Més de 150 casos gironins d’economia social i solidària

El centre cívic La Fàbrica de Celrà va ser el marc el 24 d’octubre d’un acte en què es van presentar bones pràctiques de l’economia social a la demarcació de Girona. Les dades que es van donar a conèixer s’emmarquen en la diagnosi que, per tercer any consecutiu, ha fet l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines. Aquest treball es du a terme en col·laboració amb Pam a Pam i les cooperatives Arran de Terra, Avancem Santa Clara i Tarpuna, així com l’associació Núria Social. A partir d’entrevistes, totes aquelles accions que compleixen un cert nombre de criteris passen a incloure’s en el mapa de l’economia social i solidària de Pam a Pam, en què es poden trobar projectes d’arreu de Catalunya. Actualment hi ha gairebé un centenar d’iniciatives de la demarcació de Girona que es recullen en el mapa, si bé en la jornada de Celrà es va subratllar que segurament n’existeixen moltes més, ja que es calcula que superen les 150.

Dani Vidal, de Pam a Pam, va explicar que es treballa per conèixer en profunditat cada activitat que es mostra al mapa, el qual ajuda a visibilitzar alternatives que afavoreixen un consum responsable de la ciutadania. Per comprovar que les iniciatives –algunes de les quals empresarials– duen a terme unes pràctiques que concorden amb els principis de l’economia social, es va elaborar un qüestionari en què s’analitzen sobretot els aspectes següents: que apliquin un model sostenible; la cura de l’equip de treball i de la comunitat, i el bon impacte social i ambiental d’aquests projectes en el seu entorn. En les entrevistes, concretament, se’ls fa preguntes que giren a l’entorn de 15 ítems: la democràcia interna (es valora que es promogui una participació activa i igualitària en la presa de decisions); el desenvolupament personal (per exemple, si incorporen mecanismes per a la conciliació laboral i familiar o si es treballen les emocions); la perspectiva feminista (que no es reprodueixin estereotips de gènere); que hi hagi bones condicions de treball; els tipus de proveïdors (es valora la proximitat i l’absència d’intermediaris); el foment de la intercooperació; la cohesió social (que siguin espais inclusius); el grau d’arrelament territorial; la transformació social (que contribueixin a erradicar les injustícies); la sostenibilitat ambiental; si fan una bona gestió dels residus i un consum energètic amb menys recursos fòssils.

L’economia social i solidària vol superar el capitalisme. Prioritza, així, la satisfacció de necessitats per sobre del lucre; aposta per la propietat col·lectiva i la gestió democràtica; té un ferm compromís amb la comunitat, la sostenibilitat ambiental i l’equitat de gènere; advoca per un funcionament participatiu i defensa una perspectiva transformadora de l’economia i de la societat.

En l’esdeveniment a Celrà hi van participar membres de cinc iniciatives que estan incloses en el mapa de Pam a Pam. Van relatar la seva experiència l’Associació La Iera, que agrupa creadores i creadors de la Garrotxa; la Cooperativa 7 Estrelles, una escoleta que segueix els principis de la pedagogia Waldorf i Pikler; la Fundació MAP del Ripollès, que afavoreix la inclusió de persones amb diversitat funcional o en situacions de vulnerabilitat; La Sobirana Cooperativa, que, al voltant de la ratafia, fa una proposta d’educació ambiental i d’activitats culturals, i Llavora Agropecuària SL, que treballa per a la transformació del sector porcí.