Els museus com una aventura

L’arquitecte Renzo Piano va escriure que un museu era un indret on perdre el cap; el novel·lista i Nobel de literatura Orhan Pamuk va assegurar que els museus eren els llocs on el temps es transforma en espai; l’Hergé, per boca d’en Tintin, va constatar: el carrer és un museu per a tots. Tres frases contundents que intenten trencar el mite defensat per Picasso que els definia com un munt de mentides, centres de negoci administrats per impostors, i en certa manera intenten resumir els canvis que han patit unes institucions que s’han vist atrapades entre el suport de les administracions i un determinat oblit del públic, la qual cosa ha comportat que busquin sortides imaginatives i properes per poder atraure visitants, sobretot en els mesos d’intensa calor o de fred hivern, quan l’afluència resta sota mínims. “Vam fer una avaluació del que estava passant –assegura Lada Servitja, coordinadora de Nadal al museu– i vam arribar a la conclusió que el millor seria fer una proposta conjunta en què participessin els museus de les comarques gironines. Encara que en va quedar fora el Dalí, des de fa cinc anys treballem perquè el públic surti de casa i trobi en el museu una alternativa d’oci i cultura.”

Abans d’arribar a aquest punt, el 27 de novembre del 2015, el Saló del Tron del Museu d’Art de Girona, es va vestir de gala per constituir-hi la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Girona, que aleshores aglutinava 27 dels museus registrats al territori, tant públics com privats, i tenia l’objectiu de treballar de manera mancomunada per la preservació i la difusió del patrimoni. Nascuda de l’acció conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i els titulars institucionals dels museus adherits, el primer any va tenir 617.500 euros de finançament, aportats en un 58,7% per la Generalitat i un 41,3% per la Diputació, la qual cosa va permetre iniciar una acció conjunta que obria noves vies destinades a l’aprofitament dels recursos comuns, un pla d’estratègia digital, les aplicacions per a les visites en diferents idiomes, i la creació d’una base de dades de proveïdors.

La xarxa que actualment aplega la majoria de les pinacoteques de les comarques gironines –hi falten el Dalí de Figueres, el de l’Aigua de Salt, el de l’Exili de la Jonquera o el de la Miniatura de Besalú– s’ha mostrat com un element integrador i àgil que ha permès planificar activitats conjuntes, entre altres Nadal al museu. “ La crisi va fer que es replantegés el model de funcionament i de finançament dels museus. Estaven acostumats a viure de les subvencions, però la retallada de recursos va ser important i no hi va haver altra sortida que canviar la manera de treballar, buscar nous estímuls i entendre que si abans cada museu aportava els propis recursos per fer una exposició, s’havien de plantejar altres propostes i una tasca conjunta que ajudés a reduir costos i millorar les exposicions.”

Fruit d’aquesta filosofia va néixer Nadal al museu, una aventura que des de fa cinc anys ha unificat els esforços per motivar les visites familiars durant les festes del solstici d’hivern, el cap d’any i la resta de vacances escolars. En aquest aspecte, i segons Servitja: “A l’hora de plantejar la campanya hem treballat molt per fer-la atractiva i fàcil d’entendre, sobretot per als nens, i és per això que quan s’engega, fem una selecció de textos, triem les il·lustracions, hem modificat les vitrines i adequat les instal·lacions a la sensibilitat dels nens. Es tracta que el museu sigui alhora una eina de comunicació però també d’educació i de cultura.”

Amb un pressupost de 15.000 euros a repartir entre tots els integrants de la xarxa, entre el 6 de desembre i el 7 de gener s’ha preparat un joc de pistes encadenades adreçades als nens i nenes que visitin els museus de la xarxa, i té un nou personatge creat per la il·lustradora Xènia Ferrer. Un extraterrestre que, un cop aterrat a les terres gironines, mogut per la curiositat i intentant aprendre com viuen els seus habitants, s’ha infiltrat en tots els museus de la xarxa, per amarar-se de la història, els joguets, el cinema, l’artesania, l’art, l’etnologia, l’artesania, l’arqueologia, el medi natural, la tecnologia, l’art, l’escultura, el suro o la pesca, i entendre les costums i les tradicions d’un poble amb passat, present i futur. El joc, que sembla innocent, no és sinó una petita trampa per a uns nens que després de conèixer els museus mitjançant les visites escolars, trobem els motivacions necessàries i acaben tornant amb els pares. Lada Servitja puntualitza que en els cinc anys de funcionament l’assistència de visitants ha estat constant i ha anat pujant lentament: “Un 7%, que és el que recullen les estadístiques, sembla poc, però –assegura– no podem passar per alt que la progressió és continuada i ens serveix per consolidar un programa que no tan sols és un revulsiu per a les festes nadalenques, sinó que hi ha molts museus que volen fer allargar les activitats tot l’any.” Per Servitja, es tracta de superar els temps en què els museus oferien una activitat per a la mainada, per exemple un taller de fanalets, i les famílies portaven els nens a fer-la però mai no entraven a veure la col·lecció permanent. En aquest aspecte, a més del joc de pistes encadenades, cada museu ha preparat activitats especials per fer durant aquest període de vacances. Per exemple, a Torroella aquest matí proposen apropar-se a la prehistòria, aprendre a fer foc o tallar eines de sílex; a Palamós els divendres es podrà assistir a la subhasta de peix en directe; a Palafrugell s’obrirà un taller per fer fanalets de suro de Reis, o a Olot es pot descobrir l’exposició del Museu de la Garrotxa, amb tota la família a través dels jocs d’observació, trencaclosques o una taula de llum. A més, aquest any el menú es complementa amb l’edició d’un llibre d’activitats (se n’han fet cinc mil exemplars) amb lectura fàcil que obsequiaran a tots els nens i nenes que visitin els museus durant les festes de Nadal. Creada, editada i produïda per la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona, la publicació protagonitzada per l’extraterrestre sortit de la imaginació de Xènia Ferrer, porta des del castell de Montsoriu fins a Llívia, passant per Girona, Banyoles, Ripoll, Castelló d’Empúries, l’Escala o Breda; des del Pirineu fins a la costa, des del Ripollès fins a l’Empordà, passant per les Guilleries i el Montseny, tot un món per descobrir, en què l’aventura es pot sentir i respirar darrere d’una vitrina.