“No hi ha res irreversible quan hi ha acció pública”

“El Delta ha viscut un temporal sense precedents i ara cal una acció pública d’acord amb l’emergència del moment, però també ha de quedar clar que no volem perdre la línia morfològica de la costa”

“En l’agenda política espanyola i catalana el concepte de Delta ha de canviar”

“El Delta no és només el lloc on anar a fer un arròs”

Lluís Soler, fotografiat dimarts en ple temporal ‘Glòria’ al seu pas pel Delta AJUNTAMENT DE DELTEBRE AJ. DELTEBRE.

ELS DIES DIFÍCILS.

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per la UPF, amb l’especialitat en economia i gestió pública, Lluís Soler i Panisello (Deltebre, 1983) va entrar en política institucional l’any 2007 com a regidor a l’Ajuntament de Deltebre i, posteriorment, va ser vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre. En el mandat comprès entre el 2011 i el 2015 va ser el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i cap de l’oposició a Deltebre, i des del 2015 és alcalde del seu poble.

No hem acabat d’estimar tots els danys materials, però podrien estar a prop dels 12 milions

Eva G. Pagán - Barcelona

Aquests dies passats han estat per a Lluís Soler, alcalde de Deltebre, els més difícils des que l’any 2015 va arribar al màxim càrrec de representació al municipi, però també han estat els més complicats dels seus 36 anys de vida. Amb un delta de l’Ebre engolit per la mar i amb ratxes de vent que malmetien edificacions i estructures, Soler reconeix: “Ha estat una de les pitjors coses que m’han tocat viure com a alcalde.” Parlar amb ell per telèfon és ben complicat: quan no atén els polítics que s’hi acosten per veure els efectes sobre el terreny, respon a altres mitjans de comunicació o es reuneix amb els equips tècnics per avaluar uns danys que encara no estan del tot quantificats.

Les pèrdues han estat elevades, alcalde.

A hores d’ara no tenim una xifra definitiva, però sabem que se superarà la previsió que vam donar aquesta setmana de 9,5 milions d’euros de danys. Estarem entre els 10 i els 12 milions comptant els danys en la infraestructura general, en la trama urbana, els vials i camins i els equipaments municipals; els danys a les propietats particulars i als sectors productius, que han estat molt perjudicats, o les estacions de bombament dels regants. Només la regeneració de les platges podrien suposar 6 milions d’euros.

Aquests danys són reversibles?

Les pèrdues dels sectors productius ja no tornaran, per descomptat. Els danys són reversibles quan hi ha acció, però si no hi ha acció política es poden convertir en irreversibles. Quan tornem a la normalitat, de platja en quedarà molta menys de la que teníem. Cal tenir en compte que Deltebre, com a terme municipal més afectat, per la inacció pública i el canvi climàtic, perd de mitjana 5 metres de línia de costa cada any en els últims 74 anys i, amb aquest temporal, la mar ha engolit fins a 26 metres. Ara del que es tracta és de recuperar al voltant de 30 metres; però, si no hi ha acció pública, aquest mal es fa estructural i irreversible. Però tots aquests danys són reversibles si l’acció pública passa de les paraules als fets.

Heu demanat la declaració de zona catastròfica.

Perquè els danys són molt transversals, no han afectat només les muscleres o els arrossars o les infraestructures, són danys generalitzats. No els podem anar encabint en línies d’ajuts diferenciades perquè s’ha de fer una actuació integral. Amb la declaració de zona catastròfica demanem dues coses: aportació econòmica per a la infraestructura general i aportació logística i acció pública per al litoral.

Hi ha hagut una desfilada important de polítics de tota mena aquests dies. S’ha arrencat algun compromís?

Des de dimecres hem tingut una desfilada de diferents responsables públics, a tots els quals agraïm que hagin vingut, però a tots els hem demanat el mateix: una intervenció pública efectiva, no només de paraula, i que en l’agenda política espanyola i catalana el concepte del Delta ha de canviar. No és aquell lloc on es ve a fer l’arròs el cap de setmana, sinó que el Delta és el patrimoni humit més important de l’Europa mediterrània i s’ha de donar valor a la gent que hi viu i hi treballa. Hem de tenir també oportunitats i garanties. Hi ha d’haver una acció pública d’acord amb l’emergència del moment, però no volem perdre la línia morfològica de la costa i aquest criteri els ha de quedar clar, a les diferents administracions. El president de la Generalitat s’ha compromès a fer que el pla d’acció Delta, que presentarem dimecres, sigui immediat i la delegada de l’Estat i el mateix president del govern espanyol van sobrevolar el Delta...

Li va semblar bé que no arribés a trepitjar el terreny?

M’hauria agradat més poder parlar amb ell, però també entenc que les dinàmiques polítiques són les que són i no m’hi posaré sempre que s’habilitin les línies d’ajuts que necessitem en aquesta emergència. Al final, si es fan la foto volant o se la venen a fer amb mi com a alcalde m’importa poc si s’acaba convertint en acció pública determinant per sortir d’aquesta situació d’emergència.

La desgràcia ha fet que s’escoltin reivindicacions de fa anys?

És molt trist que hagin de passar desgràcies per poder explicar el que ara és una emergència, però fa anys que diem que és una necessitat de reforma estructural. Tampoc ens hem de posar a plorar. Aquesta resignació de la gent del delta de l’Ebre l’hem de transformar en reivindicació activa de l’acció pública, perquè la resignació ens porta a assumir que no hi ha solució i això no és cert. Hem d’avançar. El Delta és fràgil però l’acció pública pot fer que la línia morfològica de la costa aguanti.