Alegries i tristors de la lletjor

La lletjor, aquest concepte tan subjectiu, ahir va deixar d’associar-se al fracàs. Si més no a Mollerussa i a Ripoll. El número 00750 va fer ploure més de 35 milions d’euros a Catalunya d’un tercer premi de la Lotería Nacional. És cert que això de la lletjor va per barris. No devia pas trobar el número 00750 lleig qui en va comprar les 36 sèries a l’Estanc Saló, ubicat al carrer Jacint Verdaguer de Mollerussa. Ni tampoc, és clar, els molts clients habituals de l’administració El Trébol, de la plaça d’Anselm Clavé de Ripoll.

Precisament, l’administrador d’aquesta administració, Marc Rosa, va explicar ahir eufòric, després de saber que havia fet feliç molta gent, que el número 00750 és un dels fixos a finestreta. “Fa molts anys que el tenim sempre”, va dir ensenyant dècims amb el número 00750 de la loteria del sorteig del Nen. “Hi ha molta gent que el veu lleig, però és evident que n’hi ha d’altra que no perquè és precisament un número que no ens costa de vendre.”

Ahir es va confirmar, almenys a Mollerussa i a Ripoll, que la lletjor contagia alegries. També, però, disgustos. No gaire contents devien estar ahir aquells que van rebutjar el 00750 per lleig. Marc Rosa va recordar alguns d’aquells que no el van voler: “Una associació del Ripollès i un hotel d’Andorra volien un número acabat en 50 però aquest no els agradava perquè era massa baix”, va explicar ahir a tot aquell que li recordava la subjectivitat del concepte lleig. Va solucionar el rebuig del 00750 amb la petició a una administració gallega d’un altre número acabat en 50. Fa dies que a l’administració El Trébol ha superat l’etiqueta. De fet, Marc Rosa va dir ahir que els números començats en zero li porten sort. En els molts anys que l’administració fa que és oberta, aquesta ha premiat força per Nadal: “És el quart premi de la loteria de Nadal que repartim. Anteriorment, dos tercers, un quart i un cinquè. I pràcticament tots comencen amb zero!”, va indicar.

Rosa va haver d’explicar molts cops tot això que aquí es relata. I ho va fer amb una professionalitat extrema. “Quant ha repartit?”, li preguntàvem tots els periodistes. Ell feia –cada cop– un càlcul aproximat, com si fos el primer cop que ho calculava. Eren els nervis barrejats amb professionalitat.

El número 00750 va quedar repartit en 27 províncies de l’Estat espanyol però el més destacat van ser les 36 sèries a Mollerussa, que van generar 18 milions d’euros en premis i les 33 sèries a Ripoll, amb un total de 16,5 milions d’euros. On en van arribar més per vendre va ser en una administració d’Almuñécar, a Granada. N’hi van fer portar 40 sèries. Certament, però, només se’n van vendre 10, que van repartir 5 milions entre els compradors

El propietari de l’Estanc Saló de Mollerussa havia optat per passar el matí a la muntanya. Anar a collir bolets era l’activitat triada. Va haver de deixar el cistell una estona per anar a l’administració. “Estic molt content i desitjo que l’afortunat i la seva família ho gaudeixin”, va explicar als periodistes que van parlar amb ell. L’administrador d’El Trébol de Ripoll va admetre que el premi el va agafar també desprevingut. Havent caigut en dia festiu, tothom tenia clar que en faria prou escoltant la ràdio o mirant de reüll la televisió “no fos que toqués”. A Marc Rosa, el va enganxar l’anunci del tercer premi, poc després de les onze del matí, a punt de sortir “a prendre alguna cosa”: “Pujava al cotxe –va explicar– i m’ha semblat sentir el número. Un dels avantatges d’aquests números és que els recordes de memòria. Per si no ho hagués sentit bé, m’he concentrat en la transmissió i de seguida he sentit que havia caigut a Ripoll. Ja no hi havia cap dubte, l’havíem venut nosaltres.”

Era ahir un dia de tòpics, incentivats per les preguntes previsibles dels periodistes. “Els coneix”, preguntàvem. “Sí, són clients de sempre.” D’aquí no se’l treia tampoc. Qui no devia fer servir el tòpic que els calés guanyats li servirien per “tapar forats” devia ser el comprador únic, diuen que un home d’uns 60 anys, de les 36 sèries de Mollerussa. Amb 18 milionets n’hi ha per a alguna cosa més que per pagar deutes.