“El bou va ser missatger”

“Els correbous de Vidreres s’associen a la festa major.” “Realment, no són una tradició antiga al poble ni un esdeveniment que hi estigui arrelat.” “La polèmica durarà 15 dies i, segurament, l’any vinent es tornaran a fer.” “No m’agraden gens i espero que s’anunciï que es deixen de celebrar d’una vegada.” Tal com es diu col·loquialment, no es parla de res més. Veïns i veïnes de Vidreres tenen opinions diverses sobre si s’ha de posar fi als correbous al municipi, on diumenge passat dinou persones van resultar ferides per un bou que va irrompre d’un salt a la graderia de la plaça, on hi havia el públic. La Lídia, mentre passejava el gos ahir, es declarava “una apassionada dels animals” i, amb relació a l’incident, creu que “les coses no passen perquè sí”: “Estic en contra de fer servir un animal per a una celebració i, en aquest cas, el bou va ser un missatger. Hem d’aprendre de les situacions i, per evolucionar, cal deixar anar certes tradicions.” I hi afegia que li fa “ràbia” que es parli a vegades en nom “del poble” i s’afirmi que aquest esdeveniment es fa perquè la gent el vol o el demana: “Perdona? Hi ha de tot. Persones a favor i en contra. Tant que s’insisteix a Catalunya a posar les urnes, per què no s’ha realitzat mai una consulta entre els veïns? De veritat importa el que pensem? Precisament, no és un tema del qual ningú es queixés abans de diumenge, sinó que ja hi havia bastant de rebombori. I, a més, sempre és bo que s’eliminin aspectes perillosos de les festes.” D’altra banda, malgrat que ella no era a la plaça quan es va produir l’accident, se sent “afectada”: “El relat dels testimonis em va impactar molt. És el nostre poble i estem sortint als mitjans de comunicació de tot arreu. La majoria dels veïns estem impressionats i digerint-ho.”

A poca distància del recinte mòbil on es fan els correbous, la Marina lamentava ahir que era “una pena” que s’hagués originat aquest episodi i destacava “la gran feina” que duen a terme els organitzadors de l’acte de manera “desinteressada”. “A la plaça hi havia la meva cunyada i el meu germà, que és un dels que ho munten. I la meva neboda era dalt de la plataforma, des d’on es venien els refrescos. Quan es va generar tota la tensió, ella tenia bona visió i va poder anar dient cap a on anava el bou. La meva cunyada encara té el colze inflat. Estava histèrica, va entrar en pànic. Als organitzadors els sap molt de greu i tots estaven amb la cara desencaixada. És una llàstima haver de sortir a les notícies per aquests fets.”

Considera que “va ser un accident” i vol que l’any que ve els correbous es tornin a fer. “Soc conscient que al poble no tothom hi està d’acord, però es tracta que els dos bàndols es puguin entendre. A l’organització hi ha voluntaris de tots els colors polítics. Sempre han estat units i hi ha bona entesa. El dia que no vagi ningú a la plaça, ja no es faran. És una mica intolerant que es deixin de celebrar quan hi ha molta gent que n’és partidària. És un acte arrelat. Quan tens un accident, no tornes a conduir? El que va succeir diumenge no necessàriament ha de tornar a passar mai més”, subratlla.

També a la llar de jubilats, quatre veïns i una veïna llegien ahir la premsa, amb la notícia, i coincidien que no estan “ni a favor ni en contra dels correbous”. “El 80% de la gent que hi havia a la plaça són forasters. Venen persones d’arreu i dels pobles del voltant”, hi afegien. Són del parer que “ara tot són ais i uis perquè els fets són recents”, però que la polèmica es refredarà: “No donem per fet que no es tornin a celebrar. Aquí, el més fotut és que hi va haver ferits. Lligar-los o prendre’ls foc a les banyes sí que és una barbaritat. A Vidreres no els fan res.” Recordaven, a més, els correbous dels anys vuitanta en un camp, on la plaça es delimitava situant remolcs en cercle i posant palets per tapar els espais buits.

A la plaça Lluís Companys, l’Àlex comentava que “és neutral”: “Els correbous de Vidreres estan al límit entre el que seria permissible i el que no. Aquí mai s’ha fet mal als animals. Hi ha festes en què posen els nens a sobre d’un burro; o tampoc es qüestiona l’agility per a gossos. No hi veig gaire diferència respecte als correbous, que sovint reben més crítiques per la qüestió política.” A la mateixa plaça, un veí de 90 anys indicava que un esdeveniment amb tres dècades d’història “no està arrelat” i, per ell, els correbous s’haurien de deixar de fer: “No hi he anat mai. No són com el Ranxo, que és la festa més important de Vidreres. Té més de 150 anys! El Ranxo, forever!”

Molest, en Quim criticava el “pseudoprogressisme” i la “doble vara de mesurar”. “Els correbous reben crítiques perquè són visibles. La gent, en canvi, no va als escorxadors a protestar o a les granges de pollastres, on en algunes estan encaixonats.” Un reguitzell d’opinions variades, si bé el desenllaç se sabrà passat l’11 de setembre. Serà quan es reunirà l’Ajuntament i l’entitat que organitza els correbous, i s’espera que, fruit de la trobada, s’informi sobre el futur de l’esdeveniment.