Carrers sense nom i cases sense número, un fet molt comú al Pirineu que porta de cap emergències mèdiques i carters

Casa Alegre, Casa Bellera, Casa Cardaire o Casa l’Oncle són noms de casa que es poden trobar al Pallars. Per contra, a molts pobles petits no hi ha ni noms als carrers ni número a les portes. Aquest fet antigament no suposava cap problema, ja que tothom es coneixia i solament dient el nom de la casa ja n’hi havia prou. Ara, les coses han canviat i serveis com emergències mèdiques, Correus o altres serveis de missatgeria ja no en tenen prou amb el nom de la casa i exigeixen una direcció. Per superar aquest primer tràmit, la majoria dels veïns opten per ’carrer únic s/n’. Professionals d’aquests serveis han explicat que el ’carrer únic s/n’ o solament el nom de la casa complica la localització d’una direcció i opten per originals idees.

Miquel Bretxa, metge de família i director de l’equip de l’Atenció Primària del Pallars Sobirà, ha explicat que moltes vegades la solució és quedar amb algun familiar del pacient amb un lloc concret del poble: la font, l’església o la plaça.

Quan un veí truca als serveis d’emergències mèdiques se li demana una direcció que en molts casos no existeix i s’opta per carrer únic s/n o fins i tot per inventar-se un número per agilitzar els tràmits.

Bretxa ha explicat que, per sort, la majoria de persones que treballen al servei d’emergències mèdiques, en el cas del Pallars Sobirà, fa temps que viuen al territori. El problema sorgeix quan arriba algun metge nou i s’ha de familiaritzar amb els noms de les cases, més que guiar-se per una direcció de casa.

Joan Ordi, cap de repartiment de la unitat de distribució de Correus de la Pobla de Segur, ha explicat que cada cop més els propietaris de les cases posen rètols amb el nom a les façanes. Però que amb això no n’hi ha prou. Els carters a la Pobla de Segur s’han fet mapes per quadrar el nom de les cases amb una ubicació concreta, donat que amb el nom de la casa o el ’carrer únic s/n’ no és suficient per algú que comença a treballar de nou.

El mateix problema amb què es troben els carters també el viuen molts repartidors que han d’invertir més temps en localitzar una direcció que en portar el paquet.

A l’inrevés també sorgeixen problemes, com per exemple quan algú vol fer una compra per internet i als camps obligatoris es demana un carrer i un número. L’opció fàcil és inventar-se’l, donat que ’carrer únic s/n’ tampoc serveix per salvar aquest tràmit.

Jordi Abella, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ha assenyalat que durant moltes generacions la distribució urbana dels pobles s’ha identificat pels carrers, però que per damunt d’això sempre ha existit el nom de les cases. Abella ha explicat que el principal element d’ubicació d’un poble és la casa, no el carrer. Però el nom de les cases va més enllà d’un element d’identificació de l’espai i geogràfic d’un poble. Per Abella és un element d’identificació de famílies presents i dels seus avantpassats. El nom de les cases és també d’un element d’identificació econòmic, social i de prestigi però també d’identitat i orgull.

A poc a poc, amb el pas del temps, el nom de les cases dels pobles van desapareixent, però encara són mot presents a l’imaginari col·lectiu i a les façanes de les cases dels pobles petits.