Organització territorial
I qui prohibeix els cotxes ‘bruts’ al Vallès?
Malestar entre els alcaldes del Vallès pels efectes de la zona de baixes emissions, del canvi tarifari i de la nova línia a l’aeroport
Consideren que les decisions es prenen només pensant en Barcelona i que la Generalitat no fa d’àrbitre
Fa un any es va presentar una proposta per crear una nova àrea metropolitana que no ha reeixit
“Els veïns de Sabadell no tenim dret a respirar aire net?” La frase és de l’alcaldessa de la cocapital del Vallès Occidental, Marta Farrés, i expressa el sentiment dels alcaldes i de part de la societat civil d’aquest espai que anomenem “segona corona”, dins de la regió metropolitana de Barcelona. La denúncia de falta d’articulació política en aquest espai, la regió metropolitana de Barcelona, de 5,5 milions d’habitants, no és nova, i per això, l’any 2015, la plataforma Fem Vallès, en què hi ha des de les patronals Cecot, Consell Intersectorial d’Empresaris (Ciesc) i Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d’Empresaris (UEI), fins als ambientalistes de Via Vallès i la mateixa UAB, va plantejar unir les dues comarques del Vallès i crear un nou òrgan administratiu “per donar sortida als problemes conjunts d’aquest espai que no reben cap resposta”. Fa poc més d’un any, l’Ajuntament de Sabadell, governat llavors per una coalició d’esquerres liderada per la Crida i ERC, va tornar a posar la idea sobre la taula . Un any després, és clar que no ha reeixit, però també que els protagonistes tenen més clar que mai que “alguna cosa” cal fer. “Les decisions, que ens afecten igual, es prenen en fòrums en què no hi som”, lamenta l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.
La posada en marxa de la zona de baixes emissions a les rondes de Barcelona –que impedeix l’entrada dels cotxes més contaminants a la capital però que no preveu cap a on els expulsa–, un nou sistema tarifari pensat bàsicament per a la zona 1 i la proposta de la nova línia a l’aeroport han posat en alerta els alcaldes vallesans. Tots coincideixen que cal fer alguna cosa, però, com va passar fa un any amb la proposta de l’àrea metropolitana del Vallès, no en la manera d’abordar-ho. D’entrada, la mateixa plataforma promotora, Fem Vallès, matisa la proposta. “De les converses amb tots els actors, arribem a la conclusió que el mínim comú denominador és que tothom està d’acord en la falta d’estructuració de la regió metropolitana de Barcelona i que això perjudica el territori”, explica David Garrofé, secretari general de la Cecot, entitat membre de Fem Vallès. Garrofé manté, però, que és un tema obert i, per això, exigeix “als ajuntaments que posin en marxa un debat seriós sobre la qüestió, perquè se’n ressent la mobilitat, el medi ambient, les polítiques d’habitatge, les de formació professional, etcètera”. A la vegada, però, admet un canvi d’estratègia de la plataforma. “Ara estem centrats a fer entendre a les entitats de Barcelona que es tracta d’una necessitat de país, que hi guanyaria el Vallès, però que, sobretot, hi guanyaria Catalunya”, explica Garrofé. I és que el Vallès aglutina el 17,38% de la població catalana, el 16,47% del producte interior brut i el 17% del nombre d’empreses, però un 33%, per exemple, de les firmes que treballen en activitats industrials de tecnologia mitjana o alta.
Canvi de cromos vallesà
Sabadell va reimpulsar la proposta d’un nou òrgan administratiu per al Vallès el desembre del 2018, però ara el nou consistori sorgit de les eleccions municipals hi està clarament en contra. I, a l’altra banda, Terrassa, amb govern de Tot per Terrassa i ERC, i que hi estava en contra quan tenia un govern socialista com hi ha ara a Sabadell, està oberta a parlar-ne. Farrés, alcaldessa de Sabadell, reclama que el paper de posar ordre en aquesta part del territori el faci la Generalitat: “Exigeixo al govern que faci la seva feina, que representi els municipis de la segona corona que no tenen veu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però que es veuen afectats per les decisions que pren.” Per Farrés, però, no cal un òrgan superior: “El que toca és que els alcaldes ens posem a treballar i fem una taula de treball conjunta per anar a defensar allà on calgui els temes que ens afecten.”
Ballart, per la seva banda, creu que la idea d’una nova àrea metropolitana “potser és massa ambiciosa”, però sí que comparteix que “cal unitat d’acció al Vallès”. Aquesta unitat, per l’alcalde de Tot per Terrassa, ha de generar un debat: “Cal que es coordini millor el que fa la Generalitat amb el que fa l’AMB, i que lligui amb la futura llei de vegueries i, en tot cas, podria acabar, o no, amb la fusió de les dues comarques i una nova estructura.” En tot cas, “el que cal és posar-hi ordre, perquè aquesta realitat existeix”. L’alcalde de l’altra cocapital del Vallès Occidental considera que “la proposta va embarrancar, perquè el PSC va decidir que aquest no era el camí, però és una evidència que cal una revisió de tot el sistema territorial de la regió metropolitana”. Ballart, al seu moment, va proposar al president Carles Puigdemont que la futura llei de vegueries inclogués un consell d’alcaldes de tota la regió, però l’ara expresident va descartar la idea per carta. “A Terrassa estem disposats a parlar de tot, fins i tot de la possibilitat que l’AMB s’ampliï a tota la regió, però hi ha d’haver diàleg i no pas unilateralitat com ara amb les tarifes i amb el tren a l’aeroport pensant només en els turistes.”
Maties Serracant va ser l’alcalde de la Crida, una organització local en què hi ha la CUP, que va ressituar el debat territorial en el mapa organitzant un acte públic a finals de l’any 2018. Serracant assegura que la seva organització manté “la voluntat de fer xarxa”, i considera que aquell acte “va ser un punt de partida” i que “ciutats com Sabadell no poden fugir de les seves obligacions”. Per l’exalcalde, que no s’hagi aconseguit articular millor el territori “provoca efectes socials i ambientals arreu de la regió”, com ara les desigualtats en les tarifes del transport públic. Serracant anuncia que la CUP, a través de les Candidatures Alternatives del Vallès, mantindrà el tema viu, tot i admetre que “la incapacitat política” de tots –“també nostra”, hi afegia– va evitar que la proposta tirés endavant.
En aquell acte de Sabadell, hi va tenir un protagonisme destacat l’alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, l’ecosocialista Isabel Garcia, perquè no només va defensar la proposta, sinó que va posar deures als impulsors . Ara es lamenta que tot estigui aturat: “L’espai de 62 municipis que proposava Fem Vallès no existeix com a tal, però sí les seves problemàtiques, que són comunes i que cal atacar conjuntament.” Garcia defensa que no pot ser que “hi hagi les diferències que hi ha entre dues voreres perquè l’una és a dins de l’AMB i l’altra no”, tot i admetre que “la fórmula és complicada, però cal treballar per aconseguir-la”. En aquesta línia, defensa l’experiència de l’Eix de la Riera de Caldes, una àrea econòmica que s’estén al llarg d’aquesta llera, i que inclou municipis de tot el Vallès, com Caldes de Montbui, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua i la Llagosta.