La llei per controlar la creació d’explosius, encara amb llacunes
No sancionarà fins a final d’any que s’amagui el robatori de material perillós
Els grans distribuïdors, sobrepassats
Bona part del comando gihadista va saltar pels aires ara fa dos anys quan preparava un gran artefacte explosiu en una casa d’Alcanar. A banda de moltes bombones de butà, manipulaven productes precursors d’explosius, com ara peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) i acetona. Els van poder acumular en grans quantitats perquè, aleshores, encara no hi havia cap llei que en controlés el comerç, tot i que Europa havia posat el tema damunt la taula el 2008 i ho havia regulat el 2013. La llei estatal, però, no es va aprovar fins al 8 de novembre del 2017. A hores d’ara, però, encara no s’ha desplegat de manera completa.
El text sí que ha implementat algunes de les mesures més importants. La llei regula les llicències que permeten als particulars i les empreses introduir, adquirir, posseir o utilitzar els precursors d’explosius. Per tant, qualsevol transacció que es faci amb les matèries recollides en la normativa europea del 2013 ha de fer-se amb una llicència prèvia i ha de quedar perfectament documentada, a risc de rebre fortes sancions econòmiques si no es compleix.
Però la llei també regula un aspecte important: els operadors que comercien amb aquests productes químics han de comunicar les “transaccions sospitoses” i també el robatori d’aquests productes en un termini màxim de 48 hores. Aquest aspecte, en canvi, encara no ha estat implementat perquè els legisladors van considerar que calia donar un termini de dos anys des de la publicació de la norma al BOE per exigir-ne el compliment o exposar-se a sancions per infracció greu. Els dos anys de la publicació es compliran al novembre i, per tant, a hores d’ara un robatori d’aquest material podria quedar completament inadvertit per l’administració.
A banda, fonts de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola admeten que el nou text ha generat un excés de burocràcia a les empreses distribuïdores que és molt difícil de complir. “Es reclama que se signi per separat cada operació de cada compost. Hi ha empreses que en fan milers cada dia; això no pot ser”, diuen.
