“Fa molts anys que expliquem que el feminisme és igualtat”

L’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Cornellà treballa en diferents àmbits des del 1995 i entre altres, formació. Cada any oferim entre 20 i 25 cursos de creixement personal, història, filosofia, literatura, art, salut, comunicació... sempre des d’una perspectiva de gènere, pensats per visibilitzar les dones. O sobre coses conceptuals, com parlar d’economia des d’un punt de vista feminista o de com ens comuniquem les dones. I també des de la perspectiva de veure on és el desequilibri històric. La universitat neix el 2008 com una petició de l’alcalde. Era el colofó de la feina que fèiem durant l’any. Vam parlar amb les universitats perquè per poder oferir uns crèdits universitaris has de fer un conveni, en aquest cas amb la UB dins del seu programa de juliol.

No. A l’Ajuntament són més de tipus taller tot i que també es fan formacions de 20 hores. Tot el professorat és acreditat per la UB i busquem cursos molt més específics, tenen un grau superior i es dona un certificat universitari. Està oberta a tothom, no només a alumnes de la UB, i és gratuït per a la ciutadania de Cornellà.

Sempre intentem trobar temes molt d’actualitat, i hem escollit entre altres el Me too, on hem analitzat aquest ressorgiment tan important i tots els moviments que l’han fet possible. El fet que les periodistes se sumessin a això i fessin vaga el 8-M va donar una cobertura cabdal.

Ha estat un treball d’anys, però arriba un moment en què la manera de difondre, el fet que gent tan coneguda s’hi sumi... hem passat d’una situació en què era estrany definir-se com a feminista a manifestar-se. Durant molts anys hem explicat a Cornellà què significa ser feminista, que el feminisme és igualtat. Les entitats de dones fa molts anys que treballen. Quan a través d’unes plataformes tan potents es pugui estendre això i tantes dones s’hi sentin identificades i que vegin que és una lluita nostra perquè els homes encara no ens acompanyen... les coses no surten perquè sí.

Sí, perquè tot i que reivindiquem dones històriques, intentem que els cursos siguin sempre de temes d’actualitat. Al curs Cossos im-possibles parlem de la diversitat sexual i de quan no entres dintre de la norma, ja sigui per la teva identitat sexual com pel teu propi cos. Són temes que a Cornellà treballem molt, hem creat un servei d’atenció a la diversitat sexual, fem formació als instituts...

El 1994 es va crear el Consell Municipal de la Dona, el primer de l’Estat, un òrgan consultiu de l’Ajuntament. Un dels primers objectius que es va marcar la regidoria de Serveis Socials i Dona i el Consell va ser crear un centre d’informació i recursos a les dones. Llavors no teníem cap referent on buscar, va ser dels primers de Catalunya. Fa només 11 anys de la llei d’erradicació de la violència masclista de Catalunya. Aquesta llei va fer que molts municipis obrissin punts d’informació a les dones.

Cornellà i el Baix Llobregat són un bressol de moviments socials. A Cornellà vam tenir una regidora que venia del moviment feminista de Barcelona, Judit Ibáñez, i va ser la primera persona que va posar en marxa el centre de planificació familiar. Hi havia associacions de dones que tenien un paper molt important, han fet feminisme sense saber-ho amb activitats on les dones podien tenir un espai i apoderar-se. Al centre atenem les dones, sobretot en situació de dificultat, a les quals donem una atenció integral. Tenim l’escola de la dona, amb activitats formatives durant tot l’any. Funcionem també com a servei d’igualtat: projectes amb universitats, prevenció... una dona quan entra aquí pot entrar per mil coses, i un dels valors del centre és que no estigmatitza. Quan una dona ve aquí la gent no sap si ve a una xerrada o perquè té un problema. Les dones venen més perquè identifiquen abans el problema. La ràtio és jove, entre 25 i 35 anys.

Imagino el terror que viuen usuàries nostres a casa. Quan surt a les notícies un assassinat m’imagino l’home dient: “has vist? Doncs que sàpigues que tu també”. Amb les violacions en grup jo crec que hi ha un efecte d’imitació. És cert que hi ha molta gent jove molt igualitària, ho veig als instituts.