SUSAN ESTRANY

SOMMELIER. FINALISTA DEL CONCURS «NARIZ DE ORO» 2010

«El client ha de ser el protagonista»

–No sé si la gent tenim gaire clar què és un sommelier...
– «No, normalment es confonen molt un sommelier i un enòleg, i no som el mateix. Un enòleg és qui s'encarrega d'elaborar el vi, qui segueix tot el procés des que es planta el cep fins que es col·loca el vi dins d'una ampolla i es porta a la botiga. El sommelier, en canvi, és qui l'ha de vendre al client, i és l'encarregat de gestionar el celler d'un establiment.»
–Vostè estudiava administració i finances. Com va acabar dins d'aquest món?
–«Els pares de la meva parella tenien un restaurant d'aquests de tota la vida a Vilafranca del Penedès, i vaig començar a treballar-hi també alguns dies. A partir d'aquí vam tenir la idea de crear un restaurant propi, però fent alguna cosa diferent... I vam decidir potenciar la part dedicada a vins i caves. Per aconseguir-ho, vam formar-nos a la URV, i ja fa set anys.»
–El fet de destacar en concursos com La Nariz de Oro deu ajudar força a potenciar el negoci.
–«Sí. Per a qualsevol sommelier aquest és un reconeixement a la seva feina, i t'obliga a preparar-te amb estudis per arribar-hi. Al mateix temps, és una projecció important per al teu negoci. El meu company, Jordi Raventós, va guanyar aquest mateix concurs l'any 2008, i ho vam notar molt. Notes que els clients vénen més disposats a confiar en tu.»
–Quin paper té la psicologia, llavors, en el seu treball?
–«És important. Per una banda, per molt que sàpigues de vins, el principal és que el client t'entengui, que li sàpigues explicar el que li estàs oferint. En aquesta feina, tot depèn del client, perquè la teva obligació és fer-lo content i que ell se senti el protagonista. Per exemple, si et ve algú demanant directament un vi de Rioja, la teva tasca serà recomanar-li un vi dins d'aquesta denominació, i no un Penedès.»
–I pel que fa a l'olfacte, és una habilitat innata o s'aprèn?
–«És una qüestió de pràctica. Abans d'entrar en aquest món, jo també em quedava impressionada amb el que la gent arribava a trobar en un glop de vi! També és cert que t'ha d'agradar, però, si és així, un cop comences a educar els sentits, t'enganxes i no pares de voler aprendre més coses. Ara, qualsevol cosa que hi ha a la cuina o que s'està preparant, l'agafem i l'olorem per tal d'aïllar-ne l'aroma. I així és com després ets capaç de trobar aquestes olors en un vi.»
–Aquesta, de fet, és la principal habilitat que es valora en el concurs.
–«Sí, a la prova que has de passar per classificar-te a la final, has d'identificar un vi tan sols per la seva olor. És qüestió de tècnica, però també de sort; he vist sommeliers que tots sabem que són molt bons que no passaven el tall...»
–Ha millorat el nivell de cultura del vi que tenen els clients?
–«Crec que cada vegada n'hi ha més, sí que s'ha notat un canvi en els darrers anys. Hi ha més informació, i notes que la gent s'interessa més. Per exemple, molts més s'apunten als maridatges.»
–Han impulsat una associació de sommeliers del Penedès. Quin és l'objectiu?
–«Aquí ens trobem al mig entre Tarragona i Barcelona, on ja tenen associació pròpia, però nosaltres no som ni d'un lloc ni de l'altre. Per això vam pensar a agrupar-nos, també per poder donar més protagonisme al Penedès. La gent normalment coneix les quatre o cinc marques típiques d'aquí, però hi ha molts petits cellers, on s'elabora el vi i el cava amb passió. I això es nota en el producte.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.