Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931 //
Anarcosindicalista
Teresa Claramunt, lluitadora incansable
A CAUSA DEL SEU COMPROMÍS SOCIAL AMB LA DEFENSA DELS DRETS DELS TREBALLADORS, VA PASSAR MOLTES TEMPORADES A LA PRESÓ I A L’EXILI. TOT I LA VIDA CONVULSA, VA TENIR TEMPS PER FUNDAR LA PRIMERA SOCIETAT FEMINISTA DEL PAÍS
El 14 d’abril del 1931, milers de persones van viure amb il·lusió i esperança la proclamació de la Segona República. A Barcelona, però, moltes banderes republicanes es van inclinar en senyal de dol, i l’eufòria es va tenyir d’un punt de tristesa, perquè mentre naixia aquell sistema somiat, acomiadaven una líder política que era poc menys que llegendària: Teresa Claramunt. Cinquanta mil persones van anar al seguici fúnebre aquell dia a Barcelona, i poc després l’Ajuntament li va dedicar un carrer.
SOSPITOSA HABITUAL
Teresa va rebre un gran reconeixement després de morta, però mentre vivia va ser allò que es coneix com una “sospitosa habitual”: sempre tenia el dubtós honor que les autoritats la vinculessin a les principals vagues i atemptats que es cometien. La raó era l’enorme poder de seducció política que tenia aquesta filadora de Sabadell, i naturalment la perillositat de les seves reivindicacions: l’anarquisme, els drets dels treballadors i els de les dones.
Claramunt va néixer el 1862 en una família de treballadors del tèxtil, i va heretar dels pares el compromís social i una gran intel·ligència. El que no li van donar va ser una educació formal, però ella va entendre molt aviat que era important dominar almenys les eines per comunicar-se, i ho va fer amb eficàcia amb manifestos d’impacte com La mujer: consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre, publicat el 1903. El 1884 havia fundat la Secció Vària de Treballadors Anarcocol·lectivistes de Sabadell, on s’agrupaven les dones, i la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, considerada la primera societat feminista del país.
MESTRA D’ACTIVISTES
Va tenir cinc fills amb diversos companys, però tots van morir de petits. Alguns van néixer a la presó, on va estar gran part de la seva vida malgrat no ser mai condemnada per cap delicte —a més d’exilis a Anglaterra, Portugal i França, i un desterrament a Aragó—. Però Teresa continuava, incansable, la seva tasca entre els obrers. Claramunt era amiga i companya de lluita de Teresa Mañé, la mare de Frederica Montseny, i la futura ministra anarquista la considerava una mestra.
