Albert Batlle encén el debat dels nens del carrer proposant-ne el retorn
El responsable de la seguretat de Barcelona vol la implicació dels països d’origen dels MENA
L’associació Exmenas titlla d’“irresponsable” el regidor
L’abril passat l’aleshores regidora de Ciutat Vella per Barcelona en Comú, Gala Pin, va advertir que s’acostava un estiu complicat pel que fa a la problemàtica dels nens del carrer o menors no acompanyats, coneguts com a MENA. Va avisar que n’arribarien més i que l’Ajuntament s’estava preparant per fer-hi front amb un pla de contingència. Amb o sense pla, el cert és que el fenomen ha desbordat les administracions i també l’Ajuntament de Barcelona, que ahir, per boca del seu cinquè tinent d’alcalde i responsable de seguretat, Albert Batlle, va encendre el debat sobre quina solució cal aplicar proposant el “retorn assistit” dels menors al seu país.
L’argumentari que va fer servir Batlle es fonamenta en la idea que la llei obliga a actuar en relació amb els menors protegint sempre “l’interès superior” i, al seu entendre, això implica una identificació de la família d’origen i el seu retorn. En declaracions a la cadena SER Catalunya, el tinent d’alcalde responsable de la seguretat va explicar que “és millor que aquests nens estigui amb la seva família, per problemàtica que sigui, que vivint al jardí del Pou de la Figuera”. Aquest és l’espai on van ser detectats per primer cop aquests menors, tal com va revelar al seu dia aquest diari amb una informació en què alertava de la falta de protecció d’aquests nens que tenen el costum d’esnifar cola.
Albert Batlle va voler puntualitzar que en cap cas parla d’expulsions, sinó de “retorns assistits”, fet pel qual es necessita la col·laboració indispensable dels països d’origen dels menors. Segons el regidor, la problemàtica dels nens del carrer cal tractar-la des del doble vessant social i de seguretat.
Les paraules de Batlle van ser replicades des de l’àmbit social i també el polític. L’associació Exmenas, que agrupa joves que havien estat nens del carrer, va titllar el regidor d’“irresponsable” per buscar “solucions immediates a situacions complexes”, a la vegada que advertia de la gravetat del fenomen, que no es frenarà per l’expulsió d’alguns menors, que continuaran migrant “amb o sense famílies”.
Per la seva part, el cap de l’oposició municipal, Ernest Maragall, va assegurar que la proposta de Batlle és una mostra evident del que ell considera que és un viratge cap a la dreta del govern d’Ada Colau després del pacte amb el PSC de Jaume Collboni i Units per Avançar, partit del qual forma part Batlle. Maragall va lamentar que hi hagi un “retorn a les velles polítiques de seguretat” i va advertir que es pot estudiar el retorn voluntari dels menors, però que aquesta no és la solució al problema.
El debat plantejat ahir per Batlle de ben segur que serà un dels temes estel·lar del ple extraordinari que viurà avui l’Ajuntament de Barcelona amb la temàtica exclusiva de la seguretat.
D’altra banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va persentar ahir a uns setanta alcaldes un pla de suport per als municipis que allotgen centres de joves que emigren sols. El pla, està dotat amb 14,5 milions d’euros, i pensat per oferir suport a les administracions per millorar l’acollida i la inclusió d’aquests menors al territori i la inserció laboral.
La fiscal alerta de les màfies que capten els menors
La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, va advertir ahir de la relació que hi ha entre el fenomen dels MENA i la delinqüència i va avisar que és preocupant el fet que molts d’aquests nens estiguin exposats a les màfies que els capten per utilitzar-los per delinquir en favor seu. En declaracions a l’ACN, la fiscal va explicar que el ministeri públic comença a ser més dur en les peticions de penes per delictes en què hi ha implicats aquests menors.
En les mateixes declaracions, Talón va dir que la persecució de la multireincidència en els furts lleus a la capital catalana s’hauria d’acompanyar d’una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes. Actualment els delictes lleus de furts només es poden penar amb multes perquè no es poden acumular encara que l’infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per això, la fiscalia creu que cal una reforma.