La crònica
Empuriabrava i la seguretat
Sala plena de gom a gom, almenys 250 persones i amb ganes de cruspir-se el polític que es posi al davant. Una reunió pública sobre qüestions de seguretat, robatoris i ocupacions d’habitatges és una prova de foc per a qualsevol càrrec electe. L’encert i la força de l’acte que va tenir lloc dijous a Empuriabrava és que el convocava la junta de portaveus de Castelló d’Empúries, les set formacions polítiques representades al ple, siguin al govern o a l’oposició: ERC, CUP, Som, el PSC, Plataforma, Cs i Junts. Va donar la cara l’alcalde, Salvi Güell, però amb la base d’un comunicat conjunt signat pels representants de tots els partits que seien a la primera fila de la sala; fins i tot hi havia representants de les forces de seguretat, la policia Local i els Mossos, que també van intervenir quan eren interpel·lats per alguna persona del públic. Al rerefons, massa ocupacions d’habitatges, un robatori amb força que va deixar malferit una persona de 80 anys algunes setmanes enrere, veïns que se senten desprotegits, alarma social, peticions de “duresa” i crítiques als polítics acusats de no actuar que encenen les xarxes socials.
L’alcalde –en nom de les set formacions–va tirar de tots els registres: condemna dels fets delictius, llista de les actuacions que s’han fet, compromís de més mesures (més càmeres, més efectius, més mitjans), crida a la col·laboració ciutadana per denunciar els fets, i també va renyar els incendiaris de les xarxes. Fermesa, crida a la responsabilitat, però també valor per admetre que difícilment poden fer-hi més. Tots sabem que aquestes problemàtiques no tenen una solució estrictament policial, que hi ha paràmetres socials i judicials i lleis que superen les competències dels ajuntaments. Empuriabrava no és cap excepció (tot i l’especificitat d’una gran urbanització amb habitatges que només són habitats unes poques setmanes l’any). El problema és que el veí que té por de sortir al carrer i el propietari que veu el seu pis ocupat i ha d’anar a dormir a l’hotel no entenen –amb raó– que els diguin que és el que hi ha i que les coses aniran per llarg. Llavors entre el públic surten els suggeriments de sempre: patrulles de vigilants, actuacions per compte propi i els que s’ofereixen per llançar els ocupes als canals.
El front comú del consistori de Castelló d’Empúries per encarar amb responsabilitat aquests problemes s’ha d’agrair, perquè el pitjor que podria passar seria tirar del populisme i afegir llenya al foc. El que no quadra és que, si els polítics locals són capaços de fer aquest esforç de responsabilitat i entesa, no es pugui fer també més amunt, a l’àmbit legislatiu i entre administracions supramunicipals, per garantir tots els drets dels ciutadans, també els dels que tenen segona residència i només poden gaudir-ne algunes setmanes l’any, si no s’hi ha ficat ningú dins.