Societat

RICARD PRAT

«Hi ha massa burocràcia»

Aquest mestre veterà, que ha estat mitja vida en una escola rural, considera que el sistema educatiu ha guanyat en organització però en canvi perd consistència en capacitat de formació

Amb 31 anys que fa que és direc­tor de l'escola de Sant Esteve de Guial­bes (Vila­de­muls), Ricard Prat és dels mes­tres rurals més vete­rans. A les seves aules hi ha 44 alum­nes i hi tre­ba­llen qua­tre mes­tres. Ell mateix ela­bora el mate­rial didàctic dels dotze alum­nes dels quals és tutor.

–Vostè exer­cia en un cen­tre gran, en una ciu­tat, i en un moment deter­mi­nat va deci­dir anar a ense­nyar a Sant Esteve. Per què?
–«Vaig estar tre­ba­llant als Maris­tes de Girona. Després de gua­nyar les opo­si­ci­ons vaig anar a l'escola San­taló de Salt. Com que sóc molt inquiet, vaig voler pro­var d'ense­nyar en una escola rural. Vaig dema­nar venir a Sant Esteve i m'ho van con­ce­dir. En prin­cipi, tenia la intenció de pas­sar-hi vuit anys, és a dir, cobrir tota una for­nada d'alum­nes...»
–I ja han pas­sat més de tres dècades.
–«Sí, però ara ja començo a estar una mica dece­but de com està girant l'edu­cació. Pro­ba­ble­ment, d'aquí a dos anys, quan en faci 60, ple­garé.»
–Dece­but?
–«Diré una frase de Sebastià Ser­rano: ‘Tot aug­ment de com­ple­xi­tat automàtica­ment implica un incre­ment de fra­gi­li­tat'.»
–Massa burocràcia?
–«Això mateix. Estem gua­nyant en orga­nit­zació, però des del meu punt de vista per­dem en nivell for­ma­tiu. Tenim ordi­na­dors, ens comu­ni­quem via inter­net... La quan­ti­tat d'hores que he de des­ti­nar a tot això, a la burocràcia, o bé les faig després de classe o bé les he de robar de les hores de classe. Jo vaig venir aquí perquè a mi m'encanta tre­ba­llar amb la mai­nada i si m'he de que­dar fins a la una de la mati­nada pre­pa­rant coses per a ells, ho faré. Però estar-me més hores aquí perquè hi ha un pro­grama informàtic que no fun­ci­ona...»
–Per ser mes­tre rural s'ha de tenir més vocació que si s'és mes­tre en una ciu­tat?
–«No, més vocació, no. A la ciu­tat també neces­si­tes vocació. Em refe­reixo que en una escola rural no en fas prou, dels hora­ris ofi­ci­als. Has de par­lar amb els pares perquè els has de conèixer; t'has d'impli­car amb el poble; has de mun­tar acti­vi­tats... Això vol dir que no has de ser fun­ci­o­nari, sinó que has d'estar més impli­cat que no pas en un altre tipus d'escola. No can­vi­a­ria l'escola rural per res del món sem­pre i quan es tracti de dedi­car hores en bene­fici de la for­mació de la mai­nada. Però en el moment que hi entra la burocràcia, m'hi sento per­dut.»
–Creu que s'està posant en perill el model ideal?
–«Per mi, sí. Si tinguéssim un admi­nis­tra­tiu, estaríem a la glòria. Fins i tot si con­tinuéssim sent qua­tre mes­tres amb vocació, en lloc de ser sis mes­tres, com serem l'any que ve. Ep, però si els mes­tres, en gene­ral, comen­cem a dir ‘vull tres hores lliu­res perquè la llei m'ho per­met'... ales­ho­res aquesta escola rural que jo m'ima­gino es con­ver­teix en una escola com les altres.»
–Ales­ho­res, en el seu cas, la con­trovèrsia de la sisena hora no té massa sen­tit.
–«Fa 31 anys que la faig, la sisena hora. Quan vaig començar no en feia sis, en feia nou, i no hi havia cap pro­blema.»
–M'ima­gino que a l'escola rural la impli­cació dels pares deu ser fona­men­tal.
–«Sí, però una impli­cació entesa en el sen­tit de pres­tar ajuda quan la dema­nes: ‘Hem de fer una pista de bàsquet?, doncs entre tots la cons­truïm', tal com hem fet aquí: ‘Neces­sito algú que faci classe de gimnàstica, i pam!, aquí el tens.' No neces­sitàvem cap AMPA, fèiem reu­ni­ons quan con­ve­nia. Ara els pares volen impli­car-se amb l'escola d'una altra manera.»
–Tot està massa regla­men­tat?
–«Ara hi ha una major com­ple­xi­tat. L'any que ve serem sis mes­tres. Serà molt difícil que sis mes­tres et seguei­xin en aquest model, si la seva idea és ser pro­fes­si­o­nal de l'ense­nya­ment en lloc de ser mes­tre. Jo vaig deci­dir enca­mi­nar la meva vida a aquesta escola rural, dei­xar-hi hores i hores, i ho he fet amb gust.»
–Hi ha mala maror perquè segu­ra­ment se supri­mi­ran mes­tres iti­ne­rants. Com els afec­tarà, a vostès?
–«Nosal­tres no estem a cap ZER, som una agru­pació, junt amb l'escola d'Espo­nellà, però l'any vinent Edu­cació ens traurà l'agru­pació i serem inde­pen­dents. Ales­ho­res, en lloc de qua­tre mes­tres fixos i tres iti­ne­rants com­par­tits amb Espo­nellà serem sis mes­tres fixos. Amb nom­bre d'hores, el canvi serà posi­tiu. En qüestió de pro­fes­so­rat, sens dubte que hi sor­tim gua­nyant. A mi el que em pre­o­cupa és la com­ple­xi­tat: som més fràgils a nivell edu­ca­tiu, tal com diu el pro­fes­sor Ser­rano.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.