77 rellotges toquen hores a Barcelona
La majoria d’esferes horàries es troben a les façanes de les institucions i d’edificis amb vocació pública
L’Ajuntament paga el manteniment de set rellotges pertanyents a edificis religiosos
-
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona. -
77 rellotges toquen hores a Barcelona.
Quasi vuitanta rellotges toquen hores cada dia per als barcelonins. No existeix un cens precís del nombre de rellotges de carrer que hi ha a la ciutat, però un recompte inèdit efectuat per aquest diari conclou que un mínim de 77 esferes s’aboquen a la via pública en un servei gratuït, prestat per institucions oficials, entitats i empreses privades, que és reconegut per pocs però que molts troben a faltar quan un d’aquests mecanismes de precisió no va a l’hora i les busques queden clavades grotescament en un punt indeterminat del seu recorregut.
L’Ajuntament de Barcelona és el responsable del manteniment de 23 d’aquestes esferes de carrer, de les quals es fa càrrec Bartomeu Rocabert, un dels pocs especialistes en rellotges monumentals que hi ha a Catalunya. No només té cura d’aquests rellotges de carrer, sinó que s’encarrega també de tenir a punt els que hi ha en llocs tan singulars com el despatx oficial de l’alcaldessa, els del Palauet Albéniz i els dels mercats municipals, tots interiors.
Rocabert visita cada dimecres a primera hora del matí el despatx de l’alcaldessa per donar corda al mecanisme que fa funcionar el rellotge que hi ha, i després s’encamina cap a la torre de la catedral, on hi ha el rellotge més antic de la ciutat, del 1864, que no té esfera però sí que fa sonar les campanes. Encara que aquest sigui un edifici del bisbat de Barcelona, el seu manteniment va a càrrec d’aquest tècnic contractat pel consistori. Rocabert supervisa aquest rellotge i sis més que s’ubiquen en altres edificis religiosos de la ciutat, entre els quals hi ha el de Santa Maria del Mar, on tampoc hi ha esfera. En total, l’Ajuntament de la ciutat es gasta uns 14.000 euros l’any en el manteniment dels rellotges que té a càrrec. Els altres edificis religiosos on el manteniment del rellotge va a càrrec de l’Ajuntament són les esglésies de Sarrià, Sant Andreu, Crist Rei, plaça de la Pau i la parròquia de la plaça Lesseps.
Més enllà dels edificis públics, com ara centres cívics o seus de districte, la resta de rellotges de carrer són en façanes d’institucions bancàries, teatres, hotels, estacions de tren i rellotgeries. La norma de la façana la trenquen dos rellotges únics, situats damunt la vorera, als carrers Rocafort i Via Laietana, amb unes busques lluminoses per als minuts i les hores.
Una de les singularitats dels rellotges de Barcelona la trobem en els que se situen en torres amb quatre angles, amb una esfera a cada costat. És el cas, per exemple, de la coneguda torre del Rellotge al moll dels Pescadors, i també dels rellotges de la caserna del Bruc, on una de les esferes només és visible des del gran pati d’armes interior.
D’aquests rellotges amb quatre esferes, un dels més singulars és el de la plaça de la Vila de Gràcia. Els veïns d’aquest barri amb vocació de poble hi celebren cada 31 de desembre el canvi d’any, i assegurar el bon funcionament per aquell dia és una de les tasques encarregades al rellotger Rocabert. Una altra és comprovar que tots els rellotges retrocedeixin una hora aquesta nit.
Entre dos balcons
El número 35 del carrer del Marquès de Campo Sagrado, a la confluència amb la ronda de Sant Pau, l’ocupa un edifici originàriament construït per fer-hi habitatges, avui dia residència de la gent gran, que té la peculiaritat de disposar d’una esfera de rellotge al bell mig de la façana color salmó, entre dos balcons. La casa data del 1888.
‘Upper Diagonal’
El rellotge de més disseny és el de forma rectangular que adornava l’entrada del Bulevard Rosa per l’avinguda Diagonal. Quan les galeries comercials van tancar, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis es va fer càrrec del rellotge. A tocar d’aquest, n’hi ha un altre de molt elegant, a la façana de la joieria Unión Suiza.
Dels sifons als cotxes
Els propietaris de la fàbrica de sifons Geiser, amb seu al número 105 de l’avinguda de Roma, van fer construir una ampolla gegant del seu producte amb un rellotge a l’interior per adornar la façana de l’establiment. El rellotge hi funciona des del 1968 i quan amb el temps el local el va comprar un concessionari de cotxes, va decidir mantenir-lo.
Banderes horàries
De la façana de l’edifici del número 15 del carrer d’Avinyó, un dels que ressegueixen l’antiga trama de la muralla romana, penja un rellotge diferent de la resta, ja que està disposat com una bandera i té una esfera a doble cara. El subjecta a la façana una estructura de forja. Aquest rellotge té una rèplica a la plaça de la Puntual, a l’inici del carrer Princesa.
“Quan s’atura, rebem moltes trucades”
L’arquitecte de l’hotel Plaza, a la plaça Espanya, va voler mantenir el rellotge que hi havia a l’edifici que es va demolir, una antiga comissaria de policia. Ocupant l’ample de quatre habitacions, es va dissenyar una gran esfera quadrada vista per milers de ciutadans cada dia. “Quan per algun motiu s’atura, ens truca molta gent”, explica una treballadora de l’hotel. El mecanisme que mou les agulles és dins del que es coneix com “la suite del rellotge” i es va haver de canviar perquè els clients es queixaven del soroll.
Una esfera de 5 metres amb 48 trompetes
El rellotge més gran de Barcelona és al capdamunt de l’antiga seu del BBVA a la plaça de Catalunya. L’esfera fa cinc metres de diàmetre i la minutera, més de dos. Jordi Rovira, el tècnic encarregat del manteniment, va instal·lar al seu dia fins a 48 trompetes per amplificar el so de les campanes. El rellotge s’havia convertit en referència per celebrar el Cap d’Any a Barcelona, però la gran quantitat de gent que es reunia a la plaça Catalunya n’ofegava el so. Aleshores es van posar les 48 trompetes a la planta vuitena (angle inferior dret de la imatge).
Les busques més trepitjades
No cal alçar sempre el cap per saber l’hora al carrer. Davant els números 2 del carrer de Rocafort i 39 de Via Laietana, damunt de la vorera, hi ha dos enormes rellotges, únics a la ciutat, que són trepitjats cada dia per milers de ciutadans que gairebé ni s’adonen que passen per damunt de dues esferes. Tots dos són obra del rellotger Juan Cabrerizo, que va fer el de Rocafort l’any 1929 i el de Via Laietana el 1935. Aquest últim va ser restaurant el 2018 i marca l’hora amb precisió. El de Rocafort està espatllat.
L’últim a arribar, amb carilló inclòs
El joier Julio Mas, a l’Eixample, és el responsable de l’últim rellotge amb vocació pública que s’ha posat en funcionament a la ciutat de Barcelona. L’establiment va estar molts anys al número 92 del carrer Girona fins que es va traslladar a l’edifici del davant, al xamfrà amb el carrer Aragó, i el joier va decidir posar-hi com a reclam un gran rellotge que va estrenar a mitjan febrer passat. És una esfera comprada en un antiquari amb un mecanisme nou que fa que soni un carilló als quarts i a les hores. De nit el rellotge no fa soroll.