“Guanyarà Harry Potter”

Gràcia no és cap poble, encara que els seus vilatans així ho proclamin, però és, sens dubte, un lloc amb personalitat pròpia dins la gran Barcelona. D’entrada, la principal estació de metro que hi fa de porta, Fontana, ja és diferent de tota la resta, amb un singular entramat d’escales mecàniques per baixar a les andanes o pujar-ne. Ahir, durant tot el dia, Fontana va ser un constant d’escopir gent per aquestes cintes transportadores verticals cap al carrer Astúries, artèria que a mig matí era la principal via d’accés a Gràcia dels que van decidir prendre el barri per fer-hi el tradicional tomb de contemplació, avaluació i exaltació dels carrers guarnits amb motiu de la festa major.

Els ornaments dels carrers són, sens dubte, el gran tret distintiu d’aquest festa d’agost, i també ho és la gran quantitat de gent que s’aplega als carrers del barri, amunt i avall, amb el plànol corresponent a la mà, per no perdre’s cap detall de cap racó. L’entrada al barri per Fontana situa el visitant a la part alta de Gràcia, que és una aglomeració de cases que la Travassera parteix en dues meitats.

A la part alta, el carrer Verdi i el de la Providència com a grans punts d’atracció per als visitants, i a la part baixa un agombolament màgic de tres carrers, els de Tordera, el Progrés i la Llibertat. Aquests són, vista l’acumulació de visitants en un i altre lloc, els dos grans punts d’interès de la festa de Gràcia, que no serà fins demà que farà saber quin carrer s’emporta el primer premi del concurs de guarniments, tot un honor.

Verdi és com el Barça, no falla mai, sempre competeix al màxim nivell, sempre està en disposició de guanyar i aquest any ha tornat a fer un muntatge espectacular, un bosc ple d’uns éssers d’inspiració extraterrestre que qui el volia veure havia de fer, pacient, una cua d’un quart d’hora. A la sortida de Verdi els visitants enfilaven el carrer de la Providència enllà fins a trobar una mina, amb la seva entrada, un carretó enfilat damunt un rails, miners, i una muntanya amb un salt d’aigua.

Però si el termòmetre de l’èxit és l’aglomeració, no hi ha dubte que ahir al matí aquest el marcava la confluència entre els carrers Tordera i Progrés, o dit d’una altra manera, el punt de confluència entre un carrer transformat en una nau víking i un altre reconvertit en el món màgic de Harry Potter. Una pinya de gent col·lapsava literalment l’entrada d’aquests últim muntatge, al carrer Progrés, que, d’acord amb els comentaris que se sentien, té tots els números per emportar-se el primer premi. Ho tenia clar la Jana, una nena, que conversant amb el seu pare va dir: “Jo crec que guanyarà Harry Potter.” I potser tindrà raó i, si és així, que ningú pensi que serà qüestió de màgia, al Progrés han treballat molt i de valent.