Les matemàtiques dels sentits

Les matemàtiques no només són cosa de números (i de lletres), sinó que també es poden experimentar i s'han d'experimentar sobre el terreny i, prèviament, al laboratori. I a l'institut Fontanelles de les Borges del Camp han decidit atorgar a aquesta matèria l'espai que li pertoca, un laboratori que facilita molt més als alumnes l'adquisició de competències vivint i experimentant les matemàtiques. Però tan o més important és el contingut i la filosofia amb què s'utilitza aquest espai, dels pocs que existeixen als instituts de la demarcació. El professor de l'assignatura, José Rey, explica que una forma de treball habitual, i així ho propicia el mateix laboratori, és el treball cooperatiu: «El treball en equip aporta molt més en el progrés de tot el grup que no pas l'èxit individual d'una persona de la classe.» Això no vol dir que tots aprenguin al mateix ritme, i que no es faci treball individual; de fet, «en les activitats experimentals hi ha una primera part individual i una segona de posada en comú en l'equip». A més, entre ells «s'enriqueixen» perquè el qui sap i entén un concepte pot explicar-lo amb les seves pròpies paraules i recursos als que no l'han entès a través de l'explicació del professor.

Sabedor de la dificultat que comporta la matèria per a alguns alumnes, tracta que cadascú pugui aconseguir el seu propi èxit «plantejant reptes que els enganxin». No es tracta, diu Rey, de fer exercicis «divertits, perquè aleshores només recorden haver passat una bona estona i prou», sinó activitats «interessants» que els facin «raonar i després fer una reflexió sobre l'error». I en aquest punt tenen un paper important les possibilitats que ofereix el laboratori. D'una banda, per la disposició del mobiliari, enfocada al treball en grup, i, de l'altra, pels experiments que s'hi poden fer.

Així, per exemple, per entendre i aprendre el concepte de l'inici de la probabilitat experimental, llancen xinxetes enlaire per veure quantes cauen a terra de cap per amunt; per saber quants cigrons hi ha en un quilo d'aquests llegums, no cal comptar-los un per un, sinó que se'n pinta una mostra, després es barreja amb la resta i se'n treuen un grapat a l'atzar per comprovar la proporció. Per treballar el volum i fer exercicis sobre les tres dimensions, al laboratori hi ha precisament cossos de tres dimensions especialment útils perquè «hi ha persones que perceben el volum en dues dimensions sobre el paper, però n'hi ha que no». De manera que comprovant-ho tocant el material, poden entendre-ho millor i assolir la base que necessitaran més endavant.

José Rey es proposa que les matemàtiques no quedin a l'aula o al laboratori, sinó que siguin una activitat que es pot fer «en família», perquè «en l'educació la família és la base, per tant hem de donar-los ingredients». I un ha estat el cub de Rubik, en què cal aconseguir fer coincidir totes les cares del mateix color. Però d'aquest joc que va tenir tant èxit als anys vuitanta i noranta només tres dels 85 alumnes n'havien vist un i només un l'havia tingut a les mans. Però al cap de tres setmanes de tenir-lo, tots sabien fer coincidir una cara i quinze el van saber fer sencer.