Societat

NAGIA EL GHARBAUI

APASSIONADA DE LA REBOSTERIA CREATIVA I EL DISSENY I IMPULSORA DE THE HAYATI BAKERY

“Aprendre en tot moment i de tothom és la gran oportunitat”

Llicenciada en empresarials, ha canviat els despatxos per un obrador on elabora pastissos i tota mena de dolços personalitzats. N’està contenta: els encàrrecs i els números li surten.

Amb el projecte The Hayati Bakery s’estrena en el món de l’emprenedoria a través dels pastissos. Com hi ha arribat?
D’una manera molt natural i una mica sorprenent. Fa uns anys no hauria dit que em dedicaria a aquest ofici que ara m’apassiona, tot i que de petita...
Expliqui-ho.
De petita ja tenia una vessant creativa, m’agradava pintar, esculpir, però en créixer no la vaig cultivar. Vaig estudiar empresarials i un màster d’internacionalització i vaig treballar en diferents empreses, l’última a Abertis i n’estava contenta, però quan van tenir l’OPA no em van renovar el contracte.
I llavors es va decidir pels dolços?
De fet, ja feia un cert temps que hi donava voltes perquè la meva professió m’agradava però no m’omplia, sentia que em faltava alguna cosa. A casa i com a hobby em vaig anar convertint en una autodidacta de la rebosteria, al principi no sabia fer ni un brioix sola! Vaig anar aprenent pel meu compte a les xarxes, fent i desfent i de mica en mica vaig anar trobant el meu propi estil.
Qui s’ho menjava?
La família, per descomptat, i els amics que em demanaven que els preparés un pastís per a algun aniversari i m’animaven que fes el pas de posar un negoci. Tenia certs prejudicis al principi. Pensava: després de tot el que has estudiat et faràs rebostera? També temia que als pares no els agradés la idea perquè ells sempre ens han estimulat a tots els germans a formar-nos i a apuntar alt... Però cada vegada m’entusiasmava més.
L’OPA d’Abertis la va ajudar a fer el pas, doncs?
Va arribar en el moment que ja ho tenia molt madurat. I també he de dir que les opinions tan favorables dels qui havien tastat els meus pastissos i el fet que jo em sentia molt bé a la cuina, van engrescar-me. I vaig començar a buscar local, d’això fa un any, vaig estar sis mesos per trobar-lo i sis més per posar-lo a punt i finalment el dia 1 d’abril l’he pogut obrir al número 1 del carrer de Jovara de Calella. Hi tinc l’obrador i molts encàrrecs.
Veiem el seu web The Hayati Bakery i no hi ha dubte que ofereix una molt variada gamma de pastissos, cupcakes, cakepops, macarrons, diversos tipus de galetes. En què s’ha inspirat?
Bé, per ara sé treballar la pastisseria catalana i la marroquina, però n’aniré aprenent d’altres perquè el gust és una cultura que ens uneix i ens fa feliços i aquest també és un dels meus objectius. Cada dolç és una creació única, cada pastís una petita obra d’art al servei d’una celebració, ja sigui un aniversari, un casament, un bateig, una festa de graduació... El que potser em distingeix més d’altres projectes és que les meves elaboracions són cent per cent personalitzades.
Fa dissenys a la carta?
Sí, la idea és crear i innovar per a cada persona i per a cada ocasió, perquè una celebració pot ser una cosa irrepetible i ha de deixar un record inesborrable en els que hi participen. M’ajuda molt conèixer qui em fa l’encàrrec i, si així ho desitja, acompanyar-lo en la seva elecció. No es tracta de tenir només un catàleg de productes per vendre sinó afinar al màxim en les necessitats de qui compra i per això la decoració i la presentació han de ser insuperables. I treballar, és clar, amb ingredients de la màxima qualitat. Ara mateix tinc molta feina i ja estic en condicions de fer entregues per tot Catalunya.
Fa poc va participar en una xerrada amb altres dones emprenedores organitzada per l’associació Azahara (projecte Mixtura). Troba positives activitats com aquesta?
Sí, molt, tant perquè ens facilita el contacte personal entre nosaltres, com perquè és important donar a conèixer la nostra experiència i estimular les joves que avancin en els seus projectes. Res no és senzill però és possible, sobretot si tenim la ment oberta i estem disposades a aprendre, aprendre i aprendre, que això és el que a mi més em motiva, aprendre en tot moment i de tothom, és la gran oportunitat.
Vostè és mestissa...
Per part de pare tinc arrels marroquines i per part de mare extremenyes i catalanes, sí, però tant m’agrada aprendre d’un alemany com d’un pakistanès, totes les cultures enriqueixen. Encara que hi ha qui no ho creu. Fa pocs dies, en un carrer de Calella va passar una dona davant meu i sense aturar-se em va insultar i em va dir que tornés al meu país. Però on vol que vagi? Jo soc d’aquí! Hi he nascut, estudiat, he posat un negoci, què més he de fer? Em vaig sentir molt malament, sobretot perquè les persones que van escoltar la mala paraula no van dir res. Pensava: a aquestes altures encara estem així? Però no permetré que em robin ni l’alegria ni el meu somni. Veure compte d’ Instagram


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia