El vent, protagonista en la mostra de flors
Va fer caure una part del muntatge de les escales de la Catedral
El vent i la pluja van ser protagonistes ahir en l'exposició de flors de Girona. El vent perquè va fer caure i va trencar una part del muntatge de les escales de la Catedral i va tombar algunes de les flors d'alguns dels espais que hi havia a l'aire lliure, i la pluja perquè tot i que va arribar a quarts de set de la tarda va «espantar» molts dels visitants.
Malgrat això, milers de persones van passejar pel Barri Vell de Girona amb motiu del 55a edició de la mostra Temps de Flors, que enguany disposa de 130 espais i que es podrà veure fins diumenge vinent. Fins i tot, en alguns d'aquests racons, s'hi van formar cues per poder veure i retratar les composicions florals i muntatges artístics que s'hi ha fet. Aquest és el cas de l'església de Sant Lluc, on hi ha exposats els vestits i cascs dels manaies i el gegants Gerió, o els Banys Àrabs. De fet, tota la zona d'influència de la Catedral era plena de gom a gom i, a mida que anava avançant la tarda, s'hi va anar acumulant més i més gent.
Entre les novetats d'aquest any, destaca la incorporació de l'església de Sant Feliu dins el circuit de monuments guarnits de flors que es poden visitar, un cop acabats els treballs de rehabilitació que s'han fet a la nau central. Cada capella té la seva decoració així com el seu altar, però el que crida més l'atenció dels visitants són la gran quantitat de clavells vermells que ornamenten els dos santcristos: el que hi ha just a l'entrada i la imatge del santcrist jacent. L'ornamentació de les escales de l'església de Sant Lluc també són molt vistoses. El Gremi de Floristes de Girona i Comarques ha fet una bona combinació de talls de troncs d'arbres i cistells de vímet plens de flors. L'alcaldessa de Girona va destacar aquesta incorporació a la mostra, ja que es tracta d'un monument important per a la ciutat que gironins i no gironins podran visitar. A més de monuments i espais públics, també s'inclouen al recorregut molts patis de cases particulars, que només es poden visitar durant els dies de l'exposició.
Una altra de les novetats de la mostra d'aquest any és que les noves tecnologies s'incorporen a l'exposició perquè els visitants poden rebre, de manera gratuïta, informació des dels seus telèfons mòbils. La iniciativa s'anomena eflors i l'han desenvolupat la Universitat de Girona i l'Ajuntament de la ciutat, i permet localitzar els espais de l'exposició a través d'un terminal mòbil. En la presentació de la iniciativa, l'Ajuntament va destacar que aquesta innovació aporta una «solució innovadora» i que alhora evidencia la voluntat de «sumar tradició i modernitat». Però, almenys ahir, no es va utilitzar massa la novetat i en molts casos els mòbils es feien servir per tirar fotos.
Autobusos de turistes
Que l'exposició de flors de Girona atrau molts i molts visitants és un fet. I que molts arriben a la ciutat amb autobusos, també. Això va provocar que en diversos moments del dia, quan els autobusos accedien als aparcaments que tenen autoritzats al carrer Ramon Folch, es produïssin moltes cues.
La programació de Girona, Temps de Flors no es limita a les exposicions florals, sinó que paral·lelament s'han programat una sèrie de concerts gratuïts, exposicions i fires que completen l'oferta d'activitats festives i culturals d'aquests dies. Per exemple, les principals sales d'exposicions de la ciutat van aprofitar la mostra per presentar les seves pròpies propostes. Algunes també tindran de protagonistes les flors, però n'hi ha d'altres de temàtiques molt diverses.
L'exèrcit dels ignorats
DAVID MARCADissabte, la meteorologia es manifestà contra pronòstics amb un temps excel·lent. La pluja sols va fer acte de presència durant la inauguració, que no té cap significat, és clar. Potser per refredar els caps dels candidats a l'alcaldia que hi van assistir. Diumenge despertà ennuvolat, però resistí i l'exèrcit de paraigües restà inèdit fins a les sis de la tarda, en què caigué un ruixat. L'allau de persones, impressionant! Com sempre, baix d'estatura, per la Força sols viu esquenes i clatells.
Els mitjans amb profusió informativa parlen del més sobresortint de l'exposició. És la seva feina. Sumar els treballs que comenten entre tots seria molt difícil: diria que no sobrepassen els cinquanta, lluny dels prop de 300 que s'exhibeixen. Amb les persones passa el mateix: trenta o quaranta s'emporten el protagonisme, d'entre els prop de dos milers que prenen part en els treballs.
Examinant la pàgina web de l'Ajuntament, hom s'adona de l'exèrcit anònim que treballa en els muntatges. Ningú en parla i poques vegades se'ls recorda. És com de la infanteria a les guerres: la història sols cita la xifra de baixes. S'hauria de fer un homenatge a aquestes persones ignorades, imprescindibles, d'altra part. L'exposició els ho deu. No fa pas massa una senyora ja gran em digué: «Jo el conec de l'exposició de flors.» Atent, vaig dir-li: «Quin muntatge fa ho ha fet?» Digué: «Jo cap. Fa quaranta anys que porto plantes a concurs i que ajudo qui sigui.» Se'm va fer un nus a la gola: no la coneixia de res en absolut. Quantes deuen haver-n'hi com ella?