La UE exigeix mesures eficients per millorar la qualitat de l’aire
Europa compleix l’amenaça i du l’Estat espanyol als jutjats per la contaminació
Com passa a Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Sabadell o el Prat també tenen alts nivells de diòxid de nitrogen
La contaminació a la capital catalana i a l’espanyola posa en alerta les autoritats europees, que ahir van recórrer als tribunals per forçar un canvi. La Comissió Europea (CE) va denunciar l’Estat espanyol per la mala qualitat de l’aire d’aquests centres urbans, afegint pressió per redreçar la greu situació. Aquest nou cas d’incompliment de normatives europees se suma a una segona queixa que va presentar també ahir Brussel·les al tribunal de Luxemburg sobre la protecció de dades. L’Estat ja té quatre causes pendents per no haver acatat les lleis europees.
Dues setmanes després del seu ultimàtum, Brussel·les va dir prou a la inacció i va passar la pilota als tribunals després de constatar que s’estan vulnerant “sistemàticament” les normes europees sobre gasos contaminants, legalment vinculants des del 2010. Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) haurà d’avaluar el cas i si resol en favor de l’executiu europeu, aquest podrà imposar una multa a l’Estat per haver-lo ignorat.
A Catalunya les àrees on s’han traspassat els límits saludables se situen a l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot al Vallès i part del Baix Llobregat, i, a banda de Barcelona, engloben grans centres urbans com Terrassa, Sabadell, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet o Granollers. Des de Brussel·les recorden que gairebé 9.000 persones moren prematurament cada any a causa d’aquest gas contaminant, segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient. La mala qualitat de l’aire provoca malalties greus com ara asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó.
“És en interès de la salut de la població”, recordava ahir l’eurocomissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, que reclamava “mesures efectives” a escala estatal, local i regional. Davant la queixa, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ada Colau, va plantejar ahir mateix fer acords entre totes les administracions per “alinear-se” i reduir “dràsticament” la contaminació. L’alcaldessa va admetre, però, que el veto als cotxes més contaminants a la ciutat a partir de l’1 de gener “probablement” no serà suficient i que s’hauran d’aplicar altres mesures complementàries. “Ho hem de fer no perquè ho digui la Unió Europea, sinó perquè està en joc la salut dels veïns”, va subratllar Colau.
La denúncia sobre la contaminació és ja la quarta infracció de l’Estat que denuncia Brussel·les aquest 2019 al TJUE. L’incompliment de la directiva europea d’eficiència energètica, les “sancions desproporcionades” als contribuents residents que no han declarat els seus béns a un altre estat de la UE, i la no transposició de la directiva sobre protecció de dades han posat en evidència el govern espanyol a Europa aquest any.
LA FRASE
Incomplidora amb la protecció de dades
En un cas menys polèmic políticament que el climàtic, Brussel·les també va portar ahir l’Estat espanyol als tribunals per no fer-se seva la legislació europea de protecció de dades. La Comissió Europea (CE) va denunciar al Tribunal de Justícia de la UE que el govern espanyol encara no ha transposat la directiva sobre el tractament d’informació personal vigent des de fa tres anys. La CE alerta que la lentitud espanyola crea “un nivell diferent” de protecció dels drets dels ciutadans al bloc.
Les institucions europees van donar marge a tots els estats membres fins al maig del 2018 per adaptar les seves legislacions al nou marc europeu, però el govern espanyol no ho ha fet malgrat els reiterats avisos que ha rebut de Brussel·les. Per això, la CE exigeix al tribunal amb seu a Luxemburg que imposi una multa diària de 21.321 euros a l’Estat des de la data d’incompliment fins que es transposi la llei europea. Donat que fa ja un any que va expirar el termini, Madrid s’enfrontaria a una sanció econòmica milionària si els magistrats europeus donessin la raó a l’executiu de la UE.