Les entitats denuncien que es coarta el dret a protesta

Amb la sentència a les mans, que dicta, entre d’altres, les penes de nou anys de presó per als líders d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, qualsevol acte de desobediència civil pot ser considerat a partir d’ara delicte de sedició. Això planteja a les entitats veïnals i als moviments socials un precedent davant les múltiples protestes i reivindicacions de lluita al carrer. Són activistes com els que surten per aturar els desnonaments els que veuen coartat el dret a la llibertat d’expressió. La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Lucía Delgado, no amaga la preocupació i el malestar davant d’aquesta interpretació repressiva de la llei. Assegura, però, que des de la PAH seguiran “empoderant la gent per defensar els drets i fent accions civils i pacífiques mentre hi hagi lleis injustes”.

La plataforma, que fa deu anys que lluita a Catalunya contra els desnonaments, es podria enfrontar a penes de presó pel fet de desobeir les ordres judicials. “Demanem a les comitives judicials i als Mossos d’Esquadra que deixin de posar-se al costat dels propietaris i que no siguin còmplices d’uns desnonaments que no paren de multiplicar-se”, reclama la seva portaveu.

Des que es va fer pública la sentència, els activistes de la PAH han detectat un increment de la vigilància policial, com fa uns dies al recinte firal del Meeting Point, on es van identificar 29 persones. “Seguirem al carrer mentre no hi hagi voluntat política per deixar de liderar el rànquing de la vergonya pel que fa al nombre de desnonaments, i si per a la justícia això és sedició, serem sedicioses”, diu Delgado.

La sentència equipara els actes de desobediència amb els d’un alçament quan es dificulta o s’impedeix el compliment de resolucions judicials o lleis i es tipifica de delicte de sedició, amb penes d’entre 4 i 15 anys de presó. “Ens preocupa que es pugui criminalitzar el dret a la protesta quan s’exerceix de manera pacífica i com a desobediència civil”, defensa la portaveu de l’Aliança per la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, que assenyala que continuaran al costat dels més vulnerables com fins ara per evitar que les grans empreses subministradores els tallin els serveis bàsics. Per Campuzano, les accions al carrer són l’“única eina que tenen els ciutadans perquè alguns escoltin”, i troba molt perillós retrocedir en l’exercici d’aquest dret.

També la resolució judicial ha posat en alerta les famílies, i des de l’entitat de la Fapac, la seva presidenta, Belén Tascón, rebutja qualsevol retallada en drets polítics i civils com la que suposa criminalitzar la protesta. Ho considera “molt perillós”, perquè podria crear jurisprudència de cara a futures mobilitzacions.

Les entitats veïnals, que han guanyat moltes batalles sortint al carrer, ara temen per la repressió i viuen amb preocupació els enfrontaments dels últims dies. “L’encert més gran és que els pacifistes es posin al davant per mirar de frenar la tensió”, assenyalava el vicepresident de la Federació de Veïns de Barcelona, Albert Recio, que no amaga el neguit de molts veïns de l’Eixample per l’encesa de barricades als portals de casa seva. Recio es mostra convençut que ara la prioritat és “desinflamar” el conflicte amb l’Estat i evitar que la tensió “arrossegui més joves que vagin a parar a la presó”.

Una solució en mans de la classe política, que, segons el portaveu de la Plataforma Prou Peatges, Antoni Esteban, haurà de demostrar d’una vegada si està a l’altura. “Amb les manifestacions massives poc farem si després no s’escolta els que pensen diferent”, diu Esteban, convençut que la sentència del Suprem ha suprimit d’arrel les mínimes garanties de llibertat d’expressió. “La gent té por; abans, per tallar una carretera, t’obrien un expedient, però ara per no res et posen a la presó”, diu el portaveu de la plataforma, que no atura les mobilitzacions al Maresme per millorar la mobilitat i reivindicar la gratuïtat dels peatges. “Estem en una democràcia dictatorial en què, més que ciutadans, els catalans som súbdits”, conclou l’activista.

La Taula del Tercer Sector, per la seva banda, advertia de les greus conseqüències sobre els drets polítics i democràtics. “Vivim amb temor que s’hagi vulnerat un dret fonamental a la manifestació, i és un precedent que afecta tots els espanyols”, alertava la presidenta de l’entitat, Francina Alsina.