Lleida, 1220-1297 //
Repobladora
Elisenda de Sant Climent i la relíquia del Sant Drap
DESPRÉS D’UNA VIDA DE PEL·LÍCULA, QUAN VA TORNAR A LA SEVA LLEIDA NATAL HO VA FER AMB ELS BOLQUERS DEL NEN JESÚS, UNA RELÍQUIA QUE ES VA PRESERVAR DURANT SEGLES A LA CIUTAT, FINS QUE VAN DESAPARÈIXER EN PLENA GUERRA CIVIL.
Durant cinc-cents anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L’anomenat Sant Drap o Sant Bolquer va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis. I darrere de tot plegat hi havia Elisenda de Sant Climent i la seva increïble història.
DE POLLENÇA A TUNÍSIA
Elisenda era una lleidatana que va participar en la repoblació de Pollença. Allà vivia amb el seu marit i la seva filla Guillemona quan uns vaixells moriscos van atacar la ciutat i se’ls van endur com a presoners. Aquell 1238, mare i filla es van integrar al palau de l’emir de Tunis, i la noia, que era molt bella, es va acabar casant amb el fill primogènit de l’emir, anomenat Abu’Abd Allah al-Mustansir Mimmomelí. Ho va fer sota el nom de Rocaia i després d’abraçar l’islam. La mare, ja vídua, es va quedar a viure amb ella, i va gaudir de certs privilegis dins la cort. Fins que un dia va aparèixer Arnau de Solsona.
Arnau era un dels grans mercaders de Lleida i anava sovint a Tunísia per vendre-hi teixits. En un d’aquests viatges va coincidir amb Elisenda (es creu que podrien haver estat veïns del carrer Major de Lleida quan eren petits). La trobada va ser fructífera: Elisenda i Arnau es van casar i van decidir tornar a la seva ciutat natal. Entristida per la separació, la filla va donar a la mare un souvenir molt especial: el Sant Drap que guardava l’emir.
Quan Mimmomelí es va adonar que li faltava aquella relíquia tan valuosa, va demanar a Jaume I que obligués el matrimoni a tornar-la-hi. Però el rei, tot i que tenia bones relacions amb el tunisià, no el va poder complaure, perquè Arnau va assegurar que no en sabia res. Era cert: Elisenda ho havia amagat al marit durant molts anys.
CONFESSIÓ NOTARIAL
Quan Arnau ho va descobrir, ell també va decidir que calia guardar el secret fins que es va trobar a les portes de la mort, el 1297. Llavors va lliurar el Sant Drap al bisbe, i davant d’un notari va explicar les peripècies que li havia contat la seva dona. El pergamí que va escriure aquell notari es pot consultar a Lleida, però la relíquia es va perdre el 1937. A dia d’avui només en queden uns filets en un medalló, testimoni d’una història de pel·lícula.