Cervesa contra els nitrats

Un estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i publicat a la revista científica Environmental Science and Technology ha confirmat la troballa d’un mètode senzill i eficaç per eliminar gran part dels nitrats de l’aigua. La solució, que segons els investigadors permetria eliminar el 40% dels nitrats que s’escapen de les depuradores, consistiria a abocar les restes de poda o els residus del procés d’elaboració de la cervesa a l’aigua.

Actualment, un dels problemes principals dels rius mediterranis és l’escassedat d’aigua que arrosseguen. Aquest fet, juntament amb els fertilitzants usats en agricultura, provoca que els rius no siguin capaços de diluir tots els nitrats que porten. A aquesta circumstància, s’hi afegeix el fet que les depuradores, malgrat que són molt eficaces en el tractament de diferents contaminants de l’aigua, com ara el fòsfor, el nitrogen i la matèria orgànica, tenen limitacions tecnològiques i econòmiques que impedeixen una eliminació general de tots els contaminants. Com a conseqüència, hi proliferen les algues microscòpiques i això desencadena una forta disminució de l’oxigen de l’aigua i té una afectació en la qualitat de l’aigua dels rius i mars. Per poder revertir aquesta situació, és necessari aconseguir incrementar les taxes de desnitrificació bacteriana, ja que es tracta de la principal responsable d’eliminar els nitrats de l’aigua en el medi natural. En aquest sentit, els investigadors han constatat la possibilitat d’incrementar aquesta taxa en un 40%, tot i que no descarten que els nivells de reducció de nitrats puguin arribar a ser molt més alts.

Per tal d’incrementar la desnitrificació bacteriana, cal deixar dins l’aigua, durant uns dies, les restes orgàniques de la poda de les plantes aquàtiques utilitzades en els sistemes de depuració natural de les depuradores. No obstant això, encara cal esbrinar quants dies s’hauran de deixar a l’aigua per tal que es produeixi l’autodepuració natural. Un altre mecanisme de reducció de nitrats consisteix a abocar al riu un residu de l’elaboració de la cervesa que les cerveseres no aprofiten.

Pel que fa a l’aplicabilitat del mètode, els investigadors afirmen que és possible posar-lo en pràctica de manera immediata. De fet, en alguns parcs urbans de la demarcació de Barcelona on hi ha basses i llacunes ja s’està començant a utilitzar de manera experimental. Per Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea i membre de l’equip que ha dut a terme l’estudi, la introducció del mètode serà, “senzillament, qüestió de voluntat”.