“Hi ha professors molt implicats”

Les uni­ver­si­tats, amb tots els cam­pus tan­cats, amb l’accés res­trin­git només als ser­veis crítics i amb l’acti­vi­tat duent-se a terme de forma vir­tual, afron­ten un repte inèdit espe­ci­al­ment per als alum­nes. Les prin­ci­pals con­si­de­ra­ci­ons d’aquests són el des­ni­vell o com­promís entre pro­fes­sors: men­tre que uns apor­ten solu­ci­ons altres no estan prou impli­cats. També els pre­o­cupa com se’ls ava­luarà. Per una banda, no tots els estu­di­ants tenen real­ment solu­ci­o­nada la qüestió de la con­nexió a inter­net, espe­ci­al­ment el wifi, perquè esta­ven acos­tu­mats a tre­ba­llar inten­sa­ment a les bibli­o­te­ques, que ara estan tan­ca­des, cosa que els obliga a con­su­mir dades i això té un cost. Per l’altra, cosa també relle­vant, els estu­dis basats en l’evo­lució con­ti­nu­ada, amb pocs exàmens, amb la pre­sen­tació de tre­balls, esta­rien més pre­pa­rats per a aquesta situ­ació que altres.

La Uni­ver­si­tat de Girona, amb més de 15.000 alum­nes –comp­tant també els cen­tres ads­crits–, és un bon exem­ple d’aquesta situ­ació d’excepció i de les difi­cul­tats que hi ha. Maxi­mi­lian Leo­nardo Krumm Ami­ach és un estu­di­ant de dret que valora l’esforç dels docents, però des­taca els alts i bai­xos entre ells. Pel que fa a dret, uns estu­dis molt memorístics, el pro­blema es troba en aque­lles matèries que sí que reque­rei­xen anar a classe per acce­dir als con­tin­guts i, per tant, aquests con­tin­guts “supo­sa­da­ment els hauríem de rebre a través dels pro­fes­sors”, afirma Krumm. Amb el cri­teri mar­cat per cada docent, Krumm creu que, “inde­pen­dent­ment que alguns facin un esforç con­si­de­ra­ble per fer power­points o enviar vídeos per expli­car l’assig­na­tura, n’hi ha alguns que ens dei­xen sense recur­sos per afron­tar-la i pre­te­nen ava­luar-la de la mateixa manera.”

Emma Compaña, estu­di­ant del grau de mes­tre en edu­cació infan­til a la UdG, des­taca els mes­tres que han estruc­tu­rat les tres set­ma­nes pre­vis­tes de con­fi­na­ment amb feina autònoma cada set­mana. “Aquests són els que menys valoro perquè, tot i que entenc el temps que han pas­sat pla­ni­fi­cant, no veig un esforç real per voler con­ti­nuar les clas­ses. Tot i que sí que estan dis­po­ni­bles per als dub­tes que tin­guis, per mi és com si se n’hagues­sin ren­tat les mans”, afirma. Compaña, igual que Krumm, remarca el com­promís del pro­fes­so­rat que s’implica, perquè “tro­bem aquells mes­tres que inten­ten seguir impar­tint les clas­ses de manera directa a través de vídeos expli­ca­tius o clas­ses en línia, els quals per­so­nal­ment em moti­ven molt més”, asse­nyala, i hi afe­geix que “aquests direc­tes et per­me­ten pre­gun­tar els dub­tes que et van sor­gint, sense haver d’espe­rar que et con­tes­tin el cor­reu per con­ti­nuar”. Ambdós estu­di­ants, tot i les seves crítiques, tenen clar que no s’ha de ser espe­ci­al­ment crític, perquè “també entenc que els pro­fes­sors estan vivint la situ­ació com nosal­tres i, per tant, cadascú ho solu­ci­ona bona­ment com pot”, des­taca Compaña.

Xavier Sánchez, estu­di­ant del grau de comu­ni­cació cul­tu­ral, creu que si algú es pen­sava que pel fet de tenir uns dies inde­fi­nits de “festa” no hi hau­ria acti­vi­tat acadèmica anava molt errat. “És un fet que al nos­tre grau s’han pre­pa­rat per al pit­jor i ens han des­car­re­gat tota la feina que cre­uen que cobrirà aques­tes set­ma­nes tan com­pli­ca­des”, explica, i hi afe­geix: “Per­so­nal­ment encara em falta acos­tu­mar-me a aquesta situ­ació i em sento espès en rea­lit­zar cer­tes tas­ques, sobre­tot tenint en compte que sem­bla que tots els pro­fes­sors s’hagin posat d’acord en el fet que la nos­tra feina con­sis­teix a lle­gir, cosa que per un cos­tat és nor­mal, però que per l’altre resulta monòtona i tedi­osa.” Sánchez remarca: “Els docents, almenys en les meves assig­na­tu­res, vet­llen encara més per la cor­recta con­tinuïtat de les matèries i això fa que el segui­ment d’aques­tes flu­eixi molt millor, i aquest interès opti­mitza l’apre­nen­tatge.”