“Ara allà hi fa molta calor”

Li costa sortir de l’aigua, si no és a la piscina –el lloc on li agrada més anar des que va arribar a Mataró– és a la platja. S’ha acostumat amb facilitat al medi aquàtic i s’atreveix a nedar curtes distàncies. “Ara allà hi fa molta calor i de dia no podem sortir de casa”, explica la Tula, que amb 11 anys és el segon cop que surt dels camps de refugiats de Tindouf, al Sàhara Occidental, on viuen 165.000 persones. Les hores de més calor als campaments es fan molt llargues esperant que el sol es pongui. “A casa dormo i miro la tele o el mòbil”, explica la Tula amb el poc castellà que ha après l’últim any a la madrassa, l’escola on a partir dels deu anys els ensenyen l’idioma de l’excolònia espanyola ocupada des de fa quatre dècades pel Marroc.

La dificultat de l’idioma no ha estat cap entrebanc per fer-se entendre a casa de l’Amàlia Pau, al costat d’en Sergi i la Jana. Tots són conscients de la nova realitat que suposa per a la Tula l’estada a Catalunya i estar uns mesos lluny de casa. “Allà hi té dues germanes, però ella és la gran i la que en el dia a dia, quan no van a l’escola, es fa càrrec de tots els cosins mentre la mare treballa a l’escola bressol”, explica l’Amàlia, que per segon cop, ara que és mare, ha volgut tornar a acollir un infant sahrauí. “Si tens criatures per a ells és més entretingut i s’entenen més fàcilment, però tampoc és una condició per fer un acolliment”, explica la mare, que recomana l’experiència es tingui o no família. “És un aprenentatge per a tots i una oportunitat per treure’ls de l’infern dels campaments a ple estiu, quan és insuportable la calor”, diu mentre es banya amb la Tula a la piscina. A la tarda ja hi ha nervis perquè li han explicat que aniran al cinema. “Els impacta la nostra societat de consum i mires d’explicar que tot i l’abundància tampoc malgastem”, diu l’Amàlia.

Des de l’any 1994, una cinquantena d’entitats de tot Catalunya organitzen, juntament amb la delegació sahrauí, aquestes vacances en famílies d’acollida per a nens i nenes sahrauís d’entre10 i 13 anys. La coordinadora de Vacances en Pau a Catalunya, Susanna Sanahujes, assegura que el programa és una oportunitat perquè aquests infants surtin dels camps de refugiats quan les condicions climàtiques allà són més extremes i puguin conviure amb altres realitats ben diferents com la de les famílies catalanes que els acullen. “Les famílies acollidores contribueixen a no silenciar el conflicte i la injustícia contra aquest poble ocupat il·legalment pel Marroc. Hi ha gent que no en sap res, quan és un conflicte enquistat de fa anys”, lamenta Sanahujes.

El programa estival l’impulsen la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) i el Front Polisario, amb el suport d’entitats solidàries que donen suport al poble sahrauí. Un dels objectius és retornar a les xifres d’abans de la crisi, en què a Catalunya arribaven a fer estades durant l’estiu un miler d’infants sahrauís. “Les aportacions i partides de cooperació dels ajuntaments s’han reduït fa anys i això s’ha notat”, assenyala la coordinadora de Vacances en Pau, que reconeix que hi ha més dificultats per pagar els bitllets d’avió als infants, que en molts municipis assumeixen els ajuntaments on hi ha famílies acollidores.

Des de la Delegació del Front Polisario a Catalunya, el seu representant Mah Iahdih Nan destaca la col·laboració que es manté des de fa anys, però alerta que “la situació als camps de refugiats és precària” i que el conflicte ha deixat “abandonat a la seva sort” un poble que fins al 1976 formava part del territori espanyol. El representant sahrauí alerta de l’existència del mur de prop de 3 quilòmetres, on hi ha més de set milions de mines enterrades, i que obliga moltes famílies a viure separades. Mah Iahdid Nan denuncia que als camps no es deixa entrar observadors internacionals i que per “negligència i despreocupació” el govern espanyol no ha assumit en el dia d’avui cap responsabilitat en el conflicte. “El Marroc és un veí incòmode i aquest és un conflicte que no es veu i no molesta”, lamenta el representant sahrauí.