, també amb una cuba, a la cooperativa de Maials. Tot sembla tranquil. “De foc ja no n’hi ha, però els pagesos estem remullant... Si ens ho haguessin deixat fer ahir potser hauria anat d’una altra manera”, també s’exclama. I és que la tarda anterior van ordenar confinar també la gent gran i els xiquets del poble, quan al matí ja semblava controlat. “Ahir vam patir”, rememora. Ho confirma la Fina, de la botiga. “De flama ja no se’n veu, però encara hi ha molts punts calents”, explica. La prioritat era que el foc no passés la C-12, i no va passar. “I ho va intentar eh”, conclou, mentre desitja que la carretera estigui reoberta el cap de setmana perquè “hi passen molts manyos per anar a la platja”. A primera hora del matí molts pagesos han anat a remullar i entrar a les finques a mirar danys. Han quedat en un petit pujol a tocar del poble on hi ha el dipòsit de l’aigua i una torre de guaita. Al migdia, vora la una, segurament és el vigilant el que dóna avís d’una columna de fum que tot d’una ha rebrotat en una zona boscosa propera. Aviat s’hi veuen flames vives, i en pocs minuts apareixen mitja dotzena de mitjans aeris que hi descarreguen. Han actuat ràpid per acotar el perill latent que s’amaga sota les brases...

Un quart de dues i la temperatura es dispara. 37 graus a Llardecans. A la plaça, el Ricard i el Lluís seuen a l’ombra, més tranquils després de l’ensurt de dijous, quan la cendra arribava a mig poble. Tots els pagesos es van mobilitzar. “Es va treballar molt, es va llaurar tot el voltant… Ara ja està cremat, només s’està remullant”, expliquen. Asseguren que la feina va salvar el nucli del perill. Se’ls afegeix el Joan, que s’hi va estar fins a les tres de la matinada ajudant bombers i forestals, obrint-los pas i fent tallafocs. “M’he fet un fart d’arrencar oliveres”, lamenta. Per què? Estaven socarrimades i amb la brasa viva a dins, i amb qualsevol cop de vent podien tornar a encendre-ho tot. De les que queden, fins d’aquí a un temps no sabran si tornen a rebrotar o senzillament han mort. També s’han cremat alguns masos, com el de Pla de Cirerers. “Ahir feia por, tots els pins estaven encesos”, recorda el Joan.

Mentre se senten els avions de fons, s’ofereix a acompanyar-nos fins a un punt elevat des d’on hi ha certa perspectiva de la devastació. Dos camions de l’exèrcit, vinguts de Saragossa, custodien l’àrea. “Si això al vespre està com ara, estarà controlat”, assevera un dels conductors. Hi ha alguna càmera gravant, i diversos curiosos del poble. En la distància s’observen més focus que es tornen a encendre. Altra vegada, diversos helicòpters no paren de fer viatges a carregar aigua en una bassa que hi ha tocar, una operació tan arriscada com espectacular. Sembla que se n’estan sortint d’apagar-lo, però l’alerta és màxima i no val a badar. Són les dues i el termòmetre del cotxe, al sol, marca 45 graus. La tarda encara serà molt llarga...