Qui mana és el bou

En ple debat al Parlament de Catalunya sobre la llei que ha de blindar els correbous de les Terres de l'Ebre i, paral·lelament, també sobre la llei que ha de prohibir les corrides de toros a les places, Alcanar celebra aquests dies les Festes de Maig i, per descomptat, els actes taurins en són protagonistes. Bous embolats, correbous, i bous capllaçats, com el que es va celebrar ahir al migdia, són actes que apleguen un públic divers i de totes les edats: des d'una dona amb el carro de la compra que s'ho mira de lluny, però amb la màxima atenció, fins a grups de joves preparats per arrencar a córrer en qualsevol moment. I no hi falten els més petits, que expectants, entre el respecte i l'admiració, no es perden ni un detall de l'espectacle. Però entre els espectadors, poca preocupació pel que acabi dictant el Parlament: «Els bous són una tradició nostra, diguin el que diguin els polítics», afirma amb convicció un veí del municipi mentre està més pendent que deixin anar el bou capllaçat que no pas de qualsevol altra cosa.

Tot i així, els membres de la penya Tradició Canareva sí que estan alerta i, escarmentats per altres ocasions, no se'ls hi escapa ni una: fins i tot interroguen fotògrafs forasters sobre la seua missió a la festa, no sigui cosa que vinguin de part d'una protectora d'animals.

Però quan comença l'espectacle, tota l'atenció se centra en el bou, que és qui realment mana en aquesta festa. Comença a córrer carrer amunt i, per molt que dugui dues cordes lligades a les banyes, els membres de la penya que les subjecten no poden canviar el rumb que l'animal vulgui seguir. Així que si no ens en volem perdre cap detall, arriba el moment de córrer, preferiblement, al costat o darrere del bou. Alguns aficionats, però, no tenen pressa, i s'ho prenen com un passeig, ja que en tenen prou de veure l'animal des de la distància. Van trencant carrers i, si tenen sort que el bou no tingui gaire pressa, encara el veuran passar.

Però aquells que s'encanten massa i s'endarrereixen, tot esperant, com els veïns que surten al balcó, que el bou passi pel carrer on són, es poden endur una decepció. Quan el bou ho decideix, s'acaba l'espectacle, i no hi ha qui el mogui d'allí on vulgui posar el punt i final.

Així que, com van haver de fer ahir molts canareus, més val tornar cap a casa i esperar que l'any que ve siguem més afortunats i el bou vulgui tombar més. O si no, també es pot anar a gaudir de l'espectacle en municipis veïns, que l'oferta és àmplia i variada. L'any passat es van fer, entre els 26 municipis de les Terres de l'Ebre on se celebren bous, 213 espectacles taurins. I segur que hi ha sort, que la temporada només acaba de començar.